opinió. Escriptor

El Camp de Tarragona

Un amic meu –que sap que tinc les dèries geogràfiques de l'antic excursionista que vaig ser, quan em movia el desig de conèixer el territori, no pas de fer esport ni fontades– m'ha demanat que li expliqui què és el Camp de Tarragona, i com que a ell no puc ni vull dir-li que no, ho he fet amb les quatre paraules que vénen a continuació. Segurament que la consulta procedeix de l'enrenou que s'ha promogut aquests últims temps, amb la polèmica sorgida sobre capitalitats i nomenclatures. No li he preguntat si és que la seva curiositat venia d'això. A mi m'és igual, perquè sé prescindir d'aquestes batalletes abrandades per saber qui té el campanar més alt o nicieses semblants. Un altre amic, que ja no hi és, s'entestava a pregonar que ens havíem de limitar a parlar del Camp; sempre vaig intentar demostrar-li que estava equivocat, que sempre havia estat Camp de Tarragona, per la ciutat i, sobretot, per la diòcesi; dues figures històriques rellevants, si més no fins a l'entrada de l'època contemporània.

Visió geogràfica

És el territori comprès entre la línia del litoral marítim i les muntanyes que l'envolten formant un semicercle. En constitueixen límits transitables el coll de Balaguer (per accedir al Baix Ebre); el coll de Fatxes (per accedir a la Ribera d'Ebre); el coll Roig (entre la Mola i la serra de l'Argentera); el coll de la Teixeta i el coll d'Alforja (tots tres per accedir al Priorat); i l'estret de la Riba i el coll de Cabra (per accedir a la Conca de Barberà).

Pel cantó de l'est, la muntanya que baixa del Montmell no arriba ben bé fins a mar i per això en aquell sector, per falta d'una limitació orogràfica significativa, es va partir d'una limitació hidrogràfica i es va prendre la conca del riu Gaià amb tots els afluents, sobretot, naturalment, els de la vora esquerra. També es va considerar què feia la gent que vivia per allí, cap on anava a mercat, és a dir, per quina capitaleta se sentia atreta.

Visió administrativa

Com que els termes municipals s'havien establert en funció d'antics dominis senyorials, hi ha termes que tenen terres en més d'una comarca. És el cas de Vandellòs (en part, al Baix Ebre), Colldejou i Alforja (en part, al Priorat). També l'extensíssim terme municipal d'Aiguamúrcia, amb el sector del Pla de Manlleu, que ja és al Penedès. La Mussara mateix té una part del terme que correspon al Priorat, puix que les aigües d'aquell sector són tributàries del riu de Siurana.

El grup de Prades, amb Capafonts i la Febró, constituïa una mena d'illot de dispersió comarcal. A l'hora de determinar les comarques, hi va haver un intent de fer-ne una que es digués de les Muntanyes de Prades, però van veure que no tenia prou habitants i, finalment, aquells tres termes van ser incorporats al Baix Camp, perquè la gent que hi vivia era atreta per la ciutat de Reus, que era on anaven a comprar i a vendre, al metge, al notari, a l'advocat, etcètera.

No fa gaires anys, també Arbolí, que havia estat atribuït al Priorat, perquè fisiogràficament hi pertany, ha passat al Baix Camp per la mateixa raó: la gent d'Arbolí no s'ha sentit mai atreta ni per Cornudella ni tampoc per Falset, sinó sempre, exclusivament, per la ciutat de Reus.

Com que el Camp té tres ciutats amb personalitat suficient per ser capital de la comarca (Reus, Tarragona i Valls), administrativament el territori es va subdividir en tres sectors: Baix Camp, Tarragonès i Alt Camp.

El decret de la Generalitat de cap a l'any 1930, que demanava que el país s'estructurés en comarques, preveia que cada comarca havia de tenir un nombre mínim d'habitants per tal d'evitar que es fes insuportable el cost del funcionariat, i es va constatar que les poblacions que geogràficament s'havien d'incloure al Tarragonès no sumaven aquell mínim.

Van resoldre el conflicte consensuant una petita trampa: que Vila-seca (geogràficament i humanament del Baix Camp) passés al Tarragonès, i amb aquest estratagema es va arribar al nombre mínim requerit. Per altra banda, com que el Baix Camp anava prou sobrat d'habitants, la reducció que això significava no li feia perdre la possibilitat de formar comarca.

Una visió històrica

Serà molt simplificada, altrament caldria escriure gairebé tot un llibre. Unes poblacions del Baix Camp històricament havien pertangut a la baronia d'Entença, que tenia la seu principal al castell de Falset i que més tard es va vincular amb el comtat de Prades. Són Colldejou, Vandellòs i Pratdip. No hi va haver inconvenient perquè l'administració civil les acollís al Baix Camp, però des del punt de vista eclesiàstic no corresponen a l'arxidiòcesi de Tarragona, sinó que es mantenen en l'òrbita del Bisbat de Tortosa.

El nom és antiquíssim, utilitzat sobretot per gent de fora del Camp. Un document d'Ulldemolins, de l'any 1448, anomena el camí del Camp, i el citen altres papers de cent anys més tard. A Cornudella vam trobar el camí del Camp de Tarragona en un document del segle XV, i en molts altres a partir d'allí. A Prades un manuscrit del 1554 diu «cum camino per quem itur al Camp» i, cent anys després, es concreta més bé amb «ad campum Tarraconensem». També en parlen documents de Poboleda del 1538, i un del 1581 també especifica «qui va al Camp de Tarragona...». Pratdip es troba dins del Camp mateix, però és en un extrem, i el 1514 un llibre sobre les rendes deia que una terra tocava «cum itinere generali quo itur ad Campum»; encara que més tardanament, la mateixa cosa passava a Vandellòs: «camí real que va al Camp de Tarragona», any 1724. No hem de posar en dubte que documents anteriors al segle XV també en parlen, però no hem tingut ocasió de veure'ls.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.