Infraestructures i serveis

La Diputació aplana el camí per estendre 85 km de fibra i connectar pobles petits

L’ens invertirà 5,7 milions d’euros fins l’any vinent per preparar diversos trams de carreteres de la seva titularitat

Els cables elsposaran la Generalitat o els operadors

La Diputació de Girona està preparant aquest estiu 16,4 quilòmetres de carreteres de la seva titularitat a l’Alt Empordà per facilitar l’estesa i arribada de la fibra òptica a pobles com ara Llers, Terrades i Boadella. El diputat de Xarxa Viària, Jordi Xargay, va destacar, però, que aquests treballs se sumen als dels 11,7 quilòmetres ja preparats en trams de quatre carreteres més: la GI-400, a Alp; la GIV-6226, entre Garrigàs i Arenys d’Empordà; la GIV-6301, entre Viladamat i l’Armentera, i la GIV-6701, en dos trams, cap a Monells i Madremanya. I la planificació preveu que a finals de l’any vinent ja siguin 84,9 quilòmetres d’un total de 29 vies gironines.

La inversió prevista en conjunt serà, segons va avançar Xargay, de 5,7 milions d’euros, amb “l’objectiu que, al més aviat possible, tots els municipis de les comarques gironines estiguin connectats a la xarxa de fibra òptica”. L’aposta és també consolidar la demarcació com a “territori tecnològic, cosa que beneficiarà en un mateix nivell la ciutadania, les administracions i el teixit social i empresarial”, però de retruc fomentar l’arrelament de població als pobles i micropobles, com destacava l’alcalde de Terrades, Isidre Felip. “Gràcies al desplegament de la fibra òptica, molta gent podrà fer teletreball als pobles petits i podrem recuperar població i revitalitzar-los”, assenyalava.

Els cables, més endavant

L’actuació, en molts casos, només consisteix a habilitar una rasa perquè posteriorment la Generalitat hi desplegui la xarxa troncal secundària a través dels nodes de la xarxa principal que ja enllaça les capitals de comarca i els municipis més poblats. És una feina, a més del manteniment posterior, que també podrien fer les operadores privades –grans o petites–, però les empreses sovint es limiten exclusivament al cablejat dels particulars un cop el ramal troncal arriba a cada municipi.

En la següent tongada de vies previstes –en alguns casos s’aprofiten obres de millora i reasfaltatge per obrir les rases– hi ha altres poblacions de l’Alt Empordà –com ara Agullana, Biure o Borrassà– i d’altres comarques, com per exemple Camós, Ogassa, la Pera, Brunyola, Sant Martí Vell o Juià.

El pla, va afegir Xargay, tindrà continuïtat encara el 2024, amb 48 quilòmetres més ara en procés de redacció de projectes, i en què, a més de poblacions petites, entraria un nucli destacat on encara no arriba la fibra òptica: Sant Antoni de Calonge. Si s’acabessin fent tots, la inversió global es podria elevar per sobre dels 11 milions d’euros, repartits entre les tres anualitats.

LES XIFRES

84,9
quilòmetres
de rases habilitarà la Diputació en carreteres secundàries fins a final de l’any vinent.
5,7
milions
és la inversió prevista a mitjà termini, que no inclou l’estesa dels cables de fibra.

LA DATA

2024
el pla
de l’ens supramunicipal preveu 48 quilòmetres més en una tercera anualitat, amb cinc milions addicionals.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Amposta augmentarà la presència policial per frenar els furts

AMPOSTA
urbanisme

El nou POUM perfila com serà la ciutat d’aquí a mig segle

Tarragona
educació

La UPC oferirà el grau de Medicina a partir del 2026

BARCELONA

Reivindiquen l’herència de la gastronomia marinera femenina

roses

L’Escala vol definir un Pla Local de Joventut amb la participació

l’escala
medi ambient

Mataró canvia de lloc els peixos del Parc Central per la sequera

mataró

La UAB aprova un pla per assolir la neutralitat climàtica el 2030

Cerdanyola del Vallès
MEDI AMBIENT

El GironaNat recupera basses pluvials i en crea de noves

girona

Rècord de validacions a TMB coincidint amb Sant Jordi

Barcelona