La solitud de la fibromiàlgia
Juan Vilas, un veí d'Alzira malalt de fibromiàlgia i amb la síndrome de fatiga crònica, porta un mes en vaga de fam per exigir que li reconeguen la invalidesa absoluta en la Seguretat Social
Juan Vilas, un paleta de 57 anys, porta 33 dies parat en l'estreta vorera de la delegació del Ministeri de Treball d'Alzira (Ribera Alta) en vaga de fam. Es tracta d'un crit de desesperació que no ha tingut de moment el ressò esperat. En desembre, quan va començar, pesava més de 105 quilos i ara no arriba als 94. Un tassa de caldo és el seu únic aliment diari: una diabetis li impedeix prendre l'aigua amb sucre que el costum indica en aquestes ocasions.
Malalt de fibromiàlgia i afectat per la síndrome de fatiga crònica, demana que se li atorgue la declaració d'invalidesa permanent, una prerrogativa a què creu que té dret i de la qual s'ha vist privat –diu– pels retalls pressupostaris imposats pel govern espanyol i la Generalitat Valenciana.
Fa dos anys que a Juan li diagnosticaren les dues patologies, que sovint s'hi presenten associades. «De sobte les rajoles pesaven una tona en l'obra», recorda. Va estar dotze mesos de baixa fins que un equip de valoració d'incapacitats de la Seguretat Social va decidir finalment donar-li l'alta, tot i els informes mèdics que acreditaven la seua situació.
En el transcurs d'aquest temps, durant el qual va començar a rebre una prestació per incapacitat temporal, va perdre el lloc de treball i va consumir el subsidi de desocupació, i això que estava de baixa. Juan recalca aquest punt perquè la seua segona gran reivindicació és precisament la derogació d'unes disposicions legals introduïdes en 2007, per les quals la prestació per incapacitat temporal és anul·lada per la de desocupació.
En el moment que la Seguretat Social va decretar la seua alta, en la darreria de 2008, Juan, que ja no disfrutava de la prestació per incapacitat temporal, va veure amb sorpresa que també havia consumit l'assegurança de l'atur.
Llavors, va recórrer als tribunals però una jutgessa, en novembre de 2009, va fallar a favor de la Seguretat Social. La perspectiva d'un nou i incert procés judicial de la mà d'un recurs, i el convenciment en la legitimitat de la seua causa, va conduir-lo a prendre la decisió terminant que l'ha mantingut ocupat en l'últim mes.
Juan reparteix responsabilitats entre el govern espanyol i la Generalitat valenciana. Al primer, l'acusa de tancar l'aixeta de les prestacions per incapacitat i a la segona, de no gestionar bé els recursos que l'assigna l'Estat: la manca d'una adequada política de fiscalització de les baixes ha penalitzat la Generalitat en compliment del Programa d'Estalvi en Incapacitat Temporal de la Seguretat Social.
El greuge es completa amb les respostes impertèrrites de les autoritats valencianes –«és problema de Zapatero», li diuen– a les desesperades crides de Juan en aquest últim mes. «Potser si fóra un etarra en vaga de fam em farien més cas», lamenta.
La malaltia «fantasma»
E.OLa fibromiàlgia no es detecta amb proves convencionals. «Te la diagnostiquen quan han descartat tota la resta. Però hi és i et deixa sense capacitat de treballar», apunta Juan. De fet, hi ha fins i tot metges que en qüestionen l'existència. «Sents un dolor general les 24 hores del dia dels 365 dies de l'any i, de sobte, a més, et pot pegar una forta punxada a una cama o un braç que et dura hores», explica. Segons la presidenta de l'Associació d'Afectats de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica de la Ribera, Carmen Oliver –qui, per cert, no comparteix la dràstica determinació presa per Juan–, no hi ha cap especialista en la malaltia a tot el País Valencià. «Només existeix una unitat amb psicòlegs i fisioterapeutes de suport a Sant Vicent del Raspeig», assenyala. El govern de Camps, a més, manté exclosa la malaltia del pla de Salut.
Com es recordarà, Manuela de Madre va deixar l'alcaldia de Santa Coloma en 2006 per culpa de la malaltia.
