Alerta amb el càncer oral, poc freqüent però molt agressiu
Les persones que fumen i beuen alcohol, principal grup de risc
Dimarts, dia 12, els odontòlegs dels CAP de la regió faran revisions sense demanar cita prèvia
A la regió sanitària de Girona, cada any es diagnostiquen uns 115 casos de càncer de cavitat oral i faringe. El 2016 es va diagnosticar aquesta patologia a 83 homes i 33 dones, i va causar la mort a 30 gironins i 10 gironines. La supervivència al cap de cinc anys de la detecció és del 48,3% en els homes i del 59,7% en les dones, segons dades del Registre de Càncer de Girona. El doctor Manel Gorina, cap del servei de cirurgia maxil·lofacial de l’hospital Josep Trueta de Girona, avisa que, si bé el càncer de boca és poc freqüent –representa entre el 3% i el 5% del total de càncers–, avança ràpidament i és un dels més agressius. “No és un càncer mediàtic com ara el de pit, el colorectal i el de pulmó, però és molt agressiu. En dos mesos, pot canviar d’estadi”, adverteix el doctor Gorina. L’especialista indica que un 70% dels pacients que visiten al Trueta acaben passant per la sala d’operacions i que el 30% restant no ho poden fer perquè el càncer està en un estadi massa avançat, explica el doctor Gorina.
Les localitzacions més freqüents d’aquest tipus de càncer són la llengua i el terra de la boca. I el perfil de malalt atès al servei del Trueta és el d’una persona fumadora o que beu alcohol, o bé les dues coses, un col·lectiu que representa el 70% dels pacients atesos. “L’erosió que provoca l’alcohol, com a producte químic, juntament amb l’erosió química i física del tabac, multiplica el risc de tenir un càncer oral”, hi afegeix el doctor Gorina. A banda d’aquest perfil d’afectat, l’especialista destaca que les persones grans que porten pròtesis dentals de posar i treure són un altre grup de risc a causa del frec dels aparells amb les mucoses. I el tercer grup de risc són els joves d’entre 30 i 40 anys pel contagi del virus del papil·loma humà (VPH) a través de pràctiques de sexe oral.
La doctora Marta Callís, odontòloga del CAP de Sant Feliu de Guíxols, explica que “el problema és que la gent va a la consulta quan hi ha dolor, i es tractaria d’agafar-los abans, quan les lesions encara són incipients”. Si es detecten aquestes lesions, els afectats són derivats als especialistes de la unitat funcional de cap i coll del Trueta, on el mateix dia de la visita els fan una biòpsia. “Una setmana després, un cop el cas ha passat pel comitè, ja se’ls explica el tractament a seguir. Per tant, en una setmana ja tens el cas enfocat. És un temps bàsic, preciós. Amb aquesta unitat, s’ha accelerat el diagnòstic i el tractament dels pacients i, per tant, millorem l’esperança de vida d’aquestes persones”, destaca el doctor Codina.
LES XIFRES
El 90% dels casos, detectables
El 90% dels casos de càncer bucal són fàcilment identificables amb una revisió. És per això que es farà la campanya de dimarts als CAP del territori, en què es convida els usuaris a anar a l’odontòleg sense tenir cita prèvia. Els professionals del Trueta també visitaran. La distribució de tríptics, com el que acompanya la imatge, forma part de la campanya Treu la llengua al càncer.
“Ha estat molt dur; no ho desitjo ni al meu pitjor enemic”
N.A
Àngels Ill, veïna de Banyoles, i Xavier Sais, veí de Figueres, són dos afectats de càncer de boca que, a causa del tipus de tumor i de l’estadi en què se’ls va diagnosticar, han tingut una afectació i una evolució completament diferents. “Ha estat molt dur, no ho desitjo ni al meu pitjor enemic”, reconeix la veïna de Banyoles, a la qual fa vuit anys li van detectar un carcinoma a l’os de la mandíbula i ja acumula vuit intervencions. “Em va sortir una llaga a la boca que no se’m curava. Vaig anar al dentista i d’allà em va derivar al maxil·lofacial del Trueta, on ràpidament em van fer el diagnòstic”, explica Illa. “Sempre he tingut ganes de lluitar i de sortir-me’n gràcies al suport i l’acompanyament de la meva família”, assegura la pacient, que, segons els metges que l’han tractat, ha tingut molta sort perquè ha sobreviscut a un càncer de molt mal pronòstic. Amb tot, encara s’ha de sotmetre a noves intervencions i diàriament ha de fer front a les seqüeles de la malaltia, que els especialistes van atribuir al consum de tabac i als tractaments. Va haver d’aprendre a parlar de nou, s’alimenta amb menjar triturat i s’ha d’adaptar a la seva nova imatge, un dels aspectes que li resulta més difícil.
El cas de Xavier Sais va seguir un altre curs, perquè el tumor que li van detectar era benigne. “Em va aparèixer un bony al coll de la mida d’una moneda i els metges inicialment no hi van donar importància. Però va anar creixent i, quan finalment me’l van extirpar, era de la mida d’un puny”, indica. La complicació en el seu cas va raure en el fet que ell treballa d’actor i el van començar a rebutjar en els càstings per la seva aparença. “Amb tota la lògica del món, les sales d’operacions s’obren per als càncers malignes, on els afectats s’hi juguen la vida. Però, des de la primera revisió mèdica fins que em van operar, van passar més de dos anys. Les esperes són molt angoixants. I al final em van operar d’urgència perquè s’havia fet tan gran que la intervenció era complicada i hi havia la possibilitat que quedessin seqüeles, que finalment es van evitar”, indica Sais. Aquest actor reclama a les administracions més diners per a la sanitat pública. I els dos afectats aconsellen a la població estar a l’aguait de qualsevol anomalia que aparegui a la boca i fer-se revisions periòdiques.
