Salut

MARIÁN GARCÍA

DOCTORA EN FARMÀCIA, PROFESSORA DE NUTRICIÓ DE LA UNIVERSITAT ISABEL I I COMUNICADORA

“La indústria alimentària indueix a error els consumidors”

Bloguera i divulgadora sanitària de renom a la ràdio i la televisió, Marián García, més coneguda com a ‘Boticaria García’, ha publicat una guia sobre la compra saludable al supermercat

Menjar bé comença en la llista de la compra. Fins aquí d’acord. Però posar com a títol del seu nou llibre ‘El jamón de York no existe’ (La Esfera de los Libros), no és una provocació?
És que realment no existeix. La paraula York no apareix en la normativa alimentària. Així com el pernil de Jabugo ha de complir uns requisits, hi podria haver un fabricant que fes magdalenes York o qualsevol altra cosa York. En tot cas, normalment, quan a l’envàs apareix “York”, acostuma a ser el pernil dolç de pitjor qualitat, que té només un 50 per cent de carn, fècula, molta aigua, sal, sucre i additius per potenciar el gust. La gent ho compra pensant que és bo. A qui vulgui menjar pernil dolç, que és un producte processat, jo li aconsello comprar el de “categoria extra”, que té el 80 o 90 per cent de carn.
Pernil de York que no existeix, pa rústic que fabriquen en naus industrials, bastonets de cranc sense quasi cranc... La seva guia dona tot un seguit de pistes per evitar caure en aquest tipus d’enganys.
Hi ha un seguit de reclams com podrien ser “ tomàquet de l’àvia”, “casolà”, “tradicional”, que realment no signifiquen res. No s’ha de complir cap requisit per comercialitzar algun producte dient que és “tradicional”. I fins i tot encara que fos tradicional no vol dir que fos saludable. La idea és donar pistes sobre aquests reclams i oferir claus per poder interpretar les etiquetes dels productes.
Les etiquetes són com un jeroglífic, per als profans...
Els consumidors, per exemple, veuen un iogurt que s’anuncia que porta civada i en canvi mires l’etiqueta i indica que hi ha només un 2 per cent de civada. No té cap sentit dir que un iogurt és de civada si en porta aquesta quantitat tan petita. Però, és clar, si ningú ens ha explicat que hem de llegir la lletra petita, podem caure en l’error de creure que és una cosa quan realment n’és una altra. Un altre exemple: al supermercat podem trobar productes de guacamole que tenen un 97 per cent d’alvocat i altres que tenen un 0,66 per cent de pols d’alvocat i la resta és un farciment i un colorant perquè tingui color verd. La clau consisteix en saber que a les etiquetes els ingredients estan ordenats de major a menor. Si jo vaig a comprar guacamole i veig que a la llista d’ingredients l’alvocat figura cap al final, ja puc entendre que hi haurà poca quantitat d’alvocat.
Caldria reformar la normativa alimentària?
La reglamentació és massa tova i permet que la indústria faci aquest tipus de trucs. El sector alimentari compleix la llei però també indueix a error els consumidors aprofitant els viaranys que deixa oberta la normativa, una manera de fer que hauria de ser perseguida per la llei. La nova reglamentació sobre el pa, que entrarà en vigor l’1 de juliol, és un pas endavant important.
És molt necessari educar els consumidors sobre l’alimentació sana?
Imprescindible. S’hauria de començar al col·legi, on no s’ensenya pràcticament res sobre el tema. Els consumidors hauríem de tenir més esperit crític i no creure’ns segons quines coses que ens volen vendre.
Per exemple?
Les galetes que teòricament fan baixar el colesterol: porten betaglucans, però caldria menjar-ne divuit perquè es notés algun efecte, i tenen un 20 per cent de sucre. Des del punt de vista nutricional, la galeta perfecta no existeix. En la seva composició sempre hi ha farina refinada, greixos poc saludables com ara l’oli de palma i sucre. I les integrals tampoc són recomanables perquè són fetes amb farina refinada a la qual s’hi afegeix segó . Una poma o una taronja aporten més fibra que aquestes galetes.
Cal fugir del sucre?
Segons l’OMS, se’n pot prendre un màxim de 25 grams al dia, una quantitat que es supera fàcilment perquè molts aliments el porten incorporat. L’únic sucre saludable és el que té de manera natural la fruita. I pel que fa als edulcorants, poden alterar la microbiota i afectar els bacteris bons.
I la sal?
El consum de sal està relacionat amb la hipertensió i altres patologies com ara l’obesitat i també amb problemes a l’aparell digestiu. L’ideal és consumir aliments amb baix contingut de sal, que són els que en tenen menys del 0,25 per cent.
Menjar saludable què és?
Per mi consisteix en seguir els criteris de l’anomenat “plat de l’Escola de Salut Pública de Harvard”. La meitat del que mengis cada dia ha de ser verdura i fruita. Després, una quarta part de cereals integrals (arròs, pasta o pa) i l’altra quarta part proteïna saludable, és a dir carn blanca, peix blau i blanc, llegums, ous i fruita seca. Per acabar, oli d’oliva verge o verge extra i, per beure, aigua i llet i no consumir alcohol ni comprar productes ultraprocessats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Desmantellen al Maresme i al Vallès Oriental dos grups d’estafadors per internet

Denuncien que el sector del Riuet de l’Escala està desprotegit

l’escala

Proposen fer pressupostos participats solidaris a Girona

girona

Valls ja sobrevola el govern Colau-Collboni

barcelona

L’heliport del Trueta, no apte per a vols nocturns

girona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Demà es reprenen les visites al llegat de l’alcalde Caimó

El projecte de la cooperativa La Fageda, premiat als Estats Units

Santa Pau

Art antifeixista de l’olotí Karris a Oradour

Olot

Collserola tindrà un centre d’atenció immediata als MENA que arribin a l’estiu

Barcelona