Test per saber l’estat de vigília d’una persona

La unitat del son multidisciplinària d’alta complexitat del servei de pneumologia de l’hospital Josep Trueta de Girona ha començat a fer, aquest estiu, una prova que té per objectiu avaluar la capacitat de la persona per romandre en situació d’alerta. S’anomena “test de manteniment de vigília” i es du a terme en molts pocs centres sanitaris de Catalunya. El primer pacient es va atendre el 13 de juny i està previst de fer-lo a dos pacients cada mes. Aquesta prova està pensada per a persones que tenen problemes amb el son i que es dediquen a professions que poden arribar a ser monòtones, per la qual cosa adormir-se podria posar en risc la mateixa persona i tercers. Es tracta de conductors, transportistes, operaris de maquinària pesant i controladors aeris, entre d’altres professions.

Entre les principals causes d’accidents de trànsit hi ha la somnolència, que molts cops pot estar relacionada amb malalties del son. Cal tenir en compte que les persones que pateixen la síndrome d’apnea-hipopnea del son tenen un risc de patir accidents set vegades superior. Una d’aquestes és la síndrome d’apnea-hipopnea del son, una patologia amb una prevalença del 33% en el cas dels homes i del 17% en el de les dones. Diversos estudis demostren que el risc de tenir accidents dels pacients que pateixen aquesta patologia és set vegades superior al de les persones que no la presenten.

El nivell d’alerta d’un individu s’avalua mitjançant feines monòtones, sensibles a la pressió de la son. El test de manteniment de vigília pretén simular una situació semblant: mantenir el pacient en sedestació i passiu, i controlar si li venen ganes de dormir o no. El test inclou quatre exploracions de 40 minuts separades per intervals de dues hores. Es fan l’endemà de la realització d’una polisomnografia completa, per tal d’assegurar que el son de la nit anterior ha estat correcte. Durant les quatre exploracions, el pacient està connectat amb diferents sensors que permeten de controlar l’activitat electrofisiològica. Durant la prova, el pacient ha d’intentar romandre el màxim de temps despert possible, mirant un punt fix i sense dirigir la mirada a la llum.