Salut

BEATRIZ SORA

PROFESSORA DELS ESTUDIS DE PSICOLOGIA DE LA UOC I INVESTIGADORA DEL GRUP EHEALTH LAB

“Hi ha tècniques psicològiques per aprendre a conviure amb el dolor crònic”

El grup eHealth Lab, de la UOC, està creant dues aplicacions per a mòbil per ajudar amb tècniques psicològiques els treballadors d’oficina que pateixen dolor crònic lumbar i cervical

Quines característiques té el dolor crònic?
Aproximadament el 25 per cent de la població europea pateix dolor crònic. És un dolor que persisteix en la vida dels pacients més enllà d’un moment puntual i que pot tenir una causa física com a resultat d’alguna malaltia, però també el pateixen persones que no tenen res diagnosticat. Pot ser el cas que estem estudiant del dolor cervicolumbar, que és un dels dolors crònics més habituals. Pot tenir una causa concreta, per exemple una hèrnia, però també una d’indeterminada.
Aquí hi entren les causes psicològiques?
Moltes vegades el dolor pot ser un fenomen biopsicosocial. Això vol dir que hi poden haver molts factors de diferent naturalesa que en la seva interacció acaben produint el dolor. A més de causes biològiques hi pot haver un component psicològic i un de social.
Per exemple l’estrès?
Exacte. Et pots sentir perfectament bé, vas al teu lloc de treball i tens una discussió amb el teu company o t’esbronquen per alguna cosa que no has fet bé, i de cop i volta, quan la situació et sobrepassa, comences a tenir dolor a l’esquena o a les cervicals o maldecap tensional.
En què consisteix el projecte que estan tirant endavant?
Som un equip d’investigació interdisciplinari en què participen professionals de la salut, entre ells diversos psicòlegs, i també tecnòlegs. Ens centrem en les causes psicosocials que provoquen el dolor crònic cervicolumbar als treballadors d’oficina, que és un grup ocupacional de persones que estan assegudes hores i més hores davant de l’ordinador i que pateixen molt aquest tipus de dolor.
El ioga pot ser útil per fer front a aquest dolor?
El ioga sobretot treballa els estiraments del cos i la força, i això enforteix la musculatura i la seva flexibilitat, i evidentment té una repercussió positiva.
I també hi ha la respiració, la meditació i la relaxació…
Nosaltres treballem amb altres tècniques psicològiques, però la relaxació muscular i mental i la meditació o el mindfulness són altres tècniques que ajuden les persones a poder manejar millor els episodis de dolor.
Quines són les seves tècniques i com es concreten en les dues aplicacions per a mòbils que estan desenvolupant?
Ens hem centrat en dues tècniques amb evidència empírica que funcionen: la reestructuració cognitiva i la distracció. La reestructuració cognitiva es basa en el fet que els pensaments negatius fan empitjorar l’experiència del dolor. Quan tens dolor a l’esquena comences a pensar: “Una altra vegada igual, això no acabarà mai, així no puc continuar vivint.” Evidentment, aquests tipus de pensaments negatius no ajuden a fer que el dolor disminueixi i que et sentis millor. Aleshores amb l’estratègia de reestructuració cognitiva que s’aplica mitjançant l’app Positive Thinking, ajudem les persones a transformar aquests pensaments negatius en uns de positius emprant preguntes desafiadores. Per exemple quan hi un pensament negatiu com ara “ja torno a tenir el dolor i no acabarà mai”, unes preguntes serien “això és realment cert?, altres vegades aquest dolor mai no ha acabat?”. D’aquesta manera, amb l’aplicació es guia el pacient a fer un canvi de pensament, a concloure que el dolor s’acaba. Això genera una tranquil·litat que ajuda a fer que l’experiència del dolor es pugui viure d’una manera diferent.
I la segona aplicació, que s’anomena Positive Things?
Es basa en la tècnica de la distracció i consisteix en el següent: si la persona té un episodi de dolor molt fort i centra tota la seva atenció en un altre estímul, notarà menys aquest dolor. L’aplicació serveix per distreure l’usuari fent que la seva atenció se centri en diverses activitats agradables i entretingudes, en forma de proves o de jocs. Totes dues aplicacions estan enfocades en el sentit que l’usuari aprengui tècniques i estratègies per fer front al dolor i que les pugui automatitzar de manera que arribi a un punt que no li sigui necessari fer servir les apps. És bo que la gent sàpiga que hi ha tècniques psicològiques per poder aprendre a conviure amb el dolor crònic.
Quan estaran enllestides les dues apps?
De moment hem fet una prova pilot amb 98 persones, moltes d’elles estudiants de la UOC. Els resultats han estat satisfactoris perquè ens han servit per recollir tot un seguit de suggeriments per incorporar a les dues apps. El maig de l’any vinent, quan acaba el termini d’aquest projecte finançat amb els ajuts Llavor de la Generalitat, farem la segona prova pilot i acabarem d’enllestir les dues aplicacions. La idea és anar creant una mena de caixa d’eines amb apps que, emprant tècniques psicològiques, puguin ser útils per altres problemes de salut com ara la depressió o l’ansietat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un escalador cau des de quinze metres i només es trenca una cama

Barcelona

El canvi climàtic asfixia els oceans i amenaça les especies marítimes

Barcelona

La meitat dels visitants a Barcelona repeteixen i tornen a la ciutat

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Boira a Ponent i sol a la resta

Barcelona

Un globus aerostàtic s’incendia després de xocar contra uns cables elèctrics a Sallent sense provocar ferits

Barcelona

Troben un cos a l’interior d’un tot terreny enfonsat a la séquia de Sils

Sils

El rector de la UdG supera amb nota el claustre

girona
LA CRÒNICA

Retrobament al punt quilomètric 30.9

Clam per l’R3 en els 40 anys del xoc de les Franqueses

les franqueses del vallès