Salut

Primer cas de coronavirus contret dins d’Europa

És un alemany que va tenir contacte amb una companya de feina xinesa

A Barcelona, el Clínic ingressa preventivament un turista de Wuhan amb símptomes i hores després li descarta la malaltia

Un bavarès de 33 anys és el pri­mer cas d’infecció de coro­na­vi­rus (2019-nCoV) con­tret per un con­tagi entre humans dins de l’àmbit de la Unió Euro­pea. El ciu­tadà ale­many es troba ingres­sat en obser­vació i aïlla­ment en un hos­pi­tal de Munic i es creu que va con­traure la malal­tia durant un curs de for­mació a l’empresa on tre­ba­lla, quan va man­te­nir con­tacte amb una com­pa­nya de feina ori­ginària de Xan­gai. La ciu­ta­dana xinesa, que uns dies abans d’anar a Ale­ma­nya va ser visi­tada per fami­li­ars de la regió de Wuhan, hau­ria viat­jat a Ale­ma­nya sense pre­sen­tar encara cap dels símpto­mes de la malal­tia.

En tor­nar a Xan­gai, la dona va ser diagnos­ti­cada amb el virus, men­tre que el tre­ba­lla­dor es va tro­bar mala­ment durant el cap de set­mana però dilluns va anar a la feina. Quan l’empresa va conèixer els resul­tats de la seva tre­ba­lla­dora a Xan­gai, va posar el tre­ba­lla­dor en mans dels met­ges, que van con­fir­mar la malal­tia. Les auto­ri­tats sanitàries de Bavi­era van con­fir­mar que el paci­ent està ingres­sat en un hos­pi­tal de Munic, men­tre es man­te­nen sota obser­vació una qua­ran­tena de per­so­nes del seu entorn labo­ral i fami­liar.

Men­tre el nom­bre de casos posi­tius creix en països de l’entorn, com França, ahir l’Agència de Salut Pública de Cata­lu­nya va acti­var el pro­to­col d’alarma arran d’un turista de 33 anys pro­ce­dent de la zona de Wuhan que era en un hotel de Bar­ce­lona amb símpto­mes com­pa­ti­bles amb la malal­tia. Se’l va ingres­sar en règim d’aïlla­ment a l’hos­pi­tal Clínic, el cen­tre de referència per a aquests casos i on es fan les anàlisis, fins que unes hores després es va des­car­tar que patís la malal­tia.

Les sos­pi­tes sobre aquest paci­ent van sor­gir perquè com­plia amb els cri­te­ris epi­de­miològics i clínics que esta­bleix el nou pro­to­col d’actu­ació de l’Agència de Salut Pública. El període d’incu­bació de la malal­tia és d’entre dos i un màxim de catorze dies i els símpto­mes que genera són tos, mal de coll, febre i sen­sació de falta d’aire. En els casos més greus, la infecció pot cau­sar pneumònia, insu­ficiència renal i fins i tot la mort.

Els científics avancen en la creació de vacunes

Tot i que la mortalitat del coronavirus es manté en valors molt més baixos que els de la grip, els científics ja treballen en el desenvolupament de vacunes per contrarestar-lo. Entre els quals, un equip de viròlegs del Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Catalunya, que prenen part en un dels primers estudis moleculars per combatre el 2019-nCoV juntament amb científics del Laboratori Nacional de Galveston i del Centre Mèdic de la Universitat de Texas (EUA). De moment, han identificat la regió concreta del genoma que codifica la proteïna S, que forma part de l’embolcall de tots els coronavirus i que seria clau per fer una vacuna contra el de Wuhan. Per experiència prèvia amb altres coronavirus que s’assemblen genèticament, com el coronavirus de la SARS i el de la MERS, els científics ja sospitaven quina proteïna diana havien de buscar en el nou coronavirus per treballar en una possible vacuna. “Ara el següent pas és comprovar l’eficàcia de diferents molècules per combatre’l al laboratori, per veure si serien bones candidates per fer una vacuna”, explica Júlia Vergara-Alert, investigadora i veterinària de l’IRTA. En cas afirmatiu, es donaria pas a proves en models animals.

La recerca per combatre el coronavirus, però, també té lloc a la mateixa Xina, i amb molta més agilitat. L’agència estatal Xinhua va informar ahir que un equip amb la participació de l’Hospital Oriental de Xangai i una empresa de biotecnologia local esperen començar a fer proves amb pacients d’aquí a 40 dies. La clau, segons la mateixa font, és que la vacuna es basaria en àcid ribonucleic missatger, i tindria un cicle de desenvolupament i producció més curt que les convencionals. Això explicaria l’agilitat en relació també amb els investigadors de la farmacèutica nord-americana Johnson & Johnson, que també s’han posat a desenvolupar-la, però no confien a tenir-la fins d’aquí a un any, com a mínim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.