“Hem donat suport i hem fet d’intermediaris”

Les primeres setmanes van ser dures. A la gent li faltava molta informació i tenia molta por. Treballem amb la gent gran i eren el perfil de més risc.

Ens trucaven explicant que tenien els símptomes o que els havien tingut. També és època de refredat i, és clar, no sabies si era Covid-19 o no. Fèiem molta consulta a través del 061 per saber si amb la simptomatologia que presentaven podien ser positius o no. Era la por que els usuaris tenien.

Sí, és el nostre dia a dia. Estem acostumats a tractar amb gent de la tercera edat que té altres patologies, també des del punt de vista psicològic, o gent que està molt sola que necessita molt de suport. Hi hem estat. Hem trucat a tots els usuaris a partir dels més vulnerables, que estaven més sols i més necessitats. I els hem trucat diverses vegades. Tots els 9.370 usuaris.

Per exemple, havien sentit a la tele que no podien sortir i preguntaven com s’ho havien de fer per poder anar a comprar o per la medicació que prenen. I a partir de les pautes i el coneixement que ens han anat donant els orientàvem. Ens arribava informació externa de botigues que portaven el menjar a domicili, de farmàcies o de les xarxes de voluntariat. És el que hem hagut de gestionar, a part dels usuaris que no es trobaven bé. Hem fet de filtre, de mediació; hem sigut els intermediaris per a usuaris que tenien els familiars lluny, o amb patologies o gent que s’ha posat malalta. Hem facilitat la informació i hem transmès tranquil·litat. Crec que aquesta funció que hem fet de contacte els ha ajudat molt perquè hi havia molta desorientació.

Primer de tot tranquil·litzar-los. En aquest sentit, hem tingut molta informació a tots els nivells per poder donar un bon suport. I hem seguit un protocol, una sèrie de preguntes; hem parlat molt amb el 061. També hi havia un telèfon habilitat per resoldre dubtes. La durada de la trucada depèn de la necessitat de cada usuari, no hi ha un temps limitat. N’hi ha que no entenien per què no podien sortir, han estat molt de temps sense veure els familiars; quan hi anaven deixaven el dinar a la porta, trucaven i marxaven. Això afecta els usuaris des del punt de vista emocional. Hi havia molta gent espantada.

En general ha sigut dur. Perquè hi ha hagut gent molt sola. Ha sabut greu no poder haver fet més del que realment necessitaven. Hi ha hagut gent que ha mort sola. I no ho han sabut. T’impacta. Per exemple, en el cas d’un matrimoni, mor la dona i el marit no ho sap, i al cap de pocs dies mor ell. I després parles amb els fills, que no han pogut fer un comiat com cal. Hem hagut de donar molt de suport en aquest nivell. Hi ha famílies que perden els dos pares de cop i volta. I te’n vas a casa i encara hi penses. Per altra banda, hi ha hagut gent que han après a fer videotrucades i els emociona veure els nets i besnets pel mòbil.

Hem d’estar fortes per poder donar suport però també hem estat en la mateixa situació: aïllades, sense veure els familiars. També és dur. Perquè entre nosaltres no ens podem tocar si alguna necessita suport. Hem estat bé i no hem tingut res greu, però no ens podem abraçar i potser ho necessitem. És dur tants dies de mantenir distància. Però la situació ens ha fet treure el nostre aspecte més humà en tots els sentits. El suport entre nosaltres ha estat molt bo i ho agraeixo a tot l’equip. Davant la gravetat, en totes les feines, en totes les professions, ha sorgit aquesta vessant més humana.