El SARS-CoV-2 va circular de forma latent des de l’octubre, segons un estudi internacional

El coronavirus SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de Covid-19, ja circulava de forma latent i silenciosa a Wuhan a l’octubre i es va propagar “de manera estocàstica i sense mostrar signes epidèmics”, segons les conclusions d’un estudi en el qual han participat biòlegs de la Universitat de Barcelona (UB).

El treball, que publica la revista Frontiers in Medicine, defensa que, tot i que oficialment el brot de SARS-CoV-2 es va presentar de manera imprevisible en el mercat popular d’animals salvatges de Wuhan (Xina) al desembre de 2019, els estudis filogenètics indiquen que el coronavirus circulava en fase de latència ja des d’octubre en aquesta ciutat de la província xinesa de Hubei.

“En aquesta fase de latència, la infecció va seguir el seu curs silenciós”, segons l’equip d’investigadors, format per Jordi Serra-Cobo i Marc López, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB; Roger Frutos, del Centre de Cooperació Internacional en Investigació Agronòmica per al Desenvolupament (CIRAD, França); i Christian A. Devaux, del Centre Nacional per a la Recerca Científica (CNRS).

L’estudi revisa la conjunció única d’esdeveniments que van permetre l’expansió global d’aquest nou coronavirus, que mostra un llarg període d’incubació, un elevat nombre de casos asimptomàtics i una alta mobilitat internacional.

Segons Serra-Cobo, perquè una malaltia infecciosa es dispersi, s’han de complir tres condicions: el patogen ha de ser capaç d’infectar i reproduir-se en humans, ha de poder entrar en contacte amb persones a través d’un reservori natural, i ha de ser propagat a través d’un ampli circuit social.

En el cas de la Covid-19, totes les condicions exigides van coincidir a Wuhan al final del 2019.

Segons els autors, l’aparició de la Covid-19 és el resultat d’una excepcional “alineació planetària”, és a dir, una coincidència específica de factors biològics i socials que van permetre que sorgís i s’expandís per tot el món.

“El que va desencadenar l’epidèmia és l’aparició simultània de dues celebracions importants al mateix lloc -la gran festa de la família i l’any nou xinès-, que van posar en contacte moltes persones amb altres inicialment infectades, el que va proporcionar la fase d’amplificació necessària”, segons els autors, que indiquen que “un altre pas clau va ser la mobilitat”.

Segons Serra-Cobo, “no es pot fer res per evitar la circulació de coronavirus en estat salvatge, és a dir, durant el cicle selvàtic”.

El biòleg ha recordat que “les alteracions ambientals i l’antropització dels sistemes naturals incideixen en la pèrdua d’hàbitats i de biodiversitat, incideixen en la dinàmica de les espècies reservori de patògens i incrementen la probabilitat que infectin l’espècie humana”.

“Aquest fenomen és especialment important al sud-est asiàtic, lloc on s’han originat les epidèmies de la SARS i la Covid-19”, subratlla Serra-Cobo, professor de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre d’un projecte de la UE per a la detecció ràpida del coronavirus a través de nanodispositius.

El professor defensa que és fonamental prohibir la tinença i ús d’espècies protegides i oferir alternatives per evitar l’impacte del mercat negre de fauna salvatge.

“Fins i tot si el brot de SARS-CoV-2 es va originar de manera inesperada a Wuhan, s’hauria pogut evitar”, opinen els autors, que recorden que els inicis d’aquesta pandèmia són comparables amb les de brots anteriors de coronavirus, per exemple, la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà o MERS, conegudes per la comunitat científica internacional.

“Hi haurà altres pandèmies. És només una qüestió de probabilitat i de temps. Actualment, el risc d’emergència és majoritàriament de coronavirus, arbovirus i virus de la grip”, alerten els autors de l’estudi, que recomanen “un esforç internacional i que els governs puguin preveure i es preparin per aturar la pròxima pandèmia al seu punt d’origen”.