Trasplantament d’úter en viu entre dues germanes

Quan tenia setze anys, a la Tamara li van diagnos­ti­car la síndrome de Roki­tansky, un tras­torn congènit de l’apa­rell repro­duc­tor femení que fa que una de cada 5.000 dones neixi sense úter i ni trom­pes de Fal·lopi. Per tant, s’havia de fer a la idea que no podria tenir fills. I ho va fer durant anys, fins que l’avanç de la cirur­gia li va ofe­rir una pos­si­bi­li­tat. A prin­ci­pis d’octu­bre, va ingres­sar a l’hos­pi­tal Clínic de Bar­ce­lona per rebre el tras­plan­ta­ment en viu de l’úter de la seva ger­mana i ara, als 32 anys, ha tin­gut la pri­mera regla. El següent pas serà la implan­tació d’un embrió per tal de que­dar emba­ras­sada. “M’agra­da­ria que fos una nena i dir-li Bàrbara, en agraïment a la meva ger­mana”, deia ahir en decla­ra­ci­ons a TV3.

La inter­venció no s’havia fet mai abans a l’Estat i, en l’àmbit mun­dial, és a l’abast de pocs equips mèdics. De fet, es tracta d’una doble inter­venció que van lide­rar pel cap de ser­vei de gine­co­lo­gia del Clínic, Fran­cesc Car­mona, i el del ser­vei d’uro­lo­gia i tras­plan­ta­ment renal, Anto­nio Alca­raz. Pri­mer es va fer l’extracció de l’òrgan mit­jançant cirur­gia robòtica, un procés molt lent (12 hores d’ope­ració) però menys inva­siu per a la donant, que ja té un fill de 9 anys. Després, quan se’n va com­pro­var la idoneïtat, es va pro­ce­dir a la implan­tació, en una cirur­gia oberta de qua­tre hores. En total, l’equip mèdic que hi va par­ti­ci­par va superar la vin­tena d’efec­tius.

La màxima com­ple­xi­tat del procés rau en l’extracció de l’úter, ja que, segons el doc­tor Alca­raz, “és un òrgan com­plex amb pobra vas­cu­la­rit­zació de les artèries i un gran entra­mat de venes entre les quals cal bus­car les més grans per dre­nar la sang”.

Dos mesos després de l’ope­ració, l’evo­lució és bona i la paci­ent ha tin­gut el seu pri­mer cicle mens­trual. Ara li implan­ta­ran un dels 11 embri­ons fecun­dats prèvia­ment in vitro i, en cas que quedi emba­ras­sada, encara podria tor­nar-hi. Entre­mig, però, hau­ria de pren­dre fàrmacs immu­no­su­pres­sors per evi­tar un pos­si­ble rebuig. Un cop hagi com­ple­tat el seu desig de ser mare, la idea és reti­rar l’úter per lapa­roscòpia per poder treure la medi­cació. Fins avui hi ha hagut 70 tras­plan­ta­ments d’úter a tot el món, dels quals hi ha més de 20 nadons vius.