Salut

ALBA VERGÉS

CONSELLERA DE SALUT

“L’essència és evitar el contacte i no el detall del Procicat”

“Treballem amb l’objectiu d’evitar que les noves onades duguin més tensió al sistema de salut”

“Si perdem la percepció de risc tindrem més contagis i més gent a l’UCI, fins i tot joves”

“Farem govern, però ara no toca parlar de càrrecs”

L’impacte de la Covid sobre el sistema de salut l’arrossegarem fins més enllà de la pandèmia No vacunem més ràpid perquè de vacunes no n’hi ha més. Ho fem per franges i en paral·lel
Carnet de vacunació: pot ser un requisit, però no una norma que exclogui persones Hi va haver moments en què ens atrapava tot, perquè tot era urgent i important
Tenim una línia de gestió pròpia; però, si n’hagués de triar una, millor Merkel que no pas Ayuso Si les mesures es mantenen en el temps sense canvis hem notat que la població es relaxa
M’ha sobtat la lleugeresa de certes afirmacions injustes que banalitzen escenaris complexos

Ara fa tot just un any, la consellera de Salut, Alba Vergés, anunciava el primer cas de Covid-19 a Catalunya. En aquest temps, i partint d’una situació de desconeixement i autosuficiència general, ha hagut de gestionar una pandèmia que ja acumula 20.565 morts al país i més de mig milió de casos confirmats que han estressat més que mai el sistema de salut.

Si en general tothom està fins al capdamunt del coronavirus, com se’n surt vostè amb la gestió de la pressió en l’aspecte personal?
Soc molt conscient de l’impacte que té per a tota la societat, em faig el càrrec que la gent està cansada. Personalment sé que tinc un paper cabdal al capdavant de la conselleria de Salut respecte al sistema de salut i els seus professionals. Quan hi ha alguna cosa que t’impacta o t’empipa, intentes trobar la manera de desfogar-te. L’últim recurs per trobar energia és arribar a casa. I l’endemà tornem-hi!
Troba prou energia per continuar al capdavant de Salut en un nou govern?
Esquerra [Republicana de Catalunya] té un projecte potent en salut que hem començat a implantar. En alguns aspectes l’epidèmia ha ajudat a començar aquesta transformació del sistema que tenim clara, però ara mateix, en un moment de negociacions per formar govern i majoria, crec que no toca parlar d’això. Estic convençuda, això sí, que acabarem fent un govern i que tirarem endavant com a país.
Recorda algun moment especialment crític d’aquest any de pandèmia?
Diversos. El moment de confinar Igualada especialment, perquè allò representava un canvi. De veure casos puntuals a veure una cosa que puja. No era només prendre la decisió a casa teva, sinó que saps el que hi ha al darrere. No ens imaginàvem la magnitud que venia. També el moment de rebre els primers informes que parlaven de prediccions de milers de morts. Va ser un altre moment colpidor. No t’ho vols creure.
La tensió política al govern condicionava les respostes o la presa de decisions?
Tot condiciona. No hi ha una guia per gestionar la pandèmia i ningú sap al 100% si cada decisió serà l’encertada. La prens amb aquesta intenció, però no tens una seguretat màxima. Però són tensions pròpies de la situació també. La situació és prou complexa perquè hagis d’escoltar experts de tota mena amb moltes opinions diferents, però sense que cap sigui la perfecta. Hem après de moltes persones i de la pròpia experiència. Del comportament del virus però també del comportament sociològic, que té un pes molt important en la gestió d’una pandèmia.
En aquesta interacció constant entre els polítics i els científics, no sempre s’ha delimitat prou nítidament la frontera que separa els uns i els altres. Com ho ha viscut?
Sempre he tingut clar que, al final, cadascú té el seu paper. En el meu cas, és molt complex perquè he de tenir en compte moltes coses. La prioritat és el sistema de salut i els professionals, i tenint en compte que no ens podíem fixar només en la Covid. La salut emocional també és molt important. Recordo quan vam donar aire als infants amb aquella obertura per sortir al carrer, i després hem mantingut l’aposta per obrir les escoles. Tothom té un paper i una cosa és opinar com a persona experta, que no necessàriament ha detenir en compte totes les variables, però la nostra responsabilitat sí que és tenir una mirada panoràmica. Al final, tothom opina però la responsabilitat l’assumeix qui l’assumeix.
Li han carregat directament morts a l’esquena.
És dur, però no només personalment. Penso en tota la gent del meu equip directe, però també en tot el sistema de salut en majúscules que s’hi deixa la pell perquè això no passi. Certes afirmacions, a banda de ser profundament injustes, banalitzaven situacions molt complexes. A més, si tens una certa responsabilitat, t’hauries d’ajustar no només al càrrec, sinó també a l’altaveu mediàtic que tens i a on pot arribar la teva influència. M’ha sobtat la lleugeresa de certes afirmacions.
Per part de facultatius, però també de responsables polítics com ara la presidenta de la comunitat de Madrid? Vostè s’ha desmarcat molt d’aquesta línia.
Sí, ho hem fet molt. La manera d’actuar de la comunitat de Madrid m’ha sobtat moltíssim, i ha estat molt sovint incomprensible, fins i tot per a tot l’equip de Salut i de govern que estem dia a dia sobre la pandèmia. Veure que en un altre lloc es fa molt diferent i sense tenir en compte el que per a tu és prioritari, salvar vides i evitar contagis... Estic més en la línia de Merkel que d’Ayuso, tot i que hem intentat traçar la nostra. Nosaltres tenim les competències en Salut i, malgrat el que diguin, al final ho acabem entomant tot. Per això és imprescindible mirar constantment què passa al voltant i què es fa, però tenir la teva posició pròpia i actuar en conseqüència.
Un error de l’Estat ha estat no teixir un acord social i polític? Altres estats ho han fet...
Crec que sí. Des de la primera resposta a la pandèmia amb la roda de premsa plena de militars, això a Catalunya ens queda molt lluny. Nosaltres, com a país, mai de la vida hauríem fet aquesta escenificació. També han tingut encerts i hi ha hagut molta comunicació, també en un àmbit tècnic. Però sempre hi ha aquest deix de l’Estat d’aquí estem nosaltres per gestionar una cosa en què no tenim ni competències. Jo sempre deia que la feina l’hem de fer nosaltres, per això volem decidir. Quan es patia pel material, la posició centralitzadora va ser un error enorme. Per això ens vam espavilar per proveir-nos pel nostre compte i quan ens aturaven comandes ens vam plantar. No podíem estar de braços plegats esperant.
Més enllà de la subestimació general del perill que representava el coronavirus, mirant enrere què hauria fet diferent?
En certes coses hauríem pogut ser més diligents. El tancament de les escoles, per exemple; ara ho faríem molt diferent, però amb la informació d’aquell dia ho faríem exactament igual. En canvi, si ara vingués una epidèmia de qualsevol altra cosa, tant de bo ens passéssim d’exagerats. Dies abans del primer cas era a Ginebra, a l’OMS, i no hi havia la percepció d’una pandèmia mundial. Setmanes després tot va canviar. Va explotar molt ràpid. Ara tindríem una alerta diferent i ens dotaríem d’una infraestructura molt més de pressa, com per exemple amb la informació i la gestió de les dades. Hi va haver moments que ens atrapava tot, perquè tot era urgent i important.
I amb vista al futur, què preveu que pot succeir, a curt i a mitjà termini. Amb quins paràmetres treballa Salut?
L’objectiu és evitar tornar a tenir onades grans que tensionin el sistema fins que no es pugui compatibilitzar l’atenció Covid amb la resta. L’impacte de la Covid en el sistema de salut l’arrossegarem temps després de l’epidèmia, tant pel que fa a patologies, com a salut mental. Tinc la impressió que la crisi econòmica costa de remuntar quan té a veure també amb cicles econòmics, però com que aquesta és derivada d’una crisi sanitària potser, un cop passi, serà més fàcil de recuperar l’economia. En canvi, de la crisi emocional i social trigarem més a refer-nos.
Tindrem més onades i més freqüents?
Depèn de la capacitat d’aguantar o de convèncer la societat que si fem un esforç supergran en un termini curt de temps, baixaríem a uns nivells prou bons per millorar. Però tenim pressa i la gent està cansada. Per això costa molt trobar els equilibris. En l’aspecte epidèmic, estrenyent-nos fort el cinturó ens posaríem en una situació molt més bona, fins i tot a llarg termini. Però a costa de gent que ja et diu que no pot aguantar, i parlo tant d’un aspecte mental com d’activitats econòmiques.
Es podrien programar aturades per rebaixar contagis?
Espero que no sigui el cas. Però, per exemple, en un escenari en què deixéssim de disposar de vacunes, sí que hauríem de parar i redissenyar un sistema per veure com ho gestionem tot plegat. La vacuna ens permet trampejar.
Realment no vacunen més ràpid perquè no hi ha més dosis?
No anem més ràpid perquè no n’hi ha més. És així. Tenim les dosis que tenim i cada vacuna està indicada per a col·lectius diferents, per això pot ser que algú jove i sa la rebi abans que algú de risc. Però l’estratègia és posar-les totes com més aviat millor.
Fabricar vaccins a Catalunya o a l’Estat resoldria la falta d’abastiment?
Ara mateix no depèn d’això. Si tot va bé, a Catalunya es fabricarà la vacuna de Janssen. Això és positiu, però no per poder disposar immediatament de vacunes. Probablement les primeres que ens arribin vindran d’un altre lloc i les que es facin aquí abastiran tot Europa. Ara, si el coronavirus es queda i cal una futura vacunació sistemàtica com amb la grip, com és probable segons diuen els científics, ens anirà bé tenir empreses localitzades a prop.
Israel va mesos al davant nostre i ja demana carnets de vacunació en certes activitats. Les aerolínies s’ho plantegen. Caldria impulsar carnets de vacunació o certificats d’immunitat?
És un debat important i és molt diferent que sigui un requisit per a un viatge que una norma dins la societat que exclou persones. La vacunació no hauria de ser obligatòria. És una eina imprescindible i la millor amb diferència per prevenir els contagis. Així ho expliquem i la gent hi respon i es vol vacunar. Però no podem excloure persones pel fet de no estar vacunades, perquè hi ha moltes persones que no es poden vacunar, malgrat que voldrien fer-ho, per mil motius. Això passa també amb altres vacunes i s’ha de vigilar molt amb l’ús d’aquests passaports o carnets.
Descarten sancionar qui no vulgui vacunar-se com fa Galícia?
Ni tan sols sé si ho pot fer, jurídicament, sense que la vacunació sigui obligatòria. Que no ho és a l’Estat.
La tercera onada està superada. Amb la R per sobre d’1 i la soca britànica en creixement, ens dirigim a la quarta?
De moment no creixem, estem estabilitzats. La tercera onada ha estat epidemiològicament més fluixa que la segona, però més forta en un àmbit assistencial, perquè a les UCI no havíem fet net i ara encara les tenim a un nivell molt elevat.
Després de la primera onada es va dir que haver de tornar a ajornar activitats no-Covid seria un fracàs i ha succeït ara, en la tercera. Això obliga a mantenir mesures més fermes ara que la tensió en el sistema encara és tan elevada?
Als professionals de Salut no els podem demanar més. Hem augmentat les UCI i hem desprogramat el mínim imprescindible i estem recuperant l’activitat tan ràpid com es podia, fent una gestió molt bona de xarxa entre centres. L’altre objectiu que vam dir en aquell moment, no haver de recórrer a confinaments totals, és més complex i l’hem aconseguit, amb certa activitat a l’estiu i tornant els nens a les escoles. L’equilibri sempre és fràgil.
Amb aquest nivell d’ocupació a les UCI, seria dramàtic que la soca britànica provoqués un augment sobtat de casos com ha passat a altres llocs. Hi compten?
Hi hem de comptar. Allò que passa al voltant, a Portugal, no hem de pensar que no ens succeirà perquè nosaltres som més macos. Per això hi tenim tots els ulls a sobre i hem augmentant la capacitat de vigilància de soques. Ara és la britànica, però després podria ser la brasilera, la de Sud-àfrica... Algunes són més preocupants i tot. Intentarem desplegar tot el possible per controlar-ho, però no podem pensar que no anirem tenint ensurts.
Després de la polèmica amb Ferrovial, el rastreig ja funciona al 100%?
Sí, de fet hi ha anat des del primer dia. La ciutadania té poc clar el que costa muntar tot aquest sistema i aconseguir-ne la màxima integració al sistema ja existent. Ens ha ocupat moltes hores i ha generat maldecaps. Calen sistemes d’informació, persones, indicar quina feina han de fer i com detectar coses essencials per tallar cadenes de transmissió. Per exemple garantint que es puguin fer els aïllaments com cal quan hi ha necessitats socials...
I l’actuació coordinada del govern. Interior estava a punt de deixar prescriure milers de sancions.
Sí, hi ha moltes casuístiques. Amb les mesures que adopta el Procicat, per exemple, si passen gaires setmanes des que estan en vigor la percepció de la gent és que ja no n’hi ha. Amb el temps es perd l’atenció i cal un petit canvi per conscienciar que no estem del tot bé. Tinc la percepció que amb el Nadal, com que ens vam explicar tant, els ciutadans van entomar bé els missatges i van veure que era el moment de cuidar-nos. Quan ens perdem en el debat de les mesures, de què diu el Procicat sobre això o allò, perdem l’essència de la lògica de l’epidèmia: evitar el contacte social. Aquest contacte s’ha d’evitar tot el que es pugui, fins i tot estant mig bé.
Que ens espera aquesta Setmana Santa, i a l’estiu?
Per voler anar ràpid podem acabar sent més lents. És moment de contenir-nos. La vacunació dona bones notícies i ens baixarà la mortalitat. Si perdem la percepció de risc tindrem més risc de contagis i això vol dir més gent a l’UCI. I no només hi va la gent gran. També hi tenim molta gent jove. Hem de tenir clar que encara no s’ha acabat, tot i que si aguantem ara una mica més tindrem un escenari molt diferent. Però costa molt perquè la fatiga pandèmica és una realitat.
Les protestes dels joves posen de manifest el seu cansament.
A l’Alba Vergés de 42 anys li dius: “Queda’t a la teva bombolleta” i, com que me l’he triat hi estic a gust. Però a l’Alba Vergés de 18 anys li dius això... i no. És normal. Als joves se’ls ha trencat una part de la vida que consisteix a conèixer gent i tenir experiències. Hem d’intentar que, en comptes de dir-los: “No ho facis”, el missatge sigui: “No ho facis així” o “no ara.”
Les llars d’avis estan en bona situació. No seria el moment de replantejar-ne l’atenció integral i renovar el concepte de residència?
Forma part del que hem d’afrontar en aquesta legislatura. Afers Socials i Salut tenim molt clar que una agència compartida pot ser una solució i un instrument de gestió que ajudi a tenir cura de la gent gran, però també que no deixa de ser una corresponsabilitat de tota la societat i de la família. Considerem que el seu paper és important i per això els tenim en compte alhora de modificar els protocols de sortides, visites, etc.
Amb tot el que ha comportat la pandèmia, pot ser que els recursos es dediquin a recuperar l’economia i que la millora de la sanitat torni a quedar al fons del calaix?
Això no passarà. De fet, fa temps que denunciem que el problema és l’infrafinançament d’origen; es a dir, per part de l’Estat espanyol i no dels pressupostos de la Generalitat, que hi dedica gairebé un 40%. Els reptes de Salut són molt grans i els reptes tecnològics associats, també, i hi continuaran sent. Caldrà reforçar els serveis públics i ningú no entendria que no sigui així. La ciutadania ara valora prou el sistema de salut per no posar-hi els recursos que hi pertoquen.
Pacients i metges lamenten l’excés de telemedicina i la falta de visites presencials. Estan estudiant com recuperar certa normalitat?
Ja estem recuperant presencialitat en l’atenció a primària, però això no vol dir que deixem aquestes eines de banda. L’e-consulta i la telemedicina no desapareixeran quan acabi la pandèmia. Ara s’han aplicat en la pràctica totalitat i, quan recuperem certa normalitat, s’hauran de combinar. Allò que cal que sigui presencial ho ha de ser i allò que no, serà millor per a tothom que es faci a distància.
Aquest mandat ha de ser el de la gestió i el de demostrar que el govern independentista pot fer-ho bé o millor que altres governs?
Claríssimament. Aquest ha de ser l’objectiu de tot govern. Però, a part de gestionar, cal posar la iniciativa política en cap on s’ha d’anar, per exemple en el marc de la salut. ERC té projecte i ho hem demostrat, per exemple ordenant el sistema perquè si l’hospital de Vic està molt tensionat, se li pot donar cobertura des del sistema. Això arreu del país, independentment del proveïdor o de la zona. El sistema ha de girar sobre les persones i les seves necessitats. Això dona més marge per introduir les innovacions tecnològiques amb ordre, per exemple.
La Covid no ha canviat la coexistència de la sanitat privada.
És un debat de profunditat. Una cosa és la sanitat privada i una altra són els centres concertats que s’integren al sistema públic de Salut. Cal ordenar-ho en funció de les necessitats del ciutadà i amb equitat. Tenim un sistema de salut universal idoni per fer-ho. El sistema de salut en un país que es vol gran és primordial, com ho és una aposta per molta més inversió social lligada a incrementar el benestar. Al final, salut no és absència de malaltia, sinó procurar pel benestar de la gent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Entitats i plataformes es manifesten demà contra la planta de Lotte

Mont-roig del camp
Societat

Els pastissers preveuen vendre unes 800.000 mones de Pasqua

Barcelona
canvi climàtic

El desglaç polar per la crisi climàtica alenteix la rotació terrestre

barcelona
societat

Rebaixen la condemna a l’exalcalde de Torredembarra pel cas de les guinguetes

Torredembarra
SALT

Un estudi de l'IDIBGI i l'ICO identifica un inhibidor d’una proteïna clau en el procés de la metàstasi

SALT
Societat

Els sindicats de presons convoquen vagues el 26 d’abril i 11 de maig

Barcelona
CAMPRODON

S’estrena una guia turística que utilitza la Intel·ligència Artificial

CAMPRODON
VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els farratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA