“S’està produint un efecte crida d’intervencions a l’esquena”

Sí, i en funció de quan s’origina la repercussió en la qualitat de vida és diferent. Quan comença abans dels deu anys, l’escoliosi pot impedir el creixement normal dels pulmons i d’altres òrgans vitals. Per tant, en aquesta etapa és important aconseguir que es desenvolupi bé la caixa toràcica. Les escoliosis que apareixen durant l’adolescència tenen menys risc i comporten una gibositat, un bony a la columna que afecta l’autopercepció i la imatge corporal. En aquest estadi, en les corbes més importants, amb més de cent graus, també hi pot haver repercussió sobre la funció cardiorespiratòria, però la majoria no arriben a aquest estadi.

Sí, també. En gent que, a mesura que es fa gran, el tronc es deforma més del que es deforma en la majoria de la gent de la seva edat. Aquesta escoliosi en adults acostuma a comportar dolor i disfunció, perquè enganxa els nervis de la columna i pot provocar ciàtica, impedir estar molta estona dret, i afectar la manera de caminar o el treball.

Amb qüestionaris estàndard per veure l’impacte en qualitat de vida, similars als que es fan servir amb la diabetis o amb altres malalties. Així, hem vist que en els casos d’escoliosis adultes hi ha una qualitat de vida molt alterada en els eixos de dolor, funció i autopercepció. Si compares aquest impacte amb altres malalties cròniques, com pot ser la malaltia pulmonar obstructiva crònica o algunes cardiopaties, l’impacte de les escoliosis és clarament superior. L’escoliosi té un impacte important en la qualitat de vida. Després mirem quins paràmetres controlen aquest dèficit de qualitat i què hem de fer des del punt de vista quirúrgic per millorar-ho. Això tanca el cercle, perquè és una cirurgia destinada a incrementar la qualitat de vida.

L’origen de l’escoliosi no s’ha investigat a nivell estatal. Però el que se sap és que la precoç generalment és secundària, és a dir que al darrere hi ha una causa: pot ser una malaltia neurològica o neuromuscular, pot ser deguda a malformacions congènites, pot ser associada a una síndrome polimalformativa... A més, hi ha un percentatge que és de causa desconeguda, que en diem idiopàtica, i que sol representar al voltant d’un terç dels casos.

Sí, la gran majoria ho són. I també són les més freqüents.

Efectivament, set o vuit de cada deu casos es presenten en noies. Els centres que ho han investigat ens indiquen que al darrere hi ha una causa multifactorial. Hi ha un component genètic clar, però també hi ha una sèrie de factors, encara per descobrir, que fan que s’expressi o no el gen. També hi pot haver factors neurològics, de modulació de la postura i de modulació de l’estructura del cos.

Això sembla totalment descartat que hi tingui relació, com tampoc determinades postures o hàbits alimentaris no hi tenen res a veure. Sí que s’ha especulat que efectes hormonals o de la melatonina també hi poden tenir a veure, però es desconeix i, per tant, continua sent idiopàtica.

A banda de la gent que l’arrossega d’etapes anteriors, hi ha la degenerativa. Igual que les mans i els peus es deformen amb el pas dels anys, la columna i els seus discos vertebrals també ho poden fer. I ho poden fer moltíssim, per aquest component degeneratiu, artròsic, propi de la columna que li pot fer perdre l’alineació normal. Aquí també hi ha un biaix de gènere en valors molt similars.

Les d’inici precoç són molt complicades de tractar. Es comença amb una cotilla per modular el creixement. Si no es pot controlar, es passa a fer el mateix amb guixos i, si no, s’ha d’operar i col·locar un sistema que permeti controlar i corregir l’escoliosi a mesura que es dona el creixement. Pel que fa a adolescents, en principi una corba de menys de 25 graus no es tracta i observem a veure què passa. Perquè si operéssim totes les corbes menors de 25 graus estaríem tractant innecessàriament moltes escoliosis. Per tant, en funció del que quedi per créixer i la magnitud de l’escoliosi, es van prenent decisions.

Entre 25 i 50 graus, quan encara hi ha potencial de creixement es fa amb cotilles. Quan hi ha més de 60 graus s’opera, encara que la persona no hagi de créixer més.

En aquesta etapa el tractament no quirúrgic s’ha demostrat molt poc eficaç i la cirurgia és el més apropiat. La qüestió és que la cirurgia de l’adult s’associa a una taxa de complicacions postoperatòries molt alta si no se selecciona bé el malalt. Operar un adolescent no sol donar complicacions i és una cirurgia molt agraïda, però en adults és més fràgil.

Sabem que hi ha tota una sèrie de gent que té escoliosi i no consulta. I d’altres que s’associen a símptomes i els impacta molt en qualitat de vida i sí que ho fan. En estudis poblacionals, que inclouria la gent que en té i no es queixa, se sap que, a partir dels 60 anys, entre un 15 i un 30% de la població pot tenir una escoliosi degenerativa. Això és moltíssim gent. Ara mateix hi ha hagut un increment a tot occident i a Àsia de les operacions d’escoliosi en adults, perquè se suma que és l’únic tractament eficaç i que la població envelleix cada cop més, però no vol deixar de fer coses i no accepta la disfunció de l’escoliosi. Això, i la sofisticació de les tècniques quirúrgiques i anestèsiques, ha incrementat la cirurgia de l’escoliosi de l’adult en més del 100%, mentre que la precoç i la de l’adolescent es mantenen estables.

Això està generant un debat i un problema important, perquè, a més, són cirurgies cares i amb una taxa de complicacions alta. Per tant, és important aclarir quins són els millors escenaris per operar, identificar qui pot tenir complicacions i com prevenir aquestes situacions. Per això, utilitzant les bases de dades europees i americanes dels centres amb els quals ens hem associat, hem creat models d’intel·ligència artificial i machine learning que ens permeten predir quins malalts tenen més possibilitats de beneficiar-se de la cirurgia i quins no. Així podem predir la millora de qualitat de vida i el risc de complicacions i seleccionar els candidats idonis.

Un aspecte a tenir en consideració, que sembla ridícul però no ho és, és que hi ha un percentatge important de les cirurgies d’esquena amb fixacions vertebrals que no són per escoliosi que, si no es col·loca bé l’instrumental de la columna, poden generar una escoliosi en l’adult. A Vall d’Hebron ens fem un fart de recuperar malalts que venen de fixacions vertebrals que s’han fet en una postura que no és del tot bona. La primera prevenció, per tant, seria evitar aquestes intervencions que generen escoliosi i això requereix un esforç d’educació de la gent.

Sí, i això és problemàtic. La cirurgia de columna ha augmentat molt els darrers vint o trenta anys i hem vist que hi ha un percentatge important de casos, que podria ser d’un 30%, en els quals les fixacions vertebrals no es van fer amb criteris perfectes.

Sabem que la gent que té un hàbit físic òptim, amb activitat moderada periòdica, bona musculatura i un cert control del pes, tenen menys probabilitats de desenvolupar símptomes tot i tenir la deformitat i, per tant, tenen menys possibilitats de requerir cirurgia. Al final, tot és un cercle viciós. El dolor associat a la deformitat no deixa moure qui el pateix, s’atura o es desentrena i encara es tolera fer menys coses, de manera que, com més va, més problemàtic resulta. En canvi, qui manté l’entrenament arriba a compensar la degeneració i a funcionar de manera acceptable sense necessitat de cirurgia.

Hi ha un nombre més gran de problemes d’esquena i de columna, però és perquè la població envelleix cada cop més. Una persona de 70 anys, que abans no venia a operar-se, ara sí que ho fa perquè encara té molt per viure i no vol quedar així. La gent està arribant molt bé a la vellesa en altres aspectes de salut: s’ha cuidat el cor, la hipertensió, el pulmó, no fuma i ara tampoc no vol veure que se li desmunta l’esquena. És un escenari que s’està incrementat moltíssim i és un problema de salut important. A més, com que la cirurgia d’esquena s’ha fet més propera, se’n fa molta i els centres estan més acostumats a practicar-la. S’està produint un efecte crida per operar-se.

Vas bé, però la que predomina, i és el 80%, és l’activitat física regular d’intensitat moderada. La columna tolera molt malament el repòs excessiu i l’activitat física en excés. De manera que mantenir una activitat periòdica permet arribar millor a la vellesa amb una bona esquena. Després vindria el tema del pes. Sobretot perquè, generalment, tenir molt pes equival a tenir més greix i poc múscul. Si augmentes de pes perquè et muscules no seria tan problemàtic. En tercer lloc hi hauria la postura, per evitar les que generen dolor.

Hi ha gent que està aturada més de 90% del dia, i això genera intolerància al moviment. En aquests casos, és lògic començar per una activitat suau i prudent, i els moviment a l’aigua solen ser-ho. Per a la resta, caminar és molt segur i és la recomanació numero u. Fer un mínim de 10.000 passes al dia i, si pot ser, complementar-ho amb alguna altra activitat física, com ara pilates.