Desigualtats territorials per detectar i tractar el càncer

L’agilitat en la detecció d’un càncer i les condicions del tractament que es rebrà després no només venen condicionades pel tipus de tumor que es té. “El codi postal on viu el pacient afecta més que el codi genètic, i la targeta de crèdit té més pes que la sanitària”, denuncia l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) arran d’un estudi recent sobre les desigualtats en l’accés a les cures oncològiques.

Un dels exemples que posa l’associació és que Barcelona disposa d’un mínim de sis unitats de radioteràpia, mentre que Tarragona, Lleida i Girona només en tenen una. Una altra dificultat evident té a veure amb l’accés a les cures pal·liatives. Segons l’Associació Europea de Cures Pal·liatives, la ràtio de recursos especialitzats necessaris per a una atenció adequada al final de la vida és de dues unitats (una de domiciliària i una d’hospitalària) per cada 100.000 habitants, mentre que actualment a Catalunya és de només 0,86 (la mitjana estatal és de 0,6).

“El càncer és igual per a tothom, però no tothom és igual davant del càncer”, recalquen des de l’associació, amb motiu del Dia Mundial Contra el Càncer. El seu informe detalla que, entre despeses directes i indirectes, el càncer suposa un cost superior als 10.000 euros en el 41% de les famílies, especialment si els afectats viuen lluny dels punts on se’ls ofereix el tractament i s’hi han de desplaçar o buscar-hi allotjament.

Ho exemplifica el cas de Glòria Martínez, veïna de Vielha diagnosticada de càncer de mama en dues ocasions. “Has de conciliar els viatges, les intervencions i el fet que la família es quedi a casa. En el terreny familiar, és difícil de gestionar i l’impacte econòmic també és important”, explica la pacient aranesa, que recorda les jornades extenuants quan havia de baixar a Lleida per rebre tractament: “Com que tenim l’hospital a dues hores, sortia de casa a les sis del matí i sovint hi tornava a les set del vespre. Si vius en una ciutat, tot és més fàcil.”

Més enllà de les distàncies, els estudis indiquen que gairebé la meitat dels malalts oncològics presenta malestar emocional i el 30% necessiten atenció psicològica especialitzada. En canvi, segons dades de l’AECC, el 48% dels hospitals no disposen de personal propi per fer-ne, i en un 52% dels casos n’hi ha, però és insuficient.

Les desigualtats socials i econòmiques també tenen altres efectes, com per exemple en el grau d’adhesió al programa de cribratge de càncer de còlon. A Catalunya s’ofereix al 100% de la població de més de 50 anys, però un 57% de les persones entre 50 i 69 anys no s’han fet mai la prova de sang oculta en femta, segons indica l’AECC. I la participació minva clarament entre les persones d’estrats socioeconòmics més baixos.

Per mirar de detectar abans nous tumors, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va anunciar ahir que el Consell Interterritorial de Salut ha aprovat afegir el cribratge poblacional per a càncer de coll d’úter a la cartera de serveis públics, on ja hi havia el cribratge de càncer de còlon i el de mama. Salut, doncs, comença ara a planificar aquesta implementació, que encara no té data d’inici però que satisfà una de les reivindicacions de les associacions de víctimes del càncer.