La pandèmia per coronavirus ha posat al límit el sistema sanitari i ha tingut efectes en la detecció i el control d’altres malalties. A Catalunya l’any 2021 es van diagnosticar 32.967 casos nous de càncer, un 2,6% menys respecte al nombre de nous diagnòstics de l’any 2019, abans de la situació pandèmica. Dels nous casos de càncer detectats l’any passat, 4.757 van ser de còlon, recte i anus, un 5% menys que l’any 2019. En càncer de mama es van registrar 4.960 diagnòstics nous, un 3,7% menys en relació amb els casos diagnosticats en època prepandèmica. A més, un de cada cinc pacients de càncer no ha rebut a temps el tractament que necessitava a causa de l’emergència sanitària provocada per la covid-19. Això és el que indica un informe elaborat per la comissió especial de Lluita contra el Càncer de l’Eurocambra, que subratlla que durant els primers sis mesos de pandèmia es van deixar de fer 100 milions de proves de detecció de càncer a Europa, un fet que s’ha traduït en un milió de casos sense diagnosticar. El document, fet amb consultes a experts, assenyala el tabac, la contaminació i l’exposició a substàncies perilloses a la feina com a principals causes de la malaltia i subratlla que el 40% dels casos a la Unió Europea es poden prevenir. En aquest sentit, l’Hospital Sant Joan de Reus ha presentat recentment El mapa del càncer a Tarragona 2000-2014. Fa un estudi de tots els casos diagnosticats, atenent el tipus de tumor, el sexe dels afectats i la distribució geogràfica. Segons els autors de l’estudi, la incidència és especialment més alta a les ciutats de més de 50.000 habitants. La principal causa, indiquen, són els factors associats a una vida més “urbana o industrial” –amb més prevalença de tabaquisme, alcohol, sobrepès o dieta pobra en vegetals.
Segueix espantant molt, sí. Però hi hem guanyat, perquè el càncer ja no està associat necessàriament amb la mort. Avui en dia molta gent sobreviu al càncer. Si es donés el cas que a mi em diagnostiquessin un càncer, m’angoixaria, això és un fet, encara que sàpiga que les probabilitats de supervivència són més altes que fa uns anys.
Per molta pedagogia que es faci i per molta informació que es doni, les causes que desenvolupen un càncer sempre són incontrolables?
En part sí, perquè el càncer és inherent a la nostra naturalesa. Fins i tot s’han trobat fòssils de dinosaures amb tumors. Però en l’actualitat la incidència és superior degut a uns factors que hem provocat nosaltres mateixos.
A què es refereix?
Al sedentarisme, a l’alcohol, al tabaquisme o a una mala dieta. I tallar això és difícil, perquè són factors que van lligats a l’estil de vida.
I la contaminació?
La contaminació també té un pes, és clar.
Del seu estudi es desprèn que zones amb un fort component industrial, com el Camp de Tarragona, registren més incidència?
És complicat de concretar, perquè no hi ha una avaluació quantitativa ben feta, i és difícil fer-la. Nosaltres creiem que entre un 2% i un 5% dels casos poden estar relacionats amb la contaminació. Però no només parlem de contaminació industrial, sinó que també cal tenir en compte la contaminació derivada de calefaccions, cotxes o camions.
Diu que és complicat fer una avaluació concreta de l’impacte que té la contaminació en el càncer. Potser valdria la pena fer-la, encara que costi?
Si parlem del cas del Camp de Tarragona, hi ha molts factors que cal tenir en compte. Depèn molt de la proximitat dels focus emissors o dels tipus de vents. El factor de la contaminació en el càncer segur que és més important al barri de Bonavista, a tocar de la petroquímica, que als afores de Reus.
Hi ha controvèrsia sobre l’efecte de la contaminació industrial en la salut. Es podrà arribar a concretar en algun moment?
Nosaltres creiem que d’aquí a uns anys estarem en disposició de fer una estimació. És complicat, perquè cal informació i tenir la capacitat de poder mirar l’evolució d’anys, a partir de tècniques d’estadística complexa. De tota manera, abans no hi arribem, si ja sabem que la contaminació té incidència en el càncer, perquè ho diu la mateixa Organització Mundial de la Salut, potser és més important dedicar els esforços a reduir la contaminació. I més quan sabem que hi ha alguns elements que tenen efectes més nocius que d’altres.
I com ho fem?
Si saps que el tabac provoca càncer, és millor promoure accions contra el tabaquisme. Doncs si saps que la contaminació no és bona per a la salut, dedica esforços a reduir-la.
L’activitat industrial té un pes important en la societat.
Sí, sí. Genera llocs de treball, té un impacte econòmic... Tot això ja ho sabem, perquè el discurs és sempre el mateix. I més quan hi ha grans empreses. Però amb aquest discurs no s’acaben fent totes les coses que es podrien fer.
Així, es pot concloure que una persona que viu a Tarragona té més motius per estar preocupada pel càncer que una altra que viu en una altra zona?
No especialment. Nosaltres hem compara la incidència de Tarragona amb la de Girona, i és molt similar. De fet, hi ha una sèrie d’anys en què la incidència era major a Girona.
Per què?
Possiblement s’hi fumava més. La persona que fuma es fica grans dosis de contaminants al pulmó. Amb això no estic dient que no hi hagi una petita proporció dels casos de càncer deguda a la contaminació, sinó que afirmo que el tabac té un pes tan important que és el factor que explica les grans variacions de la incidència. Els efectes sobre el càncer sempre són a molts anys vista. Ara, el que veiem és una disminució dels càncers relacionats amb el tabac, en el cas dels homes. I això és perquè entre el col·lectiu hi ha hagut un abandonament del tabac. El percentatge de tabaquisme era del 60%, i ara estem en el 32%. Això s’ha de notar. En canvi, veiem un increment d’aquests càncers en les dones.
Els metges solen ser prudents a l’hora de fer afirmacions categòriques, en canvi identifiquen molt clarament el tabaquisme com a causa del càncer.
Això és més que clar. Hi ha milers i milers d’estudis que ho demostren, i no es pot tenir cap dubte que el tabac provoca càncer.
Doncs, mentrestant, el consum i la seva venda al públic segueixen essent lliurement permesos. És una regulació que li costa d’entendre?
Aquesta és una pregunta més política que no pas filosòfica. Després de la Guerra Mundial la fabricació del tabac es va fer molt extensa. Les tabaqueres van passar a ser unes companyies molt grans i potents, i hi ha dinàmiques que són molt difícils de canviar. La nicotina és una droga dura, perquè és molt addictiva. Tenim claríssim que hi ha drogues que són legals, com el tabac i l’alcohol, i d’altres que no ho són.
L’alcohol també té un component tan determinant en el càncer?
No tant com el tabac, però també té el seu pes. Pensem en càncers associats al fetge, a tota la cavitat oral i la laringe. A més, en el cas del càncer de laringe sabem que si una persona és fumadora i beu alcohol, l’efecte és multiplicatiu. No estem davant de dos factors de risc que se sumen, sinó que es multipliquen.
Destaca la importància dels bons hàbits. Encara els és un problema lluitar contra mites de l’estil “L’avi de casa va fumar sempre i va morir amb 90 anys”?
Sí, de mites n’hi ha molts. És com la gent que diu que mentre hi hagi cotxes i contaminació, bé que poden seguir fumant. En aquests casos, nosaltres diem sempre que això és com la loteria: pots jugar-hi i que no et toqui mai però, estadísticament, com més números juguis, més probabilitats tens que et toqui.
Però el càncer també toca a persones que es cuiden i que no volen saber res de cap d’aquests números que diu.
És que també hi ha altres causes que afecten en el càncer. Sense saber-ho, ja tenim números perquè ens toqui. Si vius en una ciutat i hi ha contaminació, si t’han fet radiografies, si reps l’efecte del gas radó, un gas radioactiu que prové de la desintegració de l’urani que es troba de manera natural al sòl... Amb això vull dir que quan s’usen exemples personals com a arguments, són arguments que no serveixen.
Amb el pas dels anys la incidència del càncer ha anat en augment?
Tenim dades des del 1980 i la incidència no ha parat d’augmentar. Bàsicament perquè aquests 40 anys han representat un reflex del que ha estat el canvi d’una societat més rural cap a una societat industrialitzada i urbana. I això, per exemple, implica que augmenti el càncer de còlon, un tipus de càncer que ha anat molt a l’alça als països industrialitzats. Igualment, el de mama i el de pròstata. També és veritat que la població ha envellit molt i com més gent tinguem, més fàcil és que apareguin casos. Però, sense tenir en compte l’edat, podem dir que hi ha hagut un augment del risc.
S’insisteix tant en la importància de seguir uns bons hàbits que pot semblar que la mateixa recepta sigui vàlida per a totes les afeccions. Els metges no temen fer-se pesats i perdre capacitat de convicció?
Vivim a la Mediterrània, que és una zona exquisida pel que fa a possibilitats per menjar bé. Malauradament, hem anat industrialitzant la dieta. I si som insistents és perquè des de l’altra banda els missatges són constants. La publicitat dels productes dolents és permanent. És possible que no s’entenguin com un missatge per influenciar-nos, però ho són, claríssimament. Els missatges que donen pautes per millorar la salut poden cansar, però és que els que emet l’altra banda són constants. I no es tracta només dels anuncis, perquè vas al supermercat i tens un munt de productes contraris a la salut a l’abast de la mà: llaminadures, dolços, greixos, galetes...
I adreçats als nens.
És clar, productes amb molt de sucre, que enganxen fàcilment. Ara hi ha un debat al voltant de la carn. Resulta que un ministre va dir que estem consumint molta més carn que la que consumíem anys enrere. I això sabem que no és bo. Doncs és com si aquell ministre hagués dit una barbaritat, i no l’ha dit, però hi ha molts interessos per fer-ho creure. És com el que passa amb el mòbil i les xarxes: cal ser molt actiu per no caure-hi, perquè la societat t’hi porta de cap.
