Descriuen les variants genètiques que incrementen la vulnerabilitat per l’addició al joc
Investigadors de l’IDIBELL i de Bellvitge troben que són els canvis en uns determinats gens els que augmenten el risc
Un estudi liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Hospital de Bellvitge ha descrit les variants genètiques que incrementen la vulnerabilitat per l’addicció al joc. Es calcula que entre el 0,02% i el 2% dels adults patiran addició al joc en algun moment de la seva vida. Les causes que determinen si una persona desenvoluparà o no aquesta addicció són complexes i encara no es coneixen del tot. El treball confirma que els gens dels factors neurotròfics, petites proteïnes que regulen l’activitat neuronal, estan associats a l’addició al joc. En concret, es descriuen sis canvis en aquests gens que incrementen la vulnerabilitat a patir aquesta addicció.
La líder del projecte i coordinadora de la Unitat de Joc Patològic de Bellvitge, la doctora Susana Jiménez, ha explicat que la troballa suposa una eina més i permet conèixer millor els factors genètics que impliquen una major vulnerabilitat. Això pot ajudar tant en el diagnòstic com en el tractament dels pacients afectats.
Estudis anteriors ja apuntaven el possible paper dels gens dels factors neurotròfics en l’addició al joc d’aposta, però aquest estudi desvetlla per primera vegada que són les variacions concretes les que fan incrementar el risc.
Els investigadors apunten que els factors neurotròfics no només juguen un paper en les addiccions al joc, ja que en estudis previs també s’ha demostrat la seva implicació en altres trastorns psiquiàtrics com les addicions a substàncies. Aquests tipus de trastorns psiquiàtrics involucren les mateixes regions cerebrals i també comparteixen mecanismes de transmissió de senyals entre neurones en els processos d’impulsivitat, recompensa o presa de decisions.
Jiménez ha apuntat que encara existeix la discussió sobre si les addiccions comportamentals s’han de classificar com a trastorns del control d’impulsos o bé com addiccions pròpiament dites. Les addicions engloben alteracions de processos psicològics molt diversos, per això insisteix en la necessitat de continuar investigant per conèixer bé l’origen i poder aplicar mesures de prevenció.
