Compartir vida
Els trasplantaments de donants vius van representar el 20% del total a Catalunya el 2021
Les parelles i els familiars de primer grau són els principals aportadors
Els experts destaquen que els òrgans provenen de persones sanes i que el donant continuarà fent vida normal
Fins a l’octubre s’havien fet 143 trasplantaments de donant viu
La majoria són dones i del grup d’edat d’entre 46 i 60 anys
La qualitat de vida del donant “no ha de quedar afectada”
Catalunya és un país generós i conscienciat amb les donacions d’òrgans i s’ha convertit en un referent mundial. Les darreres dades fetes públiques per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) evidencien un creixement molt important després de la frenada que va suposar la pandèmia de la covid i auguren un 2022 de rècord en general. Fins al mes d’octubre, s’havien fet a Catalunya 1.095 trasplantaments, 767 dels quals de ronyó i 166 de fetge. El nombre de donants cadàver en el mateix període va ser de 288 i el de donants vius, 143. En el primer dels casos havia augmentat un 21% respecte al 2021 i en el segon un 25%. L’any passat, les donacions en vida a malalts renals i hepàtics ja van representar un 20% i es confirma que continuaran en una línia ascendent aquest any. La raó d’aquest creixement és diversa. Hi ha més informació i conscienciació de la població davant l’opció de cedir una part del cos; hi ha més garanties d’obtenir bons resultats tant per al donant com per al receptor; els òrgans d’un donant viu, una persona sana, acostumen a tenir més durada, i la reducció del nombre de joves morts en accidents de trànsit –un dels principals espais d’on es nodrien les donacions– ha obligat a buscar altres alternatives per mantenir l’activitat.
“El donant que tenim ara no és el mateix del de fa 25 anys, quan l’opció de trasplantament d’òrgans provinents de donants vius era pràcticament anecdòtica i tot es confiava al donant cadàver”, explica la nefròloga i cap de la unitat de trasplantament renal de la Fundació Puigvert, Carme Facundo. “L’òrgan donat en viu és molt millor perquè tindrà més qualitat, el pacient no haurà d’haver fet diàlisi i no caldrà allargar el temps per trasplantar, entre molts altres avantatges respecte a una donació de cadàver”, explicita la doctora. Per aquest motiu, i sempre que sigui possible, la donació en viu es potencia com a primera opció per a la persona que ha de passar per la sala d’operacions. Un plantejament que comparteix la també nefròloga i responsable del programa de trasplantament de donant viu de l’hospital Germans Trias i Pujol, Laura Cañas. “El nostre objectiu prioritari és que tot pacient que té una malaltia renal crònica terminal abans que hagi d’iniciar diàlisi i posar-lo en llista d’espera pugui trobar un donant viu”, afirma, i afegeix que aquesta primera opció s’aplica tant als malalts joves, que tindran més dificultats per trobar un donant cadàver compatible, com als malalts de més edat. “S’intenta estalviar al màxim la diàlisi per donar qualitat de vida al pacient i que no hagi de dependre d’una màquina i estar sotmès a un major risc cardiovascular, de trombosi o de patir infeccions”, considera Cañas.
Dona i parella
El perfil del donant viu és divers, però té unes característiques que es repeteixen any rere any. La majoria són dones (64,1% l’any passat) i es troben en el grup d’edat d’entre 46 i 60 anys. Un 76% de les donacions de ronyó es produeixen de pares a fills o entre membres de la parella i entre germans. La selecció del donant viu segueix un protocol molt estricte. Abans d’obtenir el vistiplau de l’equip mèdic, haurà de passar diferents controls i obtenir, a banda de l’autorització mèdica, el permís del comitè de bioètica de l’hospital i del jutjat. “Vint-i-quatre hores després de la signatura del document de cessió de l’òrgan es pot realitzar el trasplantament, i en aquest temps el donant podria revocar el seu consentiment”, assenyalen des de l’OCATT. Laura Cañas insisteix en la importància d’aclarir que la qualitat de vida i la salut del donant “no han de quedar afectades”. “Parlem d’una persona sana que passa per una intervenció i que després del període de recuperació tornarà a fer la vida que feia amb total normalitat. La seva nova condició no la predisposarà a tenir una salut pitjor”, assenyala. I recorda que també seguirà un control periòdic a l’hospital per garantir que tot va bé.
Intercanvi de donants
I què passa quan un malalt aconsegueix un donant i aquest no és compatible? Més enllà d’intentar buscar-ne un altre, amb les dificultats que comporta, o que s’hagi de renunciar a la donació, des del 2008 s’aplica una tercera via arreu de l’Estat. L’anomenat programa de tractament renal encreuat es basa en l’intercanvi de donants vius entre dues o més parelles. “Imaginem que la dona d’un malalt no és compatible amb la seva parella, però ella està disposada a donar un ronyó. Tots dos entren en una base de dades d’àmbit estatal per trobar aquelles persones adients i així poder resoldre no un, sinó dos trasplantaments”, comenta Carme Facundo. L’Organización Nacional de Trasplantes és qui gestiona el programa i qui també va impulsar una fase més ambiciosa, però que multiplicava les probabilitats d’èxit de les intervencions. L’Estat espanyol participa des de fa anys en un programa internacional de trasplantament encreuat amb els països que integren l’Aliança de Trasplantaments del Sud que inclou França, Itàlia, Portugal, la República Txeca i Suïssa. Fins ara s’han dut a terme set trasplantaments d’abast internacional, sis dels quals amb presència d’un hospital català.
Malgrat que les donacions de viu es fonamenten en els llaços de parentiu o d’amistat entre receptor i donant, en el món dels trasplantaments existeix una figura que actua per pura generositat. En diuen “bon samarità” o “donant altruista”. El 2011 un donant altruista va fer possible la primera cadena de trasplantaments de donants vius a l’Estat, en què va col·laborar la Fundació Puigvert i que va permetre intervenir tres persones.
LES FRASES
La coordinació de tot el procés
L’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) gestiona tota la informació dels possibles donants detectats en hospitals catalans, els donants vius i els pacients en llista d’espera per a trasplantament, però també les ofertes d’òrgans de la resta de l’Estat i d’Europa als centres catalans. Les dades, recopilades en el registre de donació i trasplantament, permeten donar una resposta àgil i efectiva en cada cas. “Actualment a Catalunya hi ha una xarxa de 24 hospitals que generen donants i vuit que fan trasplantaments, dos dels quals pediàtrics”, exposa el director de l’OCATT, Jaume Tort. Tort exposa que la figura clau de tot el procés és el coordinador de trasplantaments que hi ha a cada centre. “És un professional de la unitat de crítics que detecta el possible donant i contacta amb la família”, comenta. Un cop confirmat el donant, es passen les dades a l’OCATT, que cerca en el registre el receptor més compatible i comença el compte enrere que acabarà amb el trasplantament. Amb dades del mes d’octubre, actualment a Catalunya hi ha 1.203 persones que esperen un trasplantament. L’OCATT preveu que aquest 2022 se superaran les 1.300 intervencions per primer cop. Els hospitals Clínic i Bellvitge ja han superat els 200 trasplantaments renals en un any. Fins ara cap equip mèdic a l’Estat ho havia aconseguit.
