Més deprimits i més medicats
El consum d’antidepressius ha crescut un 15% respecte a abans de la pandèmia i almenys dos milions de catalans van prendre psicofàrmacs l’any passat
Els casos de depressió es disparen i mantenen molta més prevalença en dones, amb almenys més de mig milió d’afectades
La temuda onada de problemes de salut mental de la qual els metges advertien en plena pandèmia ja és aquí. I es pot començar a quantificar amb xifres que, en alguns casos, fan esgarrifar. Més de dos milions de catalans, un 26% de la població, van prendre psicofàrmacs en algun moment de l’any passat. Això, d’acord únicament amb el registre de prescripcions fetes al sistema de sanitat pública. El 2022, el nombre de pacients als quals es va receptar antidepressius va créixer un 7,4% respecte a l’any anterior, mentre que la pujada en el cas de la dispensació d’ansiolítics i hipnòtics va ser molt més suau, d’un 0,6%.
Són dades oficials de la Gerència del Medicament de l’Àrea Assistencial del CatSalut, des d’on es matisa que el 2022 hi va haver “un augment molt important en l’activitat de dispensació de tots els medicaments en recepta, segurament relacionat amb la recuperació de l’activitat habitual i d’atenció als pacients crònics des de l’atenció primària”. En qualsevol cas, l’impacte de la pandèmia en la salut mental es veu molt més clar en valorar l’ús actual dels psicofàrmacs en comparació amb les xifres del 2019, abans de la irrupció del SARS-CoV-2. Des de llavors, el consum d’antidepressius ha pujat un 15,1% i el d’ansiolítics, un 2,8%.
D’acord amb aquestes xifres, 2.019.727 catalans van adquirir 18.021.525 envasos de psicofàrmacs durant l’any passat, 1,6 més que el 2019. Cal aclarir, però, que no tots aquests medicaments van ser destinats a tractar problemes greus de salut mental, com ara la depressió, ja que també s’hi inclouen ansiolítics prescrits per controlar els atacs d’epilèpsia o les receptes d’Orfidal per dormir.
La depressió creix
Coincidint amb el Dia Mundial de la Lluita Contra la Depressió, que es va commemorar ahir, el Departament de Salut va confirmar que la incidència de la depressió continua creixent a Catalunya. Ho va fer oferint dades del 2021, que apunten a més de 700.000 catalans diagnosticats amb depressió. La gran majoria són dones, concretament 505.246, amb una mitjana d’edat de 56 anys. La prevalença entre els homes és inferior (211.180) i la mitjana d’edat és més alta, de 61 anys. Els casos de depressió diagnosticats en la sanitat pública durant el 2021 (716.426) van augmentar en un 3,5% respecte al 2020. Salut no va oferir dades del 2022, però tot apunta que la xifra serà encara més alta, atès que l’any passat 877.246 usuaris van rebre la prescripció de prendre antidepressius. Aquesta xifra, però, no es pot extrapolar a diagnòstics de depressió perquè els antidepressius també serveixen per tractar altres quadres com els d’ansietat.
Segons dades de l’enquesta de salut de Catalunya del 2021, l’última disponible, el 9% de la població major de 15 anys té depressió, una xifra que surt de combinar el 12,2% d’afectació entre les dones i el 5,7% dels homes. A més, la depressió augmenta amb l’edat: entre els 15 i 44 anys afecta un 7% dels catalans, però a partir dels 75 ja és a un 13%. L’anàlisi de les dades també permet veure que la depressió és més present entre les persones de classe social menys afavorida i amb pocs o cap estudi.
Més difícil és ajustar les xifres en menors, ja que fins no fa gaire es negava l’existència de la depressió infantil, com indica Gloria Bellido, psicòloga de l’hospital Germans Trias i Pujol i coordinadora de la secció infantojuvenil de la Societat Espanyola de Psicologia Clínica. La prevalença estimada és d’entre el 2 i el 5%.
Casos “disparats”
En tot cas, al marge de les dades, la percepció que tenen els especialistes que tracten els pacients també és que l’impacte de les malalties mentals s’ha enfilat moltíssim. “Després de la pandèmia tots els índexs de trastorns ansiosos i depressius s’han disparat, perquè l’entorn ha estat molt estressant i insatisfactori”, confirma la doctora Amanda Rodríguez-Urrutia, psiquiatra de Vall d’Hebron. “Les persones que abans de la covid tenien factors de risc i vulnerabilitat psicològica per patir una depressió s’han trencat amb la pandèmia. Ha estat un factor molt dur per afegir a les estructures personals ja desgavellades, i això ens ha fet esclatar. Ho veiem en la població general però també en els nostres companys. En el personal sanitari el requeriment de tractaments també ha pujat molt”, amplia la psiquiatra.
Aquesta circumstància s’ha fet notar, entre molts altres punts, a les urgències hospitalàries de centres potents com Vall d’Hebron. “A nivell clínic ho veiem dia a dia: la primària està desbordada. Els centres de salut mental no donen a l’abast i els malats acaben a urgències com a últim punt d’un sistema gairebé col·lapsat”, diu la doctora Rodríguez-Urrutia, que rebla: “En dos anys hem vist un augment exponencial de casos, que sovint arriben en un estadi massa avançat perquè encara hi ha molt estigma amb relació a la salut mental.”
Més de tres quartes parts dels adults que arriben a consultes de salut mental amb depressió ja havien iniciat la patologia en l’adolescència, una etapa en què sol expressar-se amb alteracions de conducta com poden ser problemes alimentaris o autolesions, i en què és necessari intervenir per poder revertir la patologia de manera completa.
Atenció als adolescents
Justament, aquests comportaments dels adolescents també s’han fet molt evidents als hospitals catalans des que va començar la pandèmia. En aquest sentit, els especialistes recorden que és un “fals mite” que sigui normal estar trist en l’adolescència, ja que és un període en què es pot ser molt feliç i recomanen estar atents als comportaments i canvis de conducta.
LES XIFRES
La pastilla, un recurs que de vegades es podria evitar
“Vivim en una societat amb intolerància al malestar i la tristesa. I, de vegades, és normal sentir-se trist. Les emocions fluctuen”, explica la doctora Amanda Rodríguez-Urrutia. A la psiquiatra de Vall d’Hebron no li sorprèn que un de cada quatre catalans prengui psicofàrmacs. “A urgències ens arriben persones amb angoixa perquè els han fet fora de la feina i volen que els donem diazepam. Potser algú els hauria de dir que és normal sentir-se així i que passarà”, reflexiona. “Però com que el sistema sanitari està com està, amb molt poc temps per dedicar als pacients, i no té eines per assumir tot aquest volum de casos, sovint és més fàcil pautar un fàrmac que fer una psicoeducació del malalt”, continua. Amb tot, la psiquiatra defensa que la responsabilitat no és dels professionals únicament: “Les persones tenen facilitat per demanar els psicofàrmacs però en canvi costa molt que vagin al gimnàs i dormin bé, per exemple. Sovint volem el més fàcil i ràpid. És com qui pren la pastilla del colesterol sense intentar abans fer dieta i exercici. Hem de reflexionar més sobre com volem viure.”
