salut
La retirada d’amiant neguiteja els veïns
La retirada d’amiant està anant “massa a poc a poc” pels pocs recursos destinats i cal donar-hi un impuls perquè, al ritme actual, es trigaria 150 anys a treure’l tot. Així de clar ho denuncia la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), que recorda que és un problema de salut pública “de primer nivell” que cal tenir present. En plena campanya electoral, recorden la importància de treure l’amiant, component cancerigen present en més d’un milió d’edificis del Principat, segons un estudi de Lluís Mallart. “Hem aixecat la veu ara perquè tenim la sospita que es pot tractar com un tema menor, però cal tenir-lo molt present i combatre la letargia administrativa perquè va molt lent”, diu el vicepresident de la Confavc, Albert Torrents.
A parer seu, el govern de la Generalitat i molts consistoris estan conscienciats, però els falten recursos. Assegura a aquest diari que el cens d’amiant, arran de la legislació espanyola, és incomplet i denuncia que el pla nacional d’erradicació de l’amiant, impulsat l’any passat per la Generalitat, té pocs recursos i que només podrien abastar el 30%. Amb els 10 milions d’euros fixats, no n’hi ha prou i fan una crida a incrementar la despesa i millorar la formació dels tècnics per evitar males praxis en la retirada.
“Cal pressionar perquè, amb la col·laboració de ciutadans i administració, puguem resoldre el problema”, rebla. L’objectiu de la UE és que el 2028 no hi hagi rastre d’amiant en edificis públics i el 2032, en la resta, però amb el ritme actual de 2.000 permisos d’inspecció anuals no s’hi arribaria. Així, la Confavc, que de moment no s’ha reunit amb la Generalitat, ha constituït una xarxa de comissions veïnals per pressionar i conscienciar . La FAVB, de Barcelona, sí que forma part de la comissió creada pel govern per abordar la retirada d’amiant, però demanen que cal afrontar el problema a tot el Principat, ple d’indústries com la Noguera. De la comissió en sortirà un projecte de llei que ha d’aprofundir en la solució de la qüestió.