Ciència

La immersió més espectacular que hem fet, tot i la pluja i la mala mar

Després de l'ingent esforç que vam fer tot dimarts preparant la missió i el submarí, a la nit s'ha posat a ploure. Encara seguia plovent a dos quarts de set del matí, l'hora de començar a preparar el submarí. El nostre objectiu era fer una immersió a 600 metres de profunditat, canviar la tripulació i fer una segona immersió a 300 metres. Posar el submarí a l'aigua a les vuit del matí i treure'l a les sis de la tarda.

La primera decisió que hem hagut de prendre ha estat o cancel·lar el dia d'immersió, o esperar a una millora del temps. Cap a les nou del matí ha començat a millorar el temps i les previsions meteorològiques i ens hem posat en marxa. A dos quarts d'onze del matí el submarí ja estava a l'aigua i els tres tripulants a dins -pilot, copilot i un geòleg de GeoAzur.

Sortim de port i enfilem ràpidament cap al Cap de Niça. Per guanyar temps no remolquem el submarí. Hi anem amb els motors de l'Ictineu3. Farem la primera immersió una mica més aprop del que havíem previst, sobre un fons de 460 metres. La pluja ha afluixat, però hi ha més mar del que pensàvem; no és còmode anar per superfície. Finalment, al cap d'una hora i vint minuts arribem al nou punt d'inici d'immersió.

Iniciem la immersió. A 10 metres per minut necessitarem tres quarts d'hora per arribar al fons. Des de la superfície veuen la nostra posició i diuen que no derivem. Així doncs, anirem a parar on volem.

Com sempre a partir de la foscor absoluta, que avui per causa dels núvols s'ha fet a 250 metres, explota la vida. Cada dia és diferent, i avui veiem moltes gambes.

A 360 metres, l'altímetre comença a veure el fons, i ens indica que és a 140 metres. Això vol dir que arribarem a una profunditat de 500 metres.

Ja estem a pocs metres del fons, i a diferència del dilluns, que el sònar marcava roques i desnivells, aquest cop marca una lleugera taqueta, que pot voler dir que és un fons molt pla, sense rebots. Seguim baixant amb molta prudència. Lentament, el negre absolut de sota del submarí va blanquejant; els llums el comencen a il·lumina. Ja veiem el fons. Ens hi seguim acostant i... com ens ho hem fet? Hem anat a parar just a dalt d'una aresta de dos metres d'ample, amb pendents de 70 graus a banda i banda, tota arrodonida i coberta de neu marina. A 495 metres de profunditat!

A partir d'aquest moment comencem a volar per sobre d'aquesta aresta, que va pujant lentament. El geòleg ho troba molt interessant però ell vol veure roques per saber quina mena de pedra és i per veure com són els estrats. La primer mitja hora només veiem arestes i alguna pedreta just a dalt de l'aresta, però als 450 metres el sònar comença a detectar roques. Les comencem a trobar. Cada vegada són més grans i més verticals. És impossible saber què són, i cada cent metres són diferents. Les línies de pesca salten d'una aresta a les altres com les que ja vam trobar dilluns. Tot d'una, apareix una paret vertical de 70 metres d'alçada amb coves i desploms. A dalt, agulles dretes i punxegudes com ja havíem vist en la immersió filmant el QUÈQUICOM de TV3. Però aquestes a molta més profunditat. Eriçons de mar de profunditat, estels de mar de profunditat i pòlips adornen les parets. Seguim fent arestes arrodonides i roques verticals.

Es fa tard. Hem de deixar temps per fer la següent immersió, però el geòleg diu que no vol pujar, que no s'imaginava que el fons fos així: tant i tant torturat. Ell portava una carta del relleu del rec submarí amb molt de detall, però la realitat és molt més complexa i amb moltes més arestes i valls.

Aquest geòleg ja havia baixat fins a 5.000 metres de profunditat amb el submarí francès Nautile, però diu que el nostre és “meravellós”, perquè es pot acostar molt més a les roques i pot pujar molt lentament, oferint una visibilitat espectacular.

Seguim pujant per aquests relleus tan interessants. Volem arribar fins al nivell del mar de fa 20.000 anys, és a dir, a 120 metres de profunditat, per veure l'erosió sobre les roques en aquella època glacial. Dediquem poca estona a aquesta profunditat, i als 100 metres iniciem l'ascens en vertical.

Tot i haver baixat dues vegades a 1.000 metres de fondària, aquesta immersió i la de dilluns a 317 metres han estat les més espectaculars que hem fet.

Un cop a superfície, les onades no ens deixen fer el canvi de tripulació i retornem a la badia de Villefranche on fem el canvi de passatgers i una petita immersió a 67 metres de fondària.

El mal temps ens ha endarrerit la primera immersió; i no ens ha deixat fer la segona al seu lloc, però el resultat per a nosaltres i per a la recerca geològica de GeoAzur és impressionant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Infraestructures

Aprofitar la nit per fer via

barcelona

Renfe vol agilitzar la neteja de grafits als trens

Barcelona

Dones que han canviat la història, a l’especial de Fires

girona
MONTSE I MERCÈ RODRÍGUEZ
Impulsores del menjador social Gregal

“La nostra idea no era donar menjar deu anys o tota la vida”

barcelona

Valls torna a sentir castells

Valls
Denuncien abocaments de terra i runa a Pals sense llicència

Denuncien abocaments de terra i runa a Pals sense llicència

PALS

La zonificació, contra la segregació escolar

girona

L’Espai Corberó, escenari de la 28a edició del 080 Fashion

Barcelona

Impuls nuclear al Japó

Tòquio