Ciència
Els científics, a menys d'un pam d'espècies difícils d'estudiar
Darrer dia d'aquesta campanya del submarí català Ictineu3 a França
-
VÍDEO: Vídeo de la darrera immersió de l'Ictineu3 a Villafranche-sur-mer. Ictineu Submarins SL
-
VÍDEO: https://vimeo.com/215258939. Ictineu Submarins SL
-
Dia 28. Darrer dia d'immersió del submarí Ictineu3 a la campanya portada a terme a Villafranche-sur-mer, fons marí Ictineu Submarins SL. -
Dia 28. Darrer dia d'immersió del submarí Ictineu3 a la campanya portada a terme a Villafranche-sur-mer, fons marí Ictineu Submarins SL. -
Dia 28. Darrer dia d'immersió del submarí Ictineu3 a la campanya portada a terme a Villafranche-sur-mer. El submarí pujat per la grua Ictineu Submarins SL. -
Dia 28. Darrer dia d'immersió del submarí Ictineu3 a la campanya portada a terme a Villafranche-sur-mer. El submarí a l'aigua a port Ictineu Submarins SL.
Ahir divendres vam fer l'últim dia d'aquesta intensa campanya científica. La previsió meteorològica no era gens bona, però aquest cop tant per vent com per mar. Finalment hem decidit sortir al mar, això si, canviant una mica el programa.
La idea inicial era fer dues immersions al sud del Cap Ferrat, en una zona relativament plana. La primera a 300 metres amb dos científics per estudiar la columna d'aigua, i la segona a 200 metres amb una científic per estudiar la vida sobre els afloraments rocosos. Per tant, per a la primera només necessitàvem baixar i pujar a la columna d'aigua i per la segona necessitàvem fer recorregut pel fons.
El canvi de plans ha consistit en iniciar la immersió dins de la badia de Villefranche, que està arrecerada del vent i de les onades, sobre un fons de 45 metres, i anar-la recorrent i guanyant profunditat fins sortir-ne a l'exterior per sota l'aigua. Gràcies a les bateries de l'Ictineu3 es poden fer aquests canvis de plans que requereixen desplaçaments llargs. D'aquesta manera hem anat baixant fins a una profunditat de 320 metres, tal com estava previst en el pla inicial, tot i que en una zona diferent.
A partir de 200 metres hem començat a veure el que els investigadors buscaven, la vida de la foscor: krill, moluscs, salpes, medusses, etc... Després d'estar una estona al fons hem iniciat un ascens molt lent fins a 70 metres de profunditat per poder observar bé i fotografiar els organismes de la columna d'aigua. Com la segona immersió la volíem fer al Cap de Niça i a superfície l'onada encara era molt grossa, ens hem desplaçat per sota l'aigua voltant una de les zones prohibides, amb un llarg trajecte, que encara ha servit als científics per veure més espècies de les que cercaven.
Un cop emergits hem constatat que hi havia massa mar i no podíem canviar de tripulants, i hem enfilat cap a dins de la badia per superfície. Un cop a dins de la badia, al mateix lloc on hem iniciat la primera immersió hem canviat de tripulants i hem tornat a enfilar rec avall fins als 256 metres. Ens hem acostat al fons i hem anat pujant ben aprop del fons intentant trobar roca per veure quins habitants hi havia, però malauradament dins de la badia hi ha menys roca que al Cap de Niça, i sembla que hem anat a fer l'únic recorregut sense cap roca. Igualment, la nostra passatgera ha pogut identificar moltes espècies i veure-les en directe al seu hàbitat i a la seva profunditat.
Sempre que es fan immersions, els científics recullen molta informació. Un dels científics de la primera immersió ens ha dit: “porto anys recollint mostres amb xarxes en aquest lloc i a aquestes profunditats i mai he recollit aquesta espècie, i mira, n'està tot ple!”
Cal baixar per saber que hi ha sota l'aigua.
Durant aquestes cinc setmanes hem fet 18 immersions, entre 26 i 1.000 metres de profunditat, amb una mitjana de 178 metres de profunditat. Un total de 13 científics han fet immersió amb l'Ictineu3, i algun més d'un cop. D'aquest 13, deu han estat biòlegs i tres geòlegs. Tots han quedat molt impressionats de les capacitats de l'Ictineu3, han après molt del seu camp d'estudi, i tots volen seguir treballant per aconseguir més recursos i poder fer més campanyes en un futur proper.
Un testimoni històric
A la darrera crònica d'Els viatges de l'Ictineu3 publicàvem un article en francès del científic del Laboratori GeoAzur François Michaud. Vam decidir publicar-la tal com l'havia escrit, en francès, i sense cap correcció. Avui, tal com vam avaçar, la publiquem en català.
“François Michaud. Immersió fins a -500 metres al llarg del cap de Niça el 26 d'abril del 2017.
La immersió, de gairebé 3 hores, efectuada entre -500 i -100 metres, ha estat una experiència realment extraordinària. La visió des del submarí Ictineu3 és força impressionant. A l'inici mires cap a l'exterior amb una certa aprensió , ja que tens la impressió colpidora de trobar-te gairebé en contacte amb el medi aquàtic submarí . En efecte, he participat més d'una vegada amb el submarí Nautile a immersions profundes, on l'observació es pot fer a través de finestres força estretes, i quan no estàs mirant per aquestes finestretes et trobes separat del medi submarí. Amb l'Ictineu3, passa el contrari, no et pots escapar del medi ja que et trobes envoltat, literalment, per aquest entorn. Arribes a tenir una certa prevenció de tocar la mitja esfera transparent de l'Ictineu3 per por a mullar-te.
Això permet unes observacions de molt bona qualitat. La immersió tenia per objectiu onbservar l'emergència de roques al llarg del Cap de Niça. A l'inici, entre -500 i -350 metres, el fons és ple de llot, però presenta una alternança de crestes estretes, de direcció NS amb cims arrodonits, separats per petites valls de parets verticals. No és gens fàcil navegar amb un relleu tan complicat i he pogut apreciar, d'aquesta manera, la lleugeresa i facilitat de maniobra de l'Ictineu3, amb el qual hem pogut desplaçar-nos fàcilment per observar les carenes i les parets verticals. Ha estat molt espectacula; i cal dir que
l'habilitat dels pilots hi ha jugat un paper molt important. Més amunt, al llarg de 120 metres, entre -350 i -230 metres, la roca sobresurt sovint amb parets molt verticals i presenta un aspecte massís amb particularitats que ens permeten d'identificar alguns bancs calcaris. Cap al cim aquestes roques presenten, en alguns indrets, unes puntes afilades que podrien indicar, potser, una erosió subaèria molt reculada en el temps.
En conclusió, per a mi, que ja tenia experiència en immersions profundes amb submarí, la immersió d'avui m'ha fet descobrir una eina d'exploració única i molt adequada i apropiada. Espero que l'aventura de
l'Ictineu3 continuarà per molts anys i permetrà realitzar nombroses descobertes en els àmbits acadèmics, culturals i industrials en un medi marítim encara mal conegut i difícilment accessible”.
