Barcelona aspira a tenir un dels superordinadors d’Europa
El centre de supercomputació acredita una àmplia experiència i té el suport dels governs català, estatal i portuguès
Multiplicaria per quinze la potència de càlcul i s’ubicaria en un edifici nou
Europa s’ha decidit a finançar per primera vegada el desenvolupament de la supercomputació, un instrument bàsic per al progrés científic en els nostres temps. La iniciativa European High-Performance Computing (EuroHPC) impulsa la construcció d’una nova generació de superordinadors per competir amb les altres potències del sector: la Xina, el Japó i els Estats Units. I el Barcelona Supercomputing Center (BSC) aspira a construir i gestionar una d’aquestes instal·lacions. L’experiència acumulada amb el MareNostrum i el suport institucional reforcen les possibilitats d’èxit.
“Ens sentim molt forts”, confirma el director del BSC, Mateo Valero, sobre la candidatura barcelonina. El full de ruta de l’entitat –cofinançada per l’Estat (60%), la Generalitat (30%) i la UPC (10%)– ja preveia una remodelació de la instal·lació actual, el MareNostrum 4, entre el 2020 i el 2021, i els primers ordinadors del programa EuroHPC han d’entrar en funcionament el 31 de desembre del 2020.
Aquesta generació haurà de tenir puntes de rendiment superiors als 200 petaflops per segon (i més de 150 de sostinguts), de manera que, si es concretés en el MareNostrum 5, multiplicaria per quinze la potència del MareNostrum 4, que actualment arriba a 6,7, però encara ha d’evolucionar més.
Cap a l’exaescala
Posteriorment, de cara al 2023, EuroHPC finançarà una nova generació de supercomputadors que haurien d’arribar a l’exaescala. Això representa assolir un funcionament per sobre de l’exaflop per segon, és a dir, una capacitat per fer 10
Entre els punts que es valoraran per a la concessió del finançament europeu, hi ha aspectes tècnics com ara la potència de la màquina i també la seva versatilitat. No tots els ordinadors són igual d’eficients a l’hora d’executar diferents programes informàtics i el centre barceloní no només ha liderat el rànquing de rendiment en diverses ocasions, sinó que també ha demostrat que pot satisfer tota mena de necessitats, des de modelar molècules fins a tractar dades genòmiques o implementar models climàtics.
La candidatura del BSC és completa (també compleix amb punts opcionals, com ara desenvolupar una plataforma experimental cap a l’exaescala amb tecnologia europea) i té el suport dels governs català, estatal i portuguès per garantir el finançament de la infraestructura. Els fons europeus poden aportar fins al 50% del cost de la inversió i del manteniment durant cinc anys de la instal·lació, que es podria situar al voltant dels 200 milions.
Noves instal·lacions
L’experiència és un altre dels punts que ponderarà el jurat, i el BSC acumula quinze anys d’èxit instal·lant i gestionant màquines que han estat líders europees i capdavanteres al món. Pel que fa a la infraestructura física per ubicar el superprocessador, la magnitud de la nova màquina obliga a fer canvis. La capella de la Torre Girona on hi ha el MareNostrum 4 té 160 m² i aquest projecte en necessita un mínim de 700. Per això, s’ocuparia també un espai al soterrani del nou edifici corporatiu, que s’està acabant de construir a tocar, per complir amb les necessitats que hi haurà en un horitzó de 20 anys.
La capacitat de donar servei i la seva qualitat serà un altre dels factors que es ponderaran i que el BSC considera que juguen al seu favor. El 2018 es van utilitzar 1.179 milions d’hores de processador, el 81% de les disponibles, i majoritàriament es van destinar a projectes europeus (75%), en la línia del que ara es vol impulsar. La resta de la feina es va repartir entre la xarxa espanyola de supercomputació (18%) i els mateixos investigadors del BSC (7%).
Itàlia i Finlàndia també el volen
La candidatura del Barcelona Supercomputing Center haurà de competir, com a mínim, amb la de dues institucions més: les del CSC de Finlàndia i la del Cineca d’Itàlia. La primera ha rebut el suport dels països de l’entorn nòrdic i la segona està molt ben connectada amb l’entorn dels despatxos europeus. Tot i ser rivals consistents, els directius del BSC confien en la solidesa de la seva candidatura, avalada per una gran experiència i lideratge, i són optimistes. No descarten, però, que finalment els beneficiats siguin tots tres, ja que les bases del concurs parlen de subvencionar “dos o més” supercomputadors. Josep Martorell, director associat del BSC, remarca la importància que, “en un moment tan difícil com l’actual”, Estat i Generalitat estiguin d’acord a impulsar la candidatura de l’entitat barcelonina, que també ha rebut suport del govern portuguès. “No passa sovint que un estat faci inversions en instal·lacions fora del seu territori”, recorda. Les candidatures s’han de presentar abans del 4 d’abril i la resolució es coneixerà el 7 de juny, quan s’obrirà un termini d’un mes per signar els acords amb els socis.
