Ciència

CIÈNCIA

SpaceX aconsegueix fer aterrar amb èxit per primer cop el coet Starship

De cinquanta metres d’alçada per vuit d’amplada i vuitanta tones de pes seran les naus que viatjaran a la Lluna i a Mart

El prototip va explotar set minuts després d’aterrar verticalment per causes que s’investiguen

Tot i aquest contratemps es considera que la missió ha estat tot un èxit

El prototip Starship de l’empresa SpaceX, que ha de portar humans a Mart, va enlairar-se i va aterrar de nou aquesta matinada passada amb èxit a la seva base de Boca Chica (Texas) després d’un ascens de 10 quilòmetres. El gran èxit d’aquesta missió de prova va quedar, però, enterbolit, perquè la nau, d’uns cinquanta metres d’alçada per vuit d’amplada i vuitanta tones de pes, va acabar esclatant al cap de set minuts després de l’aterratge.

El model SN10 va ser llançat després de diversos ajornaments –un d'ells, poc després de les nou de la nit d’ahir, hora catalana, en l’últim segon– des de la plataforma de SpaceX a Texas i va aconseguir ascendir 10.000 metres com estava previst, va planejar sobre la seva panxa, va girar sobre el seu eix i va aterrar en vertical al cap de poc més de sis minuts.

No obstant això, i a l’espera que SpaceX pugui aclarir què va poder passar, el coet va explotar poc després de tocar terra en una espectacular deflagració.

Elon Musk, fundador de la companyia que ha aconseguit reutilitzar comercialment motors de la primera fase d’uns coets que aterren en vertical, va anunciar en el seu compte de Twitter que el SN10 havia “aterrat d’una peça”, però finalment va passar el que ell mateix va definir com “ desacoblament ràpid imprevist “.

Aquesta és la tercera vegada que el Starship, una versió molt més complexa i amb tres motors dels coets comercials Falcon 9 d’SpaceX, intenta completar un aterratge en proves, però és la primera vegada que l’aterratge es completa fins al punt de descansar en vertical.

SpaceX espera realitzar un vol amb tripulació al voltant de la Lluna el 2023 i, progressivament, avançar fins a poder portar humans al nostre satèl·lit i, finalment, a Mart.

Les fases que s’estan provant serien la part final que hauria d’aterrar després d’abandonar l’òrbita terrestre, tant en un altre satèl·lit o planeta com de tornada a la Terra.

Una altra de les possibilitats d’aquest tipus de naus és poder fer, molt a la llarg, viatges d’un punt a l’altra de la Terra en l’espai de menys d’una hora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

girona

Consum resol el 53% de les reclamacions a la vegueria

GIRONA

Les obres del futur Museu Thyssen començaran a la tardor

sant feliu de guíxols
societat

Denuncien que els fan fora de casa tot i haver pagat sempre el lloguer

Olvan
medi ambient

Manifest contra els tòxics i el plàstic en el consum quotidià

barcelona
educació

Entre 1 i 4 hores més de matemàtiques per millorar la competència en 200 centres

barcelona
societat

Els veïns de Barcelona s’organitzen per lluitar contra el soroll a la ciutat

barcelona
Societat

Absolt l’exalcalde Manuel Bustos d’omissió de persecució de delicte

Sabadell
SANTA COLOMA DE FARNERS

Demanen que s’arxivi el cas de les protestes contra el rei a Caldes

SANTA COLOMA DE FARNERS
societat

El neurocientífic José Ramon Alonso, en unes jornades sobre autisme

girona