Ciència

Creen a Palafrugell la càtedra del suro de la Universitat de Girona

Vol vincular la investigació de la UdG amb les demandes de recerca d’empreses

La Universitat de Girona (UdG), l’Ajuntament de Palafrugell i el Museu del Suro han posat en comú el seu interès per la temàtica surera i han creat la Càtedra d’Estudis del Suro.

La càtedra neix com a plataforma per vehicular l’expertesa universitària amb les demandes de recerca de les empreses o institucions del sector surer, i això des d’una recerca multidisciplinària sobre el món del suro: des del mateix material fins a la cultura surera, passant pels boscos i les indústries. L’objectiu és divulgar el coneixement a l’entorn del suro dins i fora de l’àmbit acadèmic. Es farà un especial èmfasi en els territoris surers de Catalunya i també d’altres regions i països.

La càtedra vol sumar i potenciar els esforços intel·lectuals i materials de les institucions en la recerca del suro i el seu retorn social per millorar l’eficiència en la gestió dels recursos públics que s’hi dediquen.La Càtedra lliurarà el premi a la recerca “Santiago Zapata” al millor treball de final de màster o grau de temàtica surera. A més, impulsarà la creació d’un Centre de Documentació del Suro i col·laborarà amb les tasques d’inventari i estudi del patrimoni material moble i immoble, així com del patrimoni immaterial del sector.A més a més, la Càtedra d’Estudis del Suro organitzarà conferències, jornades, seminaris i congressos, així com activitats de difusió del coneixement d’aspectes relacionats amb el món del suro, dirigits al públic en general i a estudiants de la Universitat. Així mateix, coordinarà seminaris o congressos especialitzats, amb la intervenció d’investigadors d’altres àmbits territorials, per tal de marcar línies d’actuació i recerca conjuntes.Les activitats relacionades amb el suro han tingut una rellevància indiscutible en aquelles zones del territori on s’han desenvolupat. L’explotació, transformació i comercialització del suro va donar lloc a l’activitat manufacturera més important de les comarques gironines en els segles XIX i primera meitat del XX, i la seva influència ha arribat fins als nostres dies.D’altra banda, l’activitat surera ha deixat com a herència un sector forestal de gran riquesa ambiental, que planteja reptes importants de gestió silvícola i paisatgística, i de manteniment de serveis ecosistèmics. També ha llegat un important patrimoni material (incloent-hi un paisatge i un urbanisme modelats per l’activitat surera) i immaterial (des de la cultura i l’etnografia a la gastronomia) que cal preservar i valoritzar. El sector ha de fer front avui a problemes com el canvi climàtic, l’aparició de plagues i la competència de substitutius sintètics a la indústria. Alhora, la tecnologia pot oferir noves oportunitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Augmenten un 70% les agressions al col·lectiu LGTBI

BARCELONA

Un mort i més de 80 ferits pel xoc de dos trens a Sant Boi

barcelona
La gossera de l’Alt Empordà ja camina

La gossera de l’Alt Empordà ja camina

FIGUERES

Una unitat al Trueta tracta la violència sexual a menors

GIRONA
SALUT

Constituïda la comissió que estudiarà la futura ampliació de l’hospital Clínic

EULÀLIA FIGUERAS CIVIT

“El Marroc és un país diferent, que activa tots els sentits”

barcelona

El govern de Salt aprova en solitari preveure 6 milions per a la compra de la Gassol

Salt

Alerta pel nou asfalt de la carretera de Sant Aniol

Sant Aniol de Finestres

La fabricació de la Girocleta s’encareix un 33 per cent

Girona