Ciència
Antoni Güell, el vilafranquí expert en medicina aeroespacial
El govern francès li va concedir la màxima distinció de l’Estat
El neuròleg i expert en medicina aeroespacial Antoni Güell Sabaté va morir dimarts a Tolosa, a l’edat de 72 anys, segons ha confirmat el mitjà local del Penedès El 3 de Vuit.
Va néixer el maig del 1951 a Vilafranca del Penedès. Se’n va anar a la Universitat de Tolosa a estudiar les carreres de matemàtica i física i la de medicina. Es va especialitzar en neurologia i de tesi de final de carrera va estudiar l’ecografia Doppler, una prova no invasiva que calcula el flux de sang dels vasos sanguinis fent rebotar ones sonores d’alta freqüència.
Acabada la tesi, es va quedar a treballar a l’hospital i a la Universitat de Tolosa. Va ser cap del laboratori d’exploració del sistema nerviós i posteriorment va entrar a treballar al Centre Nacional d’Estudis Especials de París (CNES) per estudiar la circulació cerebral i les funcions cognitives de la gent que resta tancada durant dies, setmanes o mesos a l’espai. Va ser cap de programes de ciències de la vida, cap de valoritzacions i cap del departament d’aplicacions ciutadanes dels satèl·lits d’observació de la Terra. També va crear i dirigir l’Institut Francès de Medicina Espacial. Una de les anècdotes que Güell explica en una entrevista l’any 2015 al diari Ara és que el 1995, quan una de les seves col·legues del CNES va decidir anar a l’espai, Güell li va demanar que s’endugués un caganer. Durant 16 dies aquella figureta del pessebre català va estar fent voltes a la Terra a bord de l’estació especial MIR.
Als anys vuitanta el govern francès li va demanar iniciar una col·laboració amb la Unió Soviètica en el terreny dels astronautes i de l’home a l’espai. Va conèixer els diferents cosmonautes soviètics i uns anys després, gràcies a la influència de David Cardús i Joan Oró, també va fer d’assessor a la NASA. En plena guerra freda va treballar a un costat i a l’altre del bàndol, i a partir de 1998 també ho va fer, vinculat al govern francès, per la Xina.
Va ser autor i coautor de més de 300 publicacions, feia conferències sobre Gaudí, les bases psicoanalítiques del surrealisme i Dalí, i aquests darrers anys s’havia muntat una consulta mèdica a Tolosa per gent que viu en la precarietat.
