Societat

Itàlia

Solidaritat

La mesquinesa pot ser cara a Trieste

El tinent d’alcalde de la ciutat presumeix de llençar a les escombraries els béns d’un sensesostre

S’enfronta a una multa de 450 euros i un fotògraf li’n reclama 30.000 per emprar una foto amb fins racistes

Mesej Miha ha esdevingut protagonista d’una història que retrata, per a bé i per a mal, la realitat italiana

“La meva ànima és a Trieste.” Ho va dir l’escriptor irlandès James Joyce a la seva companya, Dora, el 1909. Aleshores, l’actual capital del Friül Venècia-Júlia formava part de l’imperi austrohongarès i l’autor d’Ulisses hi va viure una dècada. La més austríaca de les ciutats italianes, elegant, ordenada, aspra i mestissa, imant d’exploradors, Trieste va captivar altres grans escriptors com ara Stendhal, però a Joyce els triestins li reserven un lloc especial. Al mig del pont Rosso sobre el canal Gran hi ha una estàtua seva a mida natural. És a dos carrers del cèntric carrer Carducci, ple de negocis cars i edificis imponents. I és aquí on, fins fa pocs dies, passava les fredes nits triestines Mesej Miha, sensesostre d’origen romanès que ha esdevingut, sense voler-ho, protagonista d’una història que retrata, per a bé i per a mal, la realitat italiana.

La pròspera, culta i tranquil·la Trieste, cruïlla de cultures, està governada per la dreta i l’extrema dreta xenòfoba. Paolo Polidori, de la Lliga, n’és el tinent d’alcalde. Dos dies abans de la nit de Reis, passejava pel centre i va veure les pertinències de Miha. Aprofitant l’absència del sensesostre, va arreplegar tots els seus béns –mantes, abrics, etc.– i va llençar-los a un contenidor. Va fotografiar la proesa i va publicar-ho a Facebook per presumir-ne: “M’he trobat aquests parracs i els he llençat a les escombraries. Quina satisfacció! Ara, el lloc és decent! Vull Trieste ben neta!” I hi afegia: “He corregut a rentar-me les mans! I ara que els benpensants se’m tirin a sobre. Em rellisca!”

La publicació de Polidori es va fer viral. Alguns l’aplaudien “pel coratge”; d’altres l’acusaven de ser “una persona miserable i sense ànima”. Va desencadenar una onada de vergonya i solidaritat. Al lloc on dormia Miha van aparèixer un munt de mantes i aquest cartell: “Estimat amic, et demanem perdó en nom de la ciutat de Trieste”.

En Mesej té 57 anys i un posat afable i resignat. Va arribar a Itàlia fa dècades fugint de la repressió de Ceausescu. Ha intentat, en va, demanar asil polític. Feia poc que era a Trieste, on va estar cinc dies en un centre d’acollida fins que el van fer fora perquè no té permís de residència. Tampoc té antecedents penals i ara s’està en un alberg acollit per la comunitat romanesa. Els assistents socials només li oferien un bitllet cap a Romania.

Peticions de dimissió

Molts han demanat la dimissió de Polidori, però la Lliga i els seus socis de Força Itàlia li fan costat. Amb tot, el gest classista pot sortir-li car. La policia local –de què és el responsable– l’amenaça amb una multa de 450 euros per llençar les pertinències de Miha al contenidor equivocat. I el prestigiós fotògraf Massimo Sestini s’hi ha querellat per usar sense permís i amb fins racistes, també en una publicació a Facebook, la foto amb què va guanyar el World Press Photo el 2014, on surten refugiats prop de Lampedusa. Li reclama 30.000 euros. I sentencia: “Regalo la foto a causes humanitàries, no al polític que llença les mantes dels sensesostre.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda de sol i calor

Barcelona

Batlle planteja el “retorn assistit” al seu país dels MENA que viuen al carrer

El govern de Palamós es prepara per al repte del trasllat de l’hospital

palamós
opinió

Fèlix Millet, 10 anys culpable

Trailwalker: el valor de l’esforç en equip per a un fi solidari

barcelona

Una dècada de l’espoli (i la nova vida) del Palau

BARCELONA
VICENT MARQUÉS
AUTOR DE LA HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA

“La climatologia i la proximitat defineixen la cuina d’un país”

palafrugell

Torra garanteix inversions per al cos de Bombers

Barcelona

Santes de gamma extra