Societat

Seguretat

Vuit mesos desapareguda

Mònica Borràs, la veïna de Terrassa en parador desconegut des del 7 d’agost del 2018, estava pendent de judici per una batussa en un àpat familiar

Havia trepitjat els jutjats molts cops per trifulgues veïnals i danys

La desaparició de Mònica Borràs Villaró, la veïna de Terrassa de 49 anys que va ser vista per darrer cop el 7 d’agost de l’any passat, és un misteri. No s’ha trobat cap rastre de la dona, que, segons la denúncia, va marxar enrabiada de la casa del carrer Volta, 80, al centre de Terrassa, que compartia amb Jaume, el seu company, abans sentimental, ara només d’habitatge. Una discussió domèstica. “Res de l’altre món”, explica Jaume que va ser el que va motivar el cop de porta. No era el primer que havia donat Mònica Borràs. Les enrabiades i sortides de to eren habituals en Borràs, dissenyadora gràfica, activista i solidària, ara pensionista, afectada per un trastorn de personalitat, que havia trepitjat el jutjat en nombroses ocasions per conflictes i litigis amb veïns, companys i coneguts. Conflictes normalment resolts com a faltes al jutjat. La seva relació amb un exhome marroquí amb qui es va traslladar a viure a Bèlgica també va ser complicada, i tot i que ella havia relatat maltractaments, no va arribar mai a denunciar-lo. La desapareguda, però, té pendent encara una causa més greu que segueix el jutjat número 1 de Terrassa per un delicte de danys. Una causa en la qual Borràs és víctima i acusada, per una batussa amb un cosí que va ocórrer durant un àpat familiar. Va ser després del dinar de Sant Esteve del 2013 quan Borràs i el seu cosí es van enfrontar. Ella, segons l’escrit del fiscal, va reaccionar colpejant i ratllant el cotxe del cosí i també li va trencar vidres i va arrencar un retrovisor. Danys que es van valorar en 1.686 euros. Però, sempre segons l’escrit del fiscal, Mònica Borràs va ser la que en va sortir més malparada personalment perquè el cosí va reaccionar empenyent-la contra la porta del garatge. Es va fer un trau al cap i una fractura al braç, que li van haver d’enguixar, i nombroses contusions. Les denúncies van ser mútues i el fiscal ha formulat escrit d’acusació contra els dos. A Borràs la considera autora d’un delicte de danys i demana per a ella, reconeixent-li un eiximent incomplet, una pena de multa de cinc mesos amb quota de 15 euros al dia i tres anys de llibertat vigilada amb la condició que se sotmeti a tractament mèdic. També proposa que indemnitzi el cosí amb 1.686 euros. En relació amb el cosí, el fiscal considera que era responsable d’una falta de lesions descatalogada penalment amb la modificació del codi del 2015, però proposa que civilment indemnitzi Borràs amb 11.800 euros per les lesions i les seqüeles. El judici no es pot celebrar per la desaparició de Borràs. Una desaparició investigada per la unitat central de persones desaparegudes dels Mossos, que tracten el cas com una desaparició no voluntària i que fins al moment no han trobat rastre de la dona. La seva bossa de mà, els seus telèfons mòbils i la seva documentació van ser trobats al domicili que compartia amb Jaume, que, explica, va anar als Mossos l’endemà de la desaparició i li van recomanar que esperés 24 hores per veure si tornava. No va tornar. Jaume va parlar amb la mare de la dona per si en sabia res. Tampoc l’havia vista. De manera que junts, mare i company, van anar a fer la denúncia formal i es va activar el protocol i el cas de Borràs es va incloure a la recerca i els cartells de Sosdesapareguts i els Mossos també van fer una crida a través del seu perfil de Twitter. Se la descriu com una dona d’1,70 m d’alçada, 85 kg, cabells curts, ulls marrons i vestida amb un vestit rosa i sandàlies, el dia de la desaparició, el 7 d’agost del 2018. Els cartells remarquen que necessitava medicació. Segons explica Jaume, aquell mateix dia havien tornat, amb el cotxe d’ell i conduint ell, de fer una estada en un càmping de Borredà. El company explica que va comprovar que el cotxe d’ella no s’havia mogut del lloc on el tenia aparcat i que no sap en quina direcció va marxar i que tampoc s’han trobat testimonis que l’haguessin vist pel carrer. “A l’agost, Terrassa està desert i no volta ningú pel carrer”, lamenta Jaume, que fa poc va tornar a ser citat a declarar als Mossos, que també han inspeccionat diversos cops el pis on vivia, per, entre altres motius, obtenir mostres d’ADN de la desapareguda. Borràs no ha fet servir targetes ni ha tret diners.

4.447
desaparicions es van denunciar durant l’any passat. En la gran majoria dels casos, el 94%, el cas es resol abans d’un mes. Actualment, la unitat central de persones desaparegudes dels Mossos, l’encarregada del cas de Mònica Borràs, té obertes cinc investigacions de persones desaparegudes per causa criminal. Des de l’any 2010, s’han investigat 30 casos de desaparicions per causa criminal, de les quals 19 eren homicidis amb posterior ocultació de cadàver. Catorze dels casos han estat resolts. Un dels que queden pendents de resoldre és el de Caroline del Valle, la noia de 14 anys de Barcelona que va desaparèixer el 14 d’abril del 2015 a la sortida d’una discoteca de la Zona Hermètica de Sabadell. Avui, 9 de març, és el Dia Internacional de les Persones Desaparegudes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia