Societat

La consellera de Salut defensa “el dret a una mort digna”

Vergés reclama un canvi perquè el Codi Penal i les majories al Congrés deixin de “topar” amb els drets de les persones

Recorda que el Parlament va aprovar una llei per despenalitzar l’eutanàsia el 2017 però el PP i Cs la van aturar al Congrés

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha defensat aquest divendres el “dret a una mort digna” i ha demanat que s’obri “ja” un debat sobre l’eutanàsia, arran del cas d’un home que ha ajudat la seva dona, en fase terminal per una malaltia neurodegenerativa, a treure’s la vida. El marit va ser detingut, si bé ja ha estat posat en llibertat.

Durant una visita a Lleida, Vergés ha comentat aquesta polèmica i ha lamentat que “malauradament” s’ha tornat a donar un altre cas contra els drets de les persones, amb la detenció de l’home. És per això que ha demanat un canvi en el codi penal en aquest àmbit. “Hem d’aconseguir el dret a una mort digna i no trobar-nos mai amb el límit del Codi penal”, ha reivindicat.

En aquest sentit, ha recordat que el Parlament de Catalunya va aprovar per àmplia majoria una llei l’any 2017 per despenalitzar l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Al maig del 2018 la llei es va enviar al Congrés per modificar l’article 143.4 del Codi Penal i aconseguir que practicar l’eutanàsia no estigués penat. La iniciativa, però, va topar amb el vot en contra del PP i l’abstenció de Ciutadans, que la van aturar a la Mesa del parlament espanyol.

Vergés ha defensat la necessitat de “trencar aquesta barrera” del codi penal i “les majories que hi ha al Congrés que sempre entorpeixen els drets de les persones”.

La titular de Salut ha explicat que a Catalunya prop de 93.000 persones ja han dipositat el Document de Voluntats Anticipades (DVA) des que el juny del 2002 es va posar en funcionament aquest registre, pioner a l’Estat, i fins al desembre del 2018.

En aquests documents les persones deixen per escrit les instruccions sobre intervencions i tractaments que desitgen rebre si una malaltia els impedeix expressar la seva voluntat.

Algunes de les peticions habituals són que no se’ls prolongui la vida de forma artificial, no rebre tractaments de suport ni teràpies poc contrastades o que no els traslladin del lloc en el que viuen a l’últim tram de la seva vida.

Des d’un punt de vista legal, la possibilitat d’expressar d’una manera anticipada i consignar la voluntat de com vol ser atès és un dels principals drets que la llei reconeix al ciutadà. Es fonamenta en el principi d’autonomia del pacient: és a dir, el dret que posseeix cada individu de prendre les decisions que es corresponguin amb els seus valors i conviccions personals.

En els últims anys s’han registrat entre 23 i 25 documents diaris, presentats en un 62% dels casos per dones i un 38% per homes. I si bé les persones que fan i registren el DVA són majoritàriament persones grans, el 40% tenen menys de 40 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Gastronomia catalana, la que ho aprofita tot

Barcelona
Joan (Nani) Mora
Cap de l’oposició d’ERC a Sant Andreu de Llavaneres

“Veiem com tot el que tenia la marca d’ERC s’està aturant”

Sant Andreu de Llavaneres
ADMINISTRACIONS

El Maresme se sent exclòs del pla de barris

MATARÓ
ciència

Asfalt autoregeneratiu i altres avenços tecnològics per a més seguretat a les vies

Tarragona
gastronomia

Cinc restaurants, un menjador escolar i dues escoles de cuina, a l’Slow Food

sant sadurní d’anoia

Un pèsol per col·locar

sant andreu de llavaneres
Societat

Es presentarà una moció al ple per parlar de l’alberg de Badalona

Badalona
ADMINISTRACIONS

L’Ajuntament de Lleida serà part en la causa dels robatoris a l’Horta

LLEIDA
societat

Els càmpings de la Costa Brava, principal allotjament turístic català

roses