“Si no hagués anat d’Erasmus, no estaria aquí com a guanyador”

Fa uns mesos, Tour Radar, una gran multinacional dels viatges amb seu a Àustria, va convocar un concurs en el qual buscaven dos viatgers que estiguessin disposats a fer la volta al món, amb l’única condició que havia de ser amb una persona desconeguda. El premi són cinc viatges per cinc continents en 50 dies.

A través d’una de les diferents alertes de Google que tinc activades i que m’avisen de temes que m’interessen. De fet, em va fer conèixer aquest concurs i un altre d’una companyia nord-americana que oferia tot un any de viatges gratuïts. Feien un sorteig i l’única condició era que, prèviament, havies d’haver esborrat tot el teu contingut a Instagram. Em va atreure, però, més el concurs de Tour Radar i vaig decidir presentar-me’hi.

Efectivament, però tot i així, hi participes sovint perquè no quedi dit. En el fons també penses que a algú li ha de tocar. I et dius, i si fos jo? Aquesta va ser la filosofia que em va dur a participar al concurs de Tour Radar.

Que cada participant fes un vídeo de dos minuts explicant qui era i que els donés motius perquè l’escollissin per portar-lo a viatjar arreu del món. Després de mirar els vídeos que ja havia penjat altra gent vaig decidir anar una mica en direcció contrària. No tant per fer un vídeo guanyador, sinó per fer un vídeo diferent. Almenys que es fixessin en mi, vaig dir-me.

Tour Radar demanava que contestessis a diferents preguntes del tipus per què vols viatjar pel món, com és la teva vida o què pensarà la teva família si marxes a viatjar cinquanta dies. També donaven punts extres per a qui fes coses amb un grup gran de gent, tipus una flashmob, ja que volien veure fins a quin punt tenies la veu de poder fer-te sentir. A partir d’aquí, la meva idea va ser treballar per aconseguir aquests punts extres. Amb una amiga vam anar a Barcelona amb la idea de buscar grups de gent que participessin en abraçades col·lectives. I així ho vam fer amb èxit. Finalment, el que havia de ser uns punts extres es va convertir en la idea principal del vídeo , en el qual explico com va anar aquest dia en concret, les sensacions de felicitat que vam tenir i com ens ho havíem passat de bé fent-lo. Així que passés el que passés amb el concurs jo ja era feliç d’haver fet tot allò.

Van contactar amb mi dient que volien parlar perquè els havia agradat molt el vídeo. Imagina’t, entre més de dos mil que s’hi havien presentat! Vaig fer un parell d’entrevistes i, finalment, em van fer saber que estava entre els cinc finalistes que ha escollit un jurat internacional format per experts mundials del món dels viatges.Tour Radar ha anat comunicant els finalistes d’un en un cada setmana des de finals d’abril fins a primers de maig, per la qual cosa ens han fet patir una mica a tots plegats, perquè jo, a més, he estat l’últim en ser anunciat.

No. Al cap d’uns dies em van telefonar enganyant-me una mica. Dient que volien parlar amb tots els finalistes per acabar d’aclarir alguns punts. Havia decidit no il·lusionar-me, ni crear-me gaires expectatives per si no acabava guanyant. Va ser un moment muntanya russa. En vint segons vaig assumir que no havia guanyat i tot seguit em van dir que sí.A més hi havia molt poca cobertura de wifi i vaig demanar que m’ho confirmessin. Un esclat d’alegria, doncs, al final.

Suposo que el que m’ha portat aquí és la ment oberta que tinc de voler parlar i tractar amb tothom, de connectar amb nova gent, noves vides i la meva il·lusió per les petites coses. I també com ho transmeto a la gent, també als promotors del concurs. Tinc molt assumit també que si no hagués anat d’Erasmus no estaria aquí com a guanyador, perquè al final, aquesta mentalitat oberta de conèixer molta gent, d’estar sempre fent coses, en moviment, és gràcies, en bona part, a haver estat fora estudiant.

És Jessica Husson, una noia nord-americana de 32 anys, graduada en innovació social, de San Diego, amb qui ens trobarem en l’inici del primer viatge.

La il·lusió de disfrutar cada dia. Il·lusió i somni que pugui estar gaudint plenament de cada moment. A partir d’aquí no és que no esperi treure’n res, és que no puc no treure’n res. El que sí que puc esperar és que tindré com una nova família, tota la gent que viatjarà amb nosaltres i que enregistrarà tota l’experiència des del primer dia fins al final. El viatge el podrà seguir tothom a You Tube al canal de Tour Radar.

Al web de Tour the World donen pistes dels cinc viatges que ens han preparat, però encara no els han fet públics. Els aniran anunciant a mesura que anem viatjant. Sí que sé la meva primera destinació, que és Lima. Ara bé, un cop sigui allà em diran a quin lloc anem del Perú, si a la selva, si al Machu Pichu, si a Nazca. Després canviarem de continent, fins a quatre cops més. Per tant, hem de suposar que anirem a l’Àfrica, a l’Àsia, a Europa.