Educació

Entrevista a JOSEP BARGALLÓ

CONSELLER D’ENSENYAMENT

“No podem tenir una plantilla amb un 30% d’interins”

“No hi haurà una nova convocatòria de places, n’hi haurà cinc. En cinc anys volem que els interins siguin un 10%. L’excel·lència del sistema necessita una estabilitat del professorat”

“Han de ser menys memorístiques”

El CNI ha seguit molta gent els darrers anys. A mi ja em seguien el 2004, quan era conseller primer. Ho feien abans i ho fan ara
Si parlem d’acords estructurals, és evident que amb els comuns podem parlar de més coses que amb el PSC
Puigdemont està mantenint una de les potes que el país necessita, que és la lleialtat republicana, i ens ho recorda a tots
No he parlat amb la ministra ni ella amb mi. El nivell de competències nostre és molt clar i molt alt, i hi ha poc a parlar
No hem vingut a fer autonomisme, ara ens cal un altre pas. I sense acords amb l’Estat no podrem fer un pas definitiu
El reglament no està en mans del jutge Llarena i diu que les inhabilitacions les ha d’aprovar el Parlament, que és sobirà

Pocs dies després de la primera trobada entre els governs català i espanyol, i just quan s’ha acabat el curs escolar, el conseller Bargalló repassa en aquesta entrevista (un resum de l’extensa conversa amb ell que avui emetrà El Punt Avui Televisió) l’actualitat política i els canvis de cara als propers cursos escolars, alguns d’ells molt rellevants.

Què en pensa, de la trobada Torra-Sánchez de dilluns passat?
Que va ser una primera presa de contacte i que el que importa és que n’hi haurà una segona per parlar dels temes amb més profunditat.
Però va quedar clar que el govern espanyol ni vol que tornem a votar ni que tinguem dret a l’autodeterminació...
Però se’n va parlar, i molta estona. I el segon pas és que hi ha una segona reunió i se’n continuarà parlant.
La portaveu del govern de Sánchez, Carmen Calvo, va deixar clar que Catalunya ja té “un altíssim grau d’autogovern”...
És que per a ells no ens en cal més. I per a nosaltres tampoc. Ara el que ens cal és fer un altre pas, una cosa diferent. No hem vingut a fer més autonomisme. Volem arribar a un altre lloc.
A tornar a proclamar la república?
Ja la va proclamar el Parlament, la república. Nosaltres venim a construir-la.
I la construiran gràcies als acords amb el govern espanyol?
S’ha de construir, i s’ha de construir a més tenint a la taula un element gravíssim, que són els presos i els exiliats. El més greu que tenim damunt la taula com a país és tenir presos i exiliats.
La CUP diu que han renunciat a l’1-O.
És el seu balanç, previsible. I tindrien raó si no anéssim més enllà, si no avancéssim en les converses. És evident que sense converses i sense acords amb l’Estat no podrem fer un pas definitiu, perquè ara ja sabem tots que per fer un pas definitiu hi ha d’haver un principi d’acord. I aquest principi d’acord que altres països amb els seus estats han aconseguit en el temps, nosaltres l’hem d’aconseguir.
Veu de veritat l’Estat permetent un referèndum?
Si nosaltres ens mantenim ferms com a societat, si ens mantenim ferms al carrer, si ens mantenim ferms al Parlament i si ens mantenim ferms com a govern, vindrà.
Necessiten la CUP per tenir majoria al Parlament.
Sí. I hi farem acords. I que alguns dels avenços els farem també amb els comuns, n’estic absolutament convençut. Tothom ja sap que no és fàcil i, per tant, no ha d’estranyar a ningú que hi hagi dificultats constants.
Necessitaran també els vots dels diputats que ara el jutge Llarena ha suspès.
El jutge Llarena i el sistema judicial espanyol continuen volent decidir quins són els resultats d’unes eleccions. Ho han fet constantment. No els van agradar els resultats de les eleccions i estan intentant canviar-los. Els resultats de les eleccions van ser els que van ser, i si hi torna a haver eleccions, tornaran a ser similars.
La resolució que pren el jutge Llarena, no és d’obligat compliment?
El Parlament té un reglament que no està en mans del jutge Llarena. I el reglament del Parlament diu que les inhabilitacions les fa el Parlament. Per tant, el Parlament és sobirà. No podem barrejar tan fàcilment els poders legislatiu, executiu i judicial.
Per tant, vostè és partidari que el Parlament no faci cas d’aquesta resolució?
Jo no li diré al poder legislatiu què ha de fer; jo, que justament soc poder executiu. Jo crec que el Parlament de Catalunya té tot el dret a dir que és ell qui decideix si inhabilita els diputats i les diputades.
Ja ha parlat amb la ministra d’Educació?
No. Ni ella amb mi. Suposo que per molts motius, però entre d’altres perquè el nivell de competències educatives que té la Generalitat és molt clar i molt alt, i per tant hi ha molt poques qüestions a parlar del dia a dia amb el ministeri.
Això no ha passat els darrers anys. Al ministeri fins i tot han volgut revisar el contingut dels llibres de text de les escoles catalanes.
Això és competència del Departament d’Ensenyament.
No preveu ingerències?
No ho sé. Que facin el que vulguin, que no ho poden fer. Nosaltres som l’autoritat educativa a Catalunya i de Catalunya. I no hi ha res més. El ministre Wert ho va intentar i no ho va aconseguir. I durant el 155 el ministeri espanyol ho va intentar i no ho va aconseguir. Ara diuen que no ho intentaran i jo ho he de creure; però si ho intentessin tampoc ho aconseguirien.
Vostè ja va ser conseller d’Ensenyament l’any 2003, però només tres mesos, perquè va haver de rellevar Josep Lluís Carod-Rovira com a conseller primer, quan es va reunir amb ETA a Perpinyà i al govern de Maragall hi va haver un daltabaix. Va ser una filtració intencionada?
Es va filtrar molt malintencionadament, contra la persona de Carod-Rovira i també contra el govern, contra el canvi i contra tot.
El CNI seguia Carod-Rovira de la mateixa manera que ara sembla que seguia l’expresident Puigdemont a Bèlgica?
El CNI ha seguit molta gent al llarg de la història de Catalunya. I li puc posar un exemple: quan jo era conseller primer, un dia que anava a peu a Palau, els Mossos que feien d’escorta em van fer entrar corrent en un portal. Quan em van deixar sortir els vaig preguntar: “Què ha passat?” I em van dir que ens seguien uns individus sospitosos i que, quan els havien fet fer identificar, resulta que eren del servei d’informació de la Guàrdia Civil. Ja m’estaven seguint quan era conseller primer, l’any 2004. Fixi’s.
Quan això que en diem “el procés” no havia ni nascut...
No. Per tant, imagini’s el temps que fa que ens segueixen. Ho feien abans i ho fan ara.
Deia abans que confia a arribar acords amb els comuns. Hi està més a prop que amb el PSC?
Si parlem d’acords estrictament per a votacions al Parlament, és evident que entre el Congrés i el Parlament hi haurà ara alguns vasos comunicants. Hi haurà moments en què el PSC al Parlament votarà coses amb el govern català perquè hi haurà moments que el govern espanyol necessitarà vots a Madrid. Però això és més superficial. Si parlem d’acords estructurals, més fonamentals, és evident que amb els comuns podem parlar de més coses que amb el PSC. Ara amb el PSC hi ha coses que no val la pena ni parlar-ne.
Ja hi negocia, amb els comuns?
He parlat tant amb el PSC com amb la CUP i amb els comuns d’algunes coses del departament. Amb la CUP ens hem entès en alguns temes educatius i en d’altres no; però ja m’han fet avinent que la CUP no està en predisposició de votar els pressupostos inicialment. Amb els comuns i amb el PSC hem parlat de temes educatius i de la possibilitat que alguns dels acords es reflectissin en el pressupost. N’estem parlant.
Confia que els socialistes espanyols compleixin els acords a què puguin arribar amb el president Torra?
No ens refiarem dels acords, si n’hi ha, fins que no es compleixin. No ens refiem dels acords per si mateixos. Perquè tenim un munt d’exemples d’incompliments. Zapatero ja va prometre una cosa que no va fer, que era respectar l’Estatut. Va canviar l’Estatut pactant-lo amb l’aleshores líder de l’oposició, Artur Mas, i llavors no va complir ni aquest pacte. Per tant, el que puguin acordar els dos governs només tindrà validesa quan es dugui a la pràctica. Només cal refiar-nos-en quan es duguin a la pràctica.
Què en pensa, d’aquell pacte d’Artur Mas amb Rodríguez Zapatero?
Que va fer el que havia de fer. El deslleial va ser Zapatero, que va tractar el cap de l’oposició d’una manera molt superior a la del president socialista que hi havia a Catalunya. Mas va fer el que políticament més li convenia. I aquell dia Zapatero es va carregar el PSC de Maragall i el tripartit. I crec que Mas després ha anat canviant la seva actitud no pas per cap interès partidista sinó per convicció.
I de Puigdemont, què en pensa?
No hi he parlat mai directament. Crec que és una persona que ha mostrat una fermesa i una solidesa molt importants, i que en el seu exili està mantenint una de les potes que el país necessita per continuar endavant, que és la lleialtat republicana, i el recordatori a tots, especialment als que estem en un govern en el qual ell hi hauria de ser.
El govern de Puigdemont va dur el país a l’1-O. L’endemà, el 2-O, era un dilluns i molts professors en van parlar a l’aula.
I parlar del que passa al món és el que ha de fer l’escola. Si l’endemà d’un Barça-Madrid es parla de si Ronaldo es va tirar a la piscina o no, com no es pot parlar del que va passar l’1-O? Em crec que algú es pogués sentir més o menys a disgust, però era evident que se n’havia de parlar. Però intentar judicialitzar el debat a l’aula de l’endemà de l’1-O...
Això ha fet que ara els professors tinguin por d’explicar segons què?
Més que por, el que ha passat és que bona part del professorat s’ha sentit vulnerable. I per sortir d’aquesta vulnerabilitat en alguns casos han optat pel silenci.
Ha triomfat, per tant, una determinada estratègia.
Una determinada estratègia i el 155. El 155 va significar que a Catalunya no hi havia cap autoritat educativa. No hi havia cap autoritat educativa per impedir que el fiscal, els mitjans de comunicació, el delegat del govern..., entressin a l’aula. L’autoritat educativa ho havia d’impedir, i això no va passar. I per això el professor es va sentir vulnerable. Mitjans de comunicació fent fotos, noms d’alumnes fets públics, el delegat del govern espanyol a Catalunya recollint denúncies anònimes, la fiscalia acceptant denúncies sense ni primer preguntar al departament... Per això algun professorat va optar pel silenci, per no parlar de segons quins temes.
Parlant del que es pot fer o no es pot fer a l’aula, vostè no és partidari de prohibir els mòbils, com han fet a França, per exemple, no?
No. És que seria com si jo ara li digués que prohibim els bolígrafs perquè hi ha professors a qui els molesta que alguns alumnes piquin amb el bolígraf a la taula fent soroll contínuament. El mòbil no s’ha de prohibir, s’ha de fer servir per motius educatius. La tecnologia mòbil és una eina d’aprenentatge si s’utilitza com a tal. Seria al·lucinant que el país que fa un Mobile World Congress o que té un 22@ prohibís el mòbil a l’aula.
Segur que algun professor que ara mateix ens llegeix deu pensar: “Vingui vostè a fer classe quan a l’aula no paren de sonar els mòbils.”
Les normes de funcionament intern de cada centre, això ho poden sancionar. Perfectament. I prohibir-ho. Prohibir els mòbils amb so a classe, per exemple. Però el mòbil es pot utilitzar també amb finalitats educatives. El departament no prohibirà els mòbils. Seria una regressió educativa i, a més, ganes de prohibir una cosa que no es complirà.
En els tres mesos que va ser conseller d’Ensenyament ja parlava de com evitar la segregació escolar. I ara parla del decret d’admissió d’alumnes per evitar aquesta segregació escolar. Aquest és per a vostè un tema cabdal? Les concertades desincentiven l’admissió d’alguns alumnes de famílies amb poc poder adquisitiu?
No és només una discussió sobre pública o concertada. Hi ha una primera segregació que és social, de barris que són diferents, amb famílies vulnerables, amb alumnes que no tenen capacitat d’aprenentatge a casa, amb fractura digital... I no pot ser que una escola, sigui pública, sigui privada, augmenti la segregació del seu entorn. Si en un barri la majoria dels seus habitants estan a l’atur, no podem pretendre que l’escola tingui alumnes que siguin de famílies que no estan a l’atur. Això serà així. Les escoles no han de triar els seus alumnes, no poden augmentar la segregació que ja pateixen.
Parla de les concertades?
No necessàriament. Però és cert que la majoria de les escoles públiques participen del criteri que hem establert, tan cert com que una part de la privada tradicionalment no hi ha participat.
Com evita, però, que els pares vulguin matricular els seus fills en escoles allunyades de determinades zones amb més immigració?
Fent que les escoles amb alta complexitat, que és com les definim, esdevinguin escoles d’excel·lència; i fent que l’escola d’alta complexitat tingui més recursos que la que no ho és. El mateix pressupost en situacions desiguals és injust. Els pressupostos han de tenir una part fixa i una de variable en funció de les característiques del centre, de la seva complexitat, del nombre d’alumnes amb necessitats especials, del nombre d’alumnes nouvinguts...
Canviaran els barems?
Sí.
El curs vinent?
No. Seria una insensatesa fer canvis immediats.
El que sí que ha dit és que no hi haurà diner públic per a les escoles que discriminen per sexe. Ja els ho ha comunicat?
Sí. He parlat amb totes les patronals, de centres privats i de concertats, i amb algunes d’elles més d’una vegada. I hem fet reunions conjuntes. I a totes els he dit el mateix: l’aportació de recursos públics als centres docents és incompatible amb no dur a la pràctica allò que la llei d’educació a Catalunya marca com a valors. Un d’aquests valors és la participació en l’escolarització dels alumnes de la seva zona. I aquest criteri el definirem ben definit. Ho escriurem. Qui ho compleixi tindrà el concert i qui no, no. I un altre criteri serà la coeducació. Si algú em defensa que pedagògicament és bo ensenyar matemàtiques d’una manera diferent als nois que a les noies, llavors discutim-ho. Però no es pot discutir que no sigui bo que els nois i les noies facin servir el mateix menjador, que utilitzin les mateixes pistes de bàsquet, el mateix teatre o el mateix servei d’autobusos. Això no ho puc discutir.
La decisió és ferma i es posarà en pràctica el proper curs?
La decisió és ferma i es posarà en marxa el primer curs que hàgim de renovar els concerts educatius, que serà el curs 2019-2020.
Que hi hagi un 30% de la plantilla de professors que siguin interins, no és un percentatge molt alt?
És un percentatge molt més que alt, és altíssim.
Ara hi haurà una convocatòria de places, no?
No n’hi haurà una, no, n’hi haurà cinc. En cinc anys volem arribar al 8%-10% d’interins. Del 30% hem de passar al 10%. El compromís és el 8%, però ja li dic que ens acostarem al 10%, perquè quan un ho passa a números absoluts, la xifra és molt gran. Però és que l’excel·lència del sistema necessita una estabilitat del professorat. I en el sistema actual no hi és. I això s’ha de resoldre convocant places de funció pública. Ara el sistema per resoldre-ho és aquest. Tot i que mirarem de modificar alguna cosa, convocant unes oposicions on es tingui molt més en compte l’experiència docent, en què la part pràctica sigui molt més important. Hem de fer unes oposicions que tinguin molt més a veure amb l’ensenyament per competències que no pas amb l’ensenyament memorístic.
Les oposicions són encara massa memorístiques?
No només, però sí. Tot i que enguany ja hem tingut tribunals que, sense modificar la normativa, ja han sabut veure que les coses anaven per aquí. Hem de fer una cosa complicada, i és continuar convocant oposicions mentre canviem la manera de fer-les. No podem deixar de fer-ne.
Per què falten professors de matemàtiques i de català i castellà a les escoles?
Perquè en les darreres promocions de les facultats de ciències exactes i de filologia, no han sortit prou alumnes titulats.
Però això deu ser símptoma d’alguna cosa, no?
Sí. Li posaré el cas de filologia catalana, que és el meu. Jo em vaig matricular de primer de filologia catalana amb Franco encara viu. Som una generació que vàrem començar quan encara no hi havia sortides professionals. Però quan vàrem acabar, jo i les promocions següents vàrem ocupar tot el sistema educatiu. I durant anys una mateixa generació ha ocupat totes les places. I ara ens estem jubilant, la meva generació i la de després. I ara en falten. Perquè probablement, aquests darrers anys, molts dels que volien fer filologia catalana, en saber que les places estaven ocupades, triaven ja altres estudis des de primer curs. I ara demanem si us plau que la gent s’hi matriculi, perquè tindrà feina. Que no ho faci només per això, però que ho sàpiga. Que ens calen recanvis.
Falten tants professors a secundària que fins i tot n’han admès que no tenen el màster en formació del professorat, l’antic CAP.
Sí. Hem hagut de fer tres coses que no ens agradaven, però no teníem cap més manera per resoldre el tema. Faltaven 300 professors i no els teníem. Un centenar els hem anat a buscar de gent que estava fent el màster i encara no havia acabat; un altre centenar l’hem anat a buscar de gent que tenia altres titulacions però que tenia uns cursos suplementaris que els permetien fer classes a primer i segon d’ESO; i un altre centenar són mestres de primària que durant un any els hem reconegut per fer classes a secundària. Nosaltres volem que els nostres professors de matemàtiques vinguin de ciències exactes, i que els de català i castellà vinguin de filologia. Però mentre no hi siguin, habilitarem any a any aquestes solucions.
Ha anunciat que a secundària tornaran a avaluar els alumnes per competències i no per notes. Ho fa perquè cada conseller que arriba està obligat a canviar alguna cosa?
Li puc assegurar que el fet que jo hagi signat l’ordre és per culpa del 155. Perquè el canvi estava previst des de feia temps i s’havia d’haver signat molt abans. Ho va començar a treballar l’equip de la consellera Rigau i després l’equip de la consellera Ruiz. La consellera Ponsatí ho va enllestir, però el 155 ho va deixar en un calaix, amb una certa angoixa dels equips docents, que ja sabien que el curs vinent s’aplicaria però encara no s’havia signat l’ordre.
S’aplicarà el curs vinent?
Sí. Les escoles ja ho sabien. El secretari de cada centre ja fa un o dos anys que s’hi estava formant, per saber fer anar el sistema informàtic. No els ha vingut de nou.
I per què no notes numèriques?
Perquè l’ensenyament per competències és el que es fa als països de l’OCDE. I és a la llarga com s’avaluen les proves PISA. A Europa i al món occidental l’ensenyament avalua habilitats que són difícils de numerar. S’avalua si s’ha assolit l’habilitat o no.
Ha dit que vol revisar l’horari compactat als instituts. Aquesta mesura només fa tres anys que s’aplica i ja la vol canviar?
Tres anys després, estem en condicions d’avaluar si ha anat bé o no. Ho hem d’avaluar. I no és el mateix al món rural que a l’urbà. Al professional de l’ensenyament li ha anat bé, perquè ha pogut dedicar més hores a formar-se, o a fer reunions que abans eren complicades de fer. Però hi ha llocs del país on, en el cas més extrem, un alumne surt de casa a les set del matí i no hi torna fins a les cinc de la tarda, i entremig no ha fet cap plat calent. I això en una edat en què un noi o una noia s’està formant, i en què li exigim un esforç físic i intel·lectual, no és bo. La meva intuïció és que dues hores i mitja per dinar eren una barbaritat. Però no tenir cap espai entremig per fer un àpat sòlid, també. Ho hem d’avaluar. I no és el mateix un alumne que viu al costat del centre que un del Pirineu que tarda molt a arribar a casa.
El govern de Maragall va intentar sense èxit canviar el calendari escolar introduint la setmana blanca al febrer. Vostè preveu algun canvi en el calendari?
No és una prioritat. I la setmana blanca, que es fa a Europa, aquí es va intentar i no va funcionar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES