La tecnologia, a l’aula

L’escola Montseny es troba tan a prop del bosc de Turull i del parc Güell que els alumnes canvien un cop a la setmana les aules per les zones verdes. Per exemple, experimenten amb la creació de formiguers i llegeixen acompanyats dels ocells. “Som una escola de natura”, explica la cap d’estudis, Mercè Barnés. Una escola de natura que uneix la vocació científica amb la tecnològica, i que no dubta a fer servir la robòtica per estudiar el moviment de les formigues, o a aplicar sensors per mesurar la temperatura de la terra que configura el formiguer. La tecnologia és present també dins de les aules a través de tallers com ara els que ahir seguien els alumnes del cicle mitjà, que tant construïen petits robots amb peces de Lego com experimentaven amb aigua calenta, laca, un pot i gel per crear un núvol i descobrir així la condensació. I és que, a més d’una escola de natura, la Montseny s’ha unit al programa STEMcat, un projecte del govern que vol potenciar les vocacions científiques, tecnològiques, d’enginyeria i matemàtiques i atreure especialment les estudiants per posar fi al biaix de gènere. “Ens hem apuntat a l’STEMcat per integrar la tecnologia i la ciència al nostre projecte de natura”, assenyala la cap d’estudis. L’equip directiu de l’escola Montseny considera tan important entendre el funcionament de la intel·ligència artificial com educar els nens i nenes en l’ús responsable de les xarxes i en la importància de saber seleccionar la informació de manera crítica. I les sortides al bosc es combinen amb l’ús d’eines com ara Scratch, Lego WeDo i BeBots. Unes activitats que mostren el resultat durant la Setmana de la Ciència del centre, el Congrés de Ciència i el programa Petits Talents Científics.

L’escola Montseny va ser l’escenari que ahir van escollir el conseller d’Educació, Josep Bargalló, i el de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, per presentar el pla STEMcat, que el govern de la Generalitat va aprovar dimarts. Es tracta d’un projecte que va començar a gestar-se el 2017. Aquell any es va aprovar un pla que es preveia implantar el curs 2017/2018 per impulsar les vocacions científiques, tecnològiques, d’enginyeria i matemàtiques –STEM són les sigles en anglès d’aquestes quatre matèries. Segons Bargalló, en aquests dos anys s’ha anat treballant en una sèrie de “línies i compromisos” –hi ha moltes escoles que ja ho treballen– que han desembocat en un pla que, segons Puigneró, “no és del govern, sinó que és un projecte de país”.

L’STEMcat parteix de la constatació que el tecnològic és un sector econòmic amb moltes possibilitats d’inserció laboral però que no desperta l’interès de molts estudiants. Segons les dades del Departament d’Educació, només un 24% dels alumnes amb baix nivell sociocultural opta per aquests estudis, un percentatge que baixa al 20% en el cas de les noies. Una situació que la Generalitat vol revertir, i s’ha fixat com a objectius incrementar el nombre d’alumnes matriculats en estudis STEM, augmentar la proporció de dones en aquests estudis, millorar les competències d’aquest àmbit en l’educació obligatòria, millorar també l’orientació de l’alumnat a partir de la coordinació entre el sistema educatiu i les empreses i transmetre el valor social de la ciència, la tecnologia i les matemàtiques.

Per millorar les competències s’ha creat un programa de formació específic i permanent per al professorat i s’ha donat suport als projectes dels centres que s’han adherit al programa –ja ho han fet 50 i s’obrirà una nova convocatòria el març del 2020. Es facilitaran materials i recursos als docents per transmetre un coneixement més competencial, que haurà d’anar acompanyat d’una modificació del sistema d’avaluació “perquè l’experimentació no es pot avaluar amb un sistema memorístic”, segons Bargalló. El pla preveu també crear una aliança per coordinar l’administració, les universitats i el món empresarial i per crear programes de mentoria. “Ens hem d’adequar a l’entorn. L’escola no pot ser diferent de l’entorn”, va concloure el conseller d’Educació. Puigneró, al seu torn, es va mostrar convençut que “els nens d’ara seran el talent del futur”.

L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola Montseny va aprofitar la visita dels consellers per donar a conèixer una sèrie de reivindicacions. Algunes, compartides amb bona part del món escolar, com ara la defensa de l’escola pública, la reversió de les retallades, la introducció de l’educació afectivosexual i la reclamació d’una escola pública sostenible que defensi el medi ambient. I d’altres, específiques, com ara un forn elèctric i millores en l’accessibilitat. Germán Ycobalzeta i Esther Murillo, membres de l’AFA, van explicar que el forn de gas que s’usa a la cuina de l’escola té més de 40 anys i ha quedat obsolet per oferir àpats de qualitat. El servei de menjador, el presten dues cooperatives petites. “El forn, l’haurem de pagar les famílies, moltes de les quals no tenen mitjans per afrontar el pagament”, expliquen. Pel que fa a l’accessibilitat, l’escola té moltes escales i cap rampa que pugui facilitar l’accés amb cadires de rodes ni amb cotxet.