Educació

La UdG, moments decisius

El rector de la UdG, Quim Salvi, afronta el repte de consolidar el pla estratègic

El nou curs acadèmic 2019/20 reafirma el compromís per la igualtat de gènere

L’exrector Sergi Bonet anuncia un bon final per al Parc Científic i Tecnològic

El rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, a les portes de culminar, el 28 de desembre vinent, el seu segon any de mandat, afronta reptes importants, especialment pel que fa a la implantació del pla estratègic UdG 2030, un dels punts estel·lars del seu programa electoral. Aquest n’és un, però n’hi ha més, de reptes, com ara resoldre el futur del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, en fase de subhasta arran d’un concurs de creditors, que es podria resoldre positivament (vegeu peça), i també el camí que encara té per recórrer la universitat pel que fa a la igualtat de gènere. I no va ser gens gratuït que la dona i la universitat fos el gran argument d’aquest acte acadèmic, molt ben falcat amb una conferència a càrrec de la periodista Cristina Fallarás, impulsora de la campanya #Cuéntalo.

Temes recurrents

Salvi no es va estar, novament, de recordar la necessitat de millorar el finançament del sistema universitari. Cap novetat, de fet, perquè ara fa un any ja va denunciar la falta de recursos públics i l’“infrafinançament” de què són objecte. En aquest sentit, el rector va tornar a destacar una dada molt rellevant: “La inversió pública se situa en un 0,7% del PIB”, mentre que la mitjana europea és de l’1,2%.” Per la seva banda, la consellera d’Economia i Coneixement, Maria Àngels Chacón, que va assistir a l’acte per segon any consecutiu, va explicar que el govern és conscient d’aquesta problemàtica i que, per això, manté “la rebaixa iniciada el 2017” de les taxes universitàries. Chacón va recordar que aquesta és una de les prioritats del seu departament per “reduir el cofinançament de l’estudiant” a les universitats.

Canvi de paradigma

La lliçó inaugural de la periodista Cristina Fallarás va posar sobre la taula la visibilitat que en els darrers anys està tenint la violència masclista gràcies al fet que ha canviat clarament la manera com es comunica. De fet, Fallarás va reivindicar que aquest canvi de paradigma –ella va parlar de “revolució”– s’ha produït només quan s’ha passat a explicar els casos, un per un; quan aquests casos han començat a fer-se públics, especialment gràcies a l’impacte que han tingut les xarxes socials, que han contribuït a bastir el que va anomenar “memòria col·lectiva”, a través d’un “mecanisme d’identificació”. Fins ara, va dir, els poders polítics i judicials i els mateixos mitjans de comunicació no permetien aquesta realitat, o no n’eren conscients. Fallarás va posar un exemple clar de com un argument pot enterrar un relat: “Quan els mitjans van començar a parlar de la prima de risc, es va deixar de parlar de la pobresa.” És precisament quan es fan públiques les agressions que s’aconsegueix “modificar la visió que en tenim, no només nosaltres mateixes, sinó el conjunt de la societat”.

També van participar en l’acte l’Aula de Teatre i el Cor de la UdG, que van dur a terme emocionants intervencions per ajudar a reforçar el paper de la dona a la universitat, i contra la violència masclista i la marginació.

El Parc Científic, més a prop d’un “desenllaç favorable”

El Parc Científic i Tecnològic de la UdG és més a prop de revertir en la mateixa institució. L’exrector Sergi Bonet, just després de recollir la Medalla de la UdG, un guardó que s’atorga tradicionalment als exrectors –així com a altres personalitats–, va declarar: “El Parc Científic i Tecnològic de la UdG tindrà un desenllaç favorable, tal com vaig anunciar.”

Bonet, en la seva etapa com a rector, va ser qui es va veure obligat a impulsar el procés que va culminar amb un concurs de creditors. El Parc Científic i Tecnològic (PCiT) de la Universitat de Girona es troba, doncs, més a prop de retornar a la institució, un cop finalitzada la primera fase del procés de liquidació, que va quedar deserta, i la segona, que es va tancar el 24 de novembre de l’any passat. A grans trets, si se supera la tercera, també sense compradors, això comportaria que els drets de superfície retornarien a la UdG. La institució, per fer-ho efectiu, hauria de pagar uns deu milions d’euros, repartits en 23 anys. Si això ho traduïm en anualitats, la UdG pagaria aquests diners en 23 anys a raó d’uns 600.000 euros l’any. Aquesta quantitat és assumible, ja que l’explotació del PCiT genera anualment uns beneficis de 900.000 euros. El Parc Científic va entrar en liquidació el 24 d’abril del 2017, data en què no es va resoldre el concurs de creditors i no es va poder garantir, sempre segons la representant de l’Estat, la devolució de la seva part, de 27,6 milions d’euros, dels quals, 13,4 milions era imprescindible aportar-los en efectiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els alcaldes del Berguedà diuen no a la incineradora de Cercs

Capolat
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Pluja, neu i vent a partir de migdia

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Canvis importants per a divendres

Barcelona

Barcelona gestionarà a partir de desembre el Port Olímpic i preveu el tancament de les discoteques abans de l’estiu

Barcelona

Els danys per la llevantada de l’octubre a les comarques de Ponent ja sumen més de 21 milions

Lleida

Agents econòmics, socials i educatius reclamen un “canvi de mentalitat” per fer de l’FP la primera opció pels joves

Barcelona

‘Open Arms’ rescata 73 immigrants al Mediterrani, 26 d’ells menors

Roma

El Govern obrirà 4 nous serveis d’atenció a dones que pateixin violència masclista

Barcelona

Acaba amb 33 detinguts l’operació de la Guàrdia Civil contra el tràfic de drogues a diversos punts de l’Estat

Lleida