El primer institut d’Olot compleix mig segle de vida
Havia estat molt reclamat a la ciutat, que ja tenia un col·legi lliure adoptat (CLA)
L’edifici es va lliurar en molt males condicions
-
Aspecte de l'institut en l'actualitat R. E.. -
La missa el primer dia del curs inaugural. "INSTITUT MONTSACOPA, 40 ANYS".. -
Panoràmica del barri del Morrot des de la Garrinada, amb l'institut pràcticament acabat. FONS JOSEP MARIA DOU.. -
Un grup de professors a la dècada de 1970. "INSTITUT MONTSACOPA, 40 ANYS".. -
El primer institut d’Olot compleix mig segle de vida "INSTITUT MONTSACOPA, 40 ANYS"... -
El futur centre d'ensenyament en obres. "INSTITUT MONTSACOPA, 40 ANYS"..
Hi havia degoters i finestres sense vidres, i hi fallava l’electricitat
Aquest curs es compleix mig segle de la inauguració de l’institut Montsacopa d’Olot, que durant un temps va ser l’únic centre de secundària de la Garrotxa i, per tant, camí obligat dels que tenien la intenció de cursar més endavant estudis universitaris. El precedent immediat era el col·legi lliure adoptat (CLA), on es podien fer els primers quatre cursos de batxillerat. Els orígens de secundària a Olot, però, es remunten a molt abans, ja que se situen en l’època de la República (1932), quan es va obrir el col·legi municipal de segona ensenyança al convent del Carme. Després de la guerra, però, es va abolir.
Lluny
L’institut es va construir en uns terrenys del barri del Morrot, a la banda nord del volcà Montsacopa, donats a la ciutat per un barceloní que s’estava a Olot, Joan de Cabirol. Actualment, aquesta zona està ben integrada al teixit urbà, però a la dècada dels seixanta era ben als afores. En un principi es va considerar posar el nom del benefactor al nou centre, però l’Ajuntament ho va descartar i, al cap d’un temps, es va optar per batejar-lo com la muntanya on estava ubicat. El carrer que porta fins a l’institut sí que es va dedicar a Joan de Cabirol. La primera directora del nou centre va ser Manuela Plana. La junta la completaven Lluís Badosa (vicedirector), Neus Andrés (cap d’estudis), Francisco Herrera (secretari) i Juan Antonio Navarro (vicesecretari). Aquell curs 1969/70 hi va haver 284 alumnes i 16 professors, que van estrenar un edifici no acabat del tot i amb força deficiències a la part construïda.
Un edifici precari
Sempre s’ha dit –aquest diari, però, no ho ha pogut constatar de manera documental– que es van fer servir els mateixos plànols que en un institut de Màlaga. Probablement és per aquesta raó que la coberta era plana, sense una teulada que canalitzés les aigües de pluja, un fet que explica els problemes de filtracions que va tenir l’edifici durant força anys.
En el moment de l’estrena, els accessos tampoc estaven fets, ja que no existia l’avinguda del Morrot que coneixem ara. Dos cursos més tard encara hi havia queixes, sobretot pels degoters, però també perquè hi havia finestres sense vidres i per la instal·lació elèctrica, que es considerava deficient. No va ser fins passats uns anys que es va donar l’institut per completament acabat. L’aspecte actual es deu a les obres d’ampliació del 1992, a les quals el 2006 es van afegir uns barracons que encara estan en servei avui dia.
En aquest mig segle de recorregut, al Montsacopa hi ha hagut punts d’inflexió importants: la incorporació del batxillerat nocturn (1972), la posada en marxa del BUP (1975), l’estrena del consell escolar (1985), la posada en marxa de l’Escola Oficial d’Idiomes (2003), la implantació per primer cop d’un cicle formatiu de grau superior (2008)... D’altra banda, el Montsacopa va acollir el primer curs d’FP (1974), abans que el centre d’ensenyament professional tingués una seu pròpia al carrer Galwey, precedent de l’edifici actual de l’institut Garrotxa.
D’altra banda, els alumnes del Montsacopa han tingut un paper important en les mobilitzacions socials d’aquest mig segle, especialment durant la transició i amb motiu de les diverses reformes de la llei d’ensenyament, sense oblidar les més recents, en el context del procés independentista.
Pel que fa al nombre d’alumnes, el màxim històric es va registrar el curs 1994/95, amb 845. Actualment s’hi imparteix l’ESO, el batxillerat i els cicles formatius d’atenció a les persones en situació de dependència i d’educació infantil. Aquest curs hi ha al voltant de 700 alumnes, amb un equip de 73 professors. A diferència del quarantè aniversari, que es va commemorar amb l’edició d’un llibre, de moment no s’ha concretat cap acte amb motiu dels 50 anys d’història del centre, però és molt probable que finalment se n’organitzi algun.
LES XIFRES
Un Hollywood al volcà
Entre les activitats paral·leles organitzades al Montsacopa, destaca l’Experiència Cinematogràfica de la dècada dels vuitanta, de la qual van néixer una cinquantena de curtmetratges. Va ser una proposta del Col·lectiu de Cinema Independent de la Garrotxa, al capdavant del qual hi havia el malaguanyat Pep Callís. Després d’unes sessions teòriques, durant el curs es feien els rodatges i al setembre es projectaven els films i es lliuraven premis al Teatre Principal.
Revistes de temàtica diversa i vida efímera, fetes pels estudiants
R. Estéban
A l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, a Olot, es pot visitar fins a finals d’any una exposició de les publicacions editades per l’institut Montsacopa durant aquest mig segle. N’han reunit quinze, però l’arxiver Antoni Mayans –exalumne del Montsacopa, com molts garrotxins de la seva generació– diu que és possible que n’hi hagi més. La majoria –explica Mayans– van tenir una vida efímera, excepte Xivarri, que va durar dos cursos (van sortir 14 números, entre el 1980 i el 1982). L’escrivien els alumnes, i només un professor –Xavier Ruscalleda– hi col·laborava de manera regular.
La primera, però, havia nascut el curs 1971/72. Es deia Inem-Life, era de periodicitat trimestral i l’elaboraven principalment els alumnes de COU (el curs previ a l’accés a la universitat) i de sisè de batxillerat, que eren els més grans. Dos ensenyants –Montse Bofill i Rafael Casals– també hi van tenir molt a veure.
Mayans fa notar que, de mica en mica, aquelles publicacions sorgides dels mateixos alumnes i que solien reflectir l’ambient social, cultural i polític de l’institut i de la ciutat –formalment, molt senzilles, fins i tot impreses en ciclostil–, a poc a poc es van anar transformant en els òrgans institucionals del centre, com ha passat en molts altres instituts. Dos exemples clars d’aquest darrer model són Greda i l’actual Cònic. Aquesta última capçalera és un butlletí en què es repassen les activitats del centre en els mesos anteriors.
En canvi, anys enrere s’havien editat capçaleres de contingut gamberro, com, per exemple, el fanzine La cagarada del curs 1992/93. O de caire literari, com és el cas de Generació 86 i de Jahvé COU. La llista de les capçaleres sorgides del Montsacopa inclou dues revistes singulars: Fila Zero, editada amb motiu del IV Festival de Teatre d’Ensenyament Mitjà Públic de Catalunya (1989) o uns butlletins fets en anglès pels alumnes d’aquest idioma.
A l’exposició de l’arxiu es poden veure també les col·laboracions puntuals que els alumnes i professors del Montsacopa han fet amb publicacions locals, com els monogràfics que van sortir a Gra de fajol amb motiu de les setmanes cultural dedicades a Martí i Pol, Pere Claders i la cultural popular, els anys 1983, 1984 i 1985.
