Patint per poder fer pràctiques
Educació flexibilitza les pràctiques d’FP per la difícil situació que viuen alguns sectors econòmics
S’avancen assignatures pràctiques en el calendari acadèmic per por dels efectes d’un nou confinament
Determinades pràctiques s’estan fent actualment en règim de teletreball
El nombre d’hores de pràctiques es podrà reduir fins al mínim legal
El confinament ha posat en evidència que l’ensenyament virtual en els estudis dissenyats per ser impartits de manera presencial és una solució limitada i insuficient. Però el que podria servir per abordar les classes teòriques es demostra com a impossible a l’hora de fer moltes pràctiques de formació professional (FP) i dels graus universitaris. És una qüestió que preocupa alumnes i docents, ja que estudis com ara perruqueria i estètica, hostaleria i auxiliar d’infermeria difícilment poden recórrer a les pràctiques virtuals. El Departament d’Educació, desenvolupant el reial decret que va aprovar el Ministeri d’Educació i Formació Professional el 29 de setembre en què s’adoptaven mesures urgents per a l’educació no universitària, ha acordat en una resolució flexibilitzar la realització de les pràctiques mentre la pandèmia les dificulti.
En els cicles formatius de l’FP convencional, s’ha de fer un mòdul pràctic a les empreses que voreja les 400 hores. Aquestes pràctiques es fan el segon i l’últim curs, normalment durant el segon trimestre. En l’FP dual, la formació a les empreses arriba a les 1.000 hores. “La perspectiva és que la pandèmia tindrà conseqüències, no sabem encara quines, en la realització de les pràctiques, sobretot en els sectors en què la situació és molt delicada, com ara l’hostaleria i el turisme”, assenyala el director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial del Departament d’Educació, Joan Lluís Espinós. “El mateix passarà en vendes i transport; no serà fàcil obtenir places per a tothom”, alerta.
En previsió dels problemes, el departament ha desplegat el reial decret del ministeri amb una resolució que preveu que, en cas que no es pugui desenvolupar la formació als centres de treball (FCT) com està previst, les 400 hores es puguin reduir fins a 220, el mínim legal. “Així, un lloc de pràctiques pot acollir dos alumnes”, segons Espinós. Una altra mesura acordada és que algunes pràctiques es puguin fer en règim de teletreball si l’activitat laboral ho permet, com el sector de les vendes i d’animació en 3D. Una tercera opció és acreditar experiència professional per convalidar les pràctiques, que en condicions normals és d’un any, i que atesa l’excepcionalitat es rebaixarà a sis mesos. I si tot això no serveix perquè l’estudiant tingui el mòdul d’FCT, obligatori per obtenir el títol, es podrà substituir l’activitat a l’empresa amb la realització d’un projecte relacionat amb l’activitat dirigit per un docent.
Aquesta és una opció que ja es va aplicar durant el confinament, així com la reducció del nombre d’hores al mínim legal. “No podia passar que els alumnes no es poguessin titular perquè no tenien el mòdul d’FCT”, declara el director general de Formació Professional.
Dificultats a l’empresa
El responsable d’FP de CCOO, Rodrigo Plaza, assegura, tanmateix, que hi ha alumnes pendents de les pràctiques del curs passat per poder-se graduar, fet que agreujarà la situació d’aquest curs. “Durant el confinament ja vam alertar d’aquest problema, que empitjorarà perquè els alumnes amb pràctiques pendents s’afegiran als que les han de fer aquest curs”, adverteix Plaza, que explica que ja abans de la pandèmia a alguns centres els costava trobar places per fer pràctiques a les empreses. “El problema ara és que s’han destruït molts llocs de treball i moltes empreses estan amb expedients de regulació”, diu el responsable de CCOO, que hi afegeix que alguns centres han començat a aplicar, de manera voluntària, la reforma de l’FP que ha plantejat el Departament d’Educació amb l’oposició dels sindicats i que augmenta el nombre d’hores pràctiques. Espinós nega que ja s’estigui aplicant ara i que, si es fes, començaria a tenir impacte sobre les pràctiques d’aquí a dos anys.
La incertesa ha fet que alguns centres hagin optat per modificar l’ordre de les pràctiques, com estan fent a l’Escola Pia Nostra Senyora de Barcelona, on s’imparteixen cicles formatius de cures auxiliars d’infermeria, laboratori clínic i biomèdic, imatge per al diagnòstic i animació 3D. Els estudiants de les branques sanitàries no van poder fer les pràctiques als hospitals el curs passat. “No volien gent en pràctiques per la situació, ni tampoc els laboratoris, ja que estaven desbordats”, explica la directora pedagògica d’FP del centre, Núria Palli. Els d’animació 3D, en canvi, les van poder fer de manera telemàtica. Aquest curs s’ha reorganitzat per si hi hagués un nou confinament, de manera que les assignatures pràctiques que es fan a l’institut ja s’han començat, de manera simultània amb les teòriques. “Al principi, els docents ho veien molt precipitat, però està funcionant bé”, valora Palli. Les pràctiques en hospitals i residències es poden tornar a fer, tot i que l’obligatorietat de fer-les amb una PCR negativa genera dubtes a la direcció del centre educatiu.
Així mateix, s’ha decidit avançar les pràctiques en els graus d’enginyeria civil; de tecnologia de camins, canals i ports, i d’obres públiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per por d’un eventual confinament. És el cas, per exemple, de l’assignatura de geomàtica, en què s’ha començat per les pràctiques a l’exterior del Campus Nord de la UPC, ja que és difícil de substituir per l’ensenyament a distància. Tant a la UPC com a la Pompeu Fabra (UPF) i a l’Autònoma (UAB), les pràctiques als laboratoris dels campus s’estan fent sense problemes i seguint els protocols de seguretat. Quant a les pràctiques externes, en la majoria dels casos es preveu reprendre-les amb normalitat. Així ho assenyalen, per exemple, des de la UPF, on expliquen que “les empreses i entitats col·laboradores estan responent bé”.
També s’han signat els convenis previstos amb la UAB. “Totes les places estan garantides i els convenis, preparats”, explica la vicerectora de Programació Acadèmica i de Qualitat, Maria Valdés. El principal dubte el generen les pràctiques als centres educatius i sanitaris. “Tots els estudiants estan ubicats, però no sabem què passarà si hi ha un confinament puntual o general.” En el cas dels confinaments als centres educatius, que ja s’estan produint, els alumnes en pràctiques hauran d’actuar com el grup amb què treballin. “Si hi ha un col·lapse en el sistema sanitari, ja actuarem”, assenyala Valdés. I explica que molts estudiants estan fent les pràctiques en règim de teletreball perquè les empreses treballen així.
Mireia Nebot és mare d’una alumna d’un cicle formatiu d’imatge i so, a Barcelona, i la setmana passada enviava una carta al director d’aquest diari per demanar la reobertura i la dignificació dels convenis de pràctiques. “Amb una mica de planificació a les empreses, se’n podrien tornar a fer, de convenis de pràctiques; té també molts avantatges per a les empreses”, explica. “Són nadius digitals; amb un mòbil i un PC fan meravelles. Si el problema és la presencialitat, recorrem a videoconferències”, recomana. “És un tema urgent, perquè sense pràctiques sembla que no es poden acreditar els estudis, però s’ha de millorar també el sistema de pràctiques i fixar, per exemple, una mínima remuneració per als estudiants”, assegura Nebot.
LES FRASES
Millora en la formació del sector de la fusta i el moble
Rosa M. BravoEl Departament d’Educació ha signat un conveni amb el Gremi Fusta i Moble i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per millorar la formació del sector. L’objectiu del conveni és augmentar el nombre d’estudiants que finalitzen els estudis relacionats amb el sector i dotar-lo de competències professionals associades a les noves tecnologies i tendències de producció, segons el departament. El conveni s’emmarca en el pla estratègic d’FP de la fusta, acordat el juny del 2019 per representants del sector i el Departament d’Educació. Amb aquest projecte, es vol impulsar el Centre Tecnològic de la Fusta, instal·lat a l’Institut Escola del Treball de Barcelona; augmentar el nombre d’estudiants; atreure l’alumnat femení, i aportar personal expert per a la millora de la formació, entre d’altres.
D’altra banda, l’Ajuntament de Viladecans oferirà un programa de sessions formatives sobre els reptes i tendències del desenvolupament dels aeroports en el futur. El programa, de 128 hores i en format telemàtic, està adreçat a estudiants de grau o màster en aeronàutica, informàtica, matemàtiques o enginyeria. També per a empreses emergents o consolidades que es vulguin orientar cap al sector aeroportuari. El programa, anomenat Airport 4.0: Impact of digital transformation on airport management, tractarà, entre altres aspectes, la base tecnològica en la gestió aeroportuària amb elements com ara el big data i la intel·ligència artificial.
