El curs vinent s’haurà de mantenir el protocol Covid
Educació aposta per continuar amb mesures ben valorades, com la comunicació digital amb les famílies i les entrades esglaonades
La situació epidemiològica no permet preveure un curs normal
Les previsions més optimistes amb relació a la vacunació, les que auguren que arribarem al setembre amb el 70% de la població immunitzada, no es reflecteixen encara en el món educatiu. Els departaments de Salut i Educació ja estan començant a treballar en la definició de l’organització del curs vinent, en què difícilment es podran relaxar gaire les mesures actuals. “No hi ha vacunes pediàtriques, per la qual cosa tot indica que al setembre no tindrem l’alumnat vacunat i les mesures sanitàries hauran de ser les mateixes”, va avançar el conseller d’Educació, Josep Bargalló, en un debat sobre educació divendres passat. Les vacunes ara aprovades encara estan en fase d’investigació pel que fa a la població infantil i adolescent.
Siguin quines siguin les restriccions que es mantindran el curs vinent, el Departament d’Educació sí que assumeix que algunes de les implantades aquest curs podrien tenir continuïtat més enllà de la pandèmia, vista la bona acollida que han tingut als centres educatius. Es tractaria, per exemple, de les entrades i sortides esglaonades, per evitar l’aglomeració d’alumnes i familiars a les portes de les escoles, així com la comunicació telemàtica dels docents amb les famílies.
L’adaptació a la pandèmia també ha representat una aposta més forta per la digitalització a les escoles, ja que ha provocat un avançament del pla d’educació digital, plantejat en un principi per aplicar-se abans del 2025 i que ha escurçat el seu horitzó fins al 2023. Aquest curs s’ha multiplicat per sis el nombre de docents que s’han format en l’ús d’eines pedagògiques telemàtiques, segons va afirmar ahir el director general de Centres Públics d’Educació, Josep González-Cambray, a Ràdio 4.
Curs presencial
El departament té clar, després de l’experiència del confinament i del baix nombre de contagis a les aules, que el curs vinent ha de ser completament presencial. Educació “no es planteja que el curs que ve pugui ser semipresencial”, va advertir Bargalló en la presentació de l’oferta d’ensenyaments postobligatoris, fa dues setmanes. González-Cambray es va felicitar ahir de la recuperació de les classes presencials al batxillerat i els cicles formatius. “És una gran notícia. Vam començar el curs amb un 100% de presencialitat i l’acabarem amb un 100% de presencialitat.” La prudència, però, és la premissa amb què treballa la Generalitat, ja que la situació epidemiològica és encara complicada. La possible retirada de la mascareta a les aules és un dels aspectes que el protocol del curs vinent haurà de plantejar.
Ahir romanien confinats a Catalunya 1.300 grups classe, un 2% del total. “L’avantatge de tenir l’escola oberta supera els riscos”, va afirmar González-Cambray, que va atribuir part de l’èxit a l’estratègia de ventilar les aules. Pel que fa a la vacunació del personal que treballa als centres educatius, han rebut la primera dosi 137.000 professionals, el 80% del total –el col·lectiu que falta per vacunar es troba entre els 55 i els 60 anys, afectat pel canvi d’estratègia del Ministeri de Sanitat–. Els professionals, vacunats amb AstraZeneca, estan en espera de la decisió sobre la segona dosi.
LES FRASES
Satisfacció d’instituts i alumnes per la presencialitat en la postobligatòria
Rosa M. BravoAhir l’alumnat de batxillerat i FP va tornar a fer totes les classes de manera presencial, després que el Procicat hagi suspès la mesura de reduir la presencialitat que va decretar a finals d’octubre. El retorn a les aules ha estat benvingut per estudiants i docents.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans va valorar amb satisfacció el retorn a les aules, “tot i que arriba tard”. Així ho va afirmar la portaveu, Anna Clua, que va recordar que el sindicat ha defensat sempre que cal “una presencialitat segura, amb baixada de ràtios i més recursos”. Clua va lamentar que s’hagin fet distincions amb les etapes obligatòries, en què s’ha mantingut la presencialitat, perquè també s’ha posat en evidència en la postobligatòria la bretxa digital, ja que els ordinadors del departament han arribat molt tard. El retorn a les aules ajudarà molt els que preparen la selectivitat, però Clua va recordar que “segon de batxillerat és més que la preparació d’un examen, i adquirir coneixements és més difícil amb la semipresencialitat”.
Els estudiants de batxillerat de l’institut Pablo Picasso, a Barcelona, han notat pocs canvis perquè el centre havia optat per només un dia a la setmana d’ensenyament telemàtic. “El nostre alumnat té pocs recursos digitals”, explicava ahir el seu director, Marc Hortal. El centre va rebre ordinadors del departament al febrer, fet que va suposar una millora important. “Teníem alumnes sense ordinador que seguien les classes pel mòbil, o amb l’ordinador compartit amb la família.” El resultat era un alt absentisme virtual. “Seguia les classes la meitat de l’alumnat. Ara ho fa més del 90%.” Malgrat l’escàs canvi, els estudiants es mostraven ahir contents, segons Hortal.
A l’institut Pere Martell de Tarragona, dedicat en exclusiva a la formació professional, la situació ha estat una altra. Durant els últims sis mesos s’ha fet una setmana a l’aula i una a casa, amb el que això representa per a uns estudis molt professionalitzadors. “És molt difícil formar un fuster o un soldador a casa, ja que els alumnes no tenen material”, assenyalava ahir el seu director, Àngel Miquel. El centre va optar per reservar les classes més pràctiques per a la setmana presencial i les conceptuals per a l’ensenyament telemàtic. “Els estudiants esperaven el retorn i nosaltres havíem demanat al Procicat la plena presencialitat, que és el que més ens interessa ara.”
