Educació

La zonificació, contra la segregació escolar

La nova distribució d’infantil i primària a Girona és el primer pas de l’Ajuntament per ajustar els centres a la composició dels barris

Per l’edil d’Educació, haver abaixat ràtios a P3 farà més equitativa la matrícula viva

Les necessitats especials ajuden a “igualar” si es detecten a temps

El canvi de zonificació escolar a Girona que s’estrena aquest curs a les etapes d’infantil i primària és el primer pas del pla de l’Ajuntament per combatre la segregació. L’equip de govern, de Junts i ERC, preveu aprovar, a més, a curt termini un pla per l’equitat educativa, que inclou mesures plurianuals, explica el regidor d’Infància i Educació, Àdam Bertran (ERC).

La zonificació escolar és una mesura que s’havia debatut en molts fòrums educatius de la ciutat, com ara el Consell Municipal d’Educació (CME), i “que ja no podia esperar”, afirma el regidor. El juliol del 2020 el ple de l’Ajuntament va aprovar, per unanimitat, el pacte contra la segregació escolar.

Seguint una de les opcions avançades el 2019 per un estudi encarregat pel consistori, s’han canviat els límits, però s’han mantingut les tres zones –per franges horitzontals i batejades amb les lletres A, B i C, en lloc de les antigues Zona 1 (Nord-Centre), Zona 2 (Oest) i Zona 3 (Sud)–. A la zona A hi ha set col·legis públics i dos de concertats; a la B, 7 de públics i 3 de concertats, i a la C, 5 de públics i 2 de concertats. En aquesta última hi ha dos centres d’educació especial (CEE): el Font de l’Abella i el de Palau. S’hi ha afegit una quarta zona, més reduïda, la zona B-C (el sector Est), amb dos col·legis públics i un de concertat. Les famílies d’aquests barris, incloent-hi Vila-roja, el Grup Sant Daniel, la Creueta i la Font de la Pólvora, poden dur la mainada tant a aquests centres com a qualsevol de les zones B i C.

A Girona hi ha 29 escoles que reben fons públics (21 de públiques i 8 de concertades), on hi ha uns 10.000 alumnes matriculats. Les tres noves zones són ara més ajustades a la composició dels barris. “Hi havia tres zones que no eren representatives d’aquesta composició social. Ara el que hem fet és que tinguin, més o menys, una realitat social similar [entre les tres zones] quant a composició social, nouvinguts, etcètera.” Més endavant els responsables municipals intentaran, amb un seguit de mesures, que “les escoles siguin similars quant a la composició social”.

Alguns dels centres que han canviat d’adscripció geogràfica són el Joan Bruguera i l’Eiximenis (zona A). Les famílies properes poden dur la mainada en aquestes escoles de la Devesa i el Mercadal o bé fins i tot a l’altra banda del Ter (Balandrau, Domeny i Taialà). Fins al curs passat, el Bruguera i l’Eiximenis formaven part de l’àrea Nord-Centre, amb el Verd, el Vedruna, el Masmitjà i, una opció més llunyana, l’Annexa-Joan Puigbert, però ara aquests centres són a la B.

A banda de la zonificació, l’àrea d’Educació ha abaixat les ràtios de P3 a 23 infants en lloc de 25. “Això ens ha evitat haver de tancar grups a cap escola, tot i la baixa natalitat. Si arriben nouvinguts, que a Girona, per efecte de capitalitat, n’arriben més que a altres poblacions, hi haurà places a tot arreu i hi haurà nouvinguts a tot arreu.” Bertran es refereix a la matrícula viva –els alumnes que s’incorporen a mig curs–. A més, la reducció de ràtios permet millorar “l’atenció” i “poder fer una millor distribució a tot arreu a la ciutat”.

Detecció precoç

L’Ajuntament també ha començat a promoure la “detecció dels alumnes amb necessitats educatives especials, que vol dir una igualtat d’oportunitats per a tothom”. Així, l’Ajuntament, junt amb els centres d’atenció primària (CAP), els serveis socials i els equips d’atenció primària (EAP), treballa “perquè es pugui redistribuir millor en tots els centres i no només concentrats en un”. Bertran també es refereix al pla del govern que l’etapa de 0 a 3 anys sigui gratuïta per a les famílies, de manera progressiva.

L’edil d’Educació també destaca el treball iniciat el curs passat per combatre l’absentisme escolar, que se sol donar sobretot a secundària. Hi ha establerts uns protocols. Recentment, a més, l’institut de Santa Eugènia s’ha vinculat a les arts escèniques i es promouen les activitats al Teatre Municipal i amb els intèrprets.

Abans, ja s’havia fet un treball de col·laboració entre l’Escola Municipal de Música i l’escola de Santa Eugènia, i el projecte de Magnet, entre el Museu del Cinema i l’escola Àgora, al barri de Sant Narcís.

Dalmau Carles

Pocs canvis i interès per ampliar el ventall d’instituts adscrits

També ha canviat de zona l’escola Dalmau Carles, al barri de Can Gibert. Ara és un dels cinc col·legis públics de la zona C, al sud de la ciutat, junt amb l’Àgora, el Migdia, el Marta Mata i el Bosc de la Pabordia. Fonts de l’equip directiu expliquen que no han resultat afectats per la nova zonificació. El centre, amb 370 alumnes de 14 nacionalitats, és de màxima complexitat i està integrat en un pla educatiu d’entorn amb el Cassià Costal, l’Àgora, el Santa Eugènia i el Montfalgars. Comparteixen extraescolars i espais d’estudi. Són col·legis en una zona molt densa, amb molta població immigrada, i que representa el 17% de Girona –103.369 habitants, segons l’Idescat del 2020.

A l’escola asseguren que les famílies continuen prioritzant la proximitat. L’equip de govern preveu fer una nova zonificació a secundària, cosa que preocupa al Dalmau Carles. Els alumnes que acaben sisè només poden anar als instituts Santa Eugènia i Ermessenda, i l’equip directiu demana ampliar el ventall de centres adscrits, cosa que depèn del departament.

“En zona de frontera”

El límit de zones ‘cau’ sobre el Migdia

La nova zonificació ha canviat els límits de les zones. La que separa la B de la C cau just damunt de l’escola Migdia, que aquest curs té 449 alumnes i ara és a la C. Això no satisfà els responsables de l’escola, que és als barris de Pla de Palau-Sant Pau. “Les escoles no haurien d’estar ubicades en zones de frontera”, expliquen fonts del centre.

La situació fa que famílies que viuen a tocar del centre –“a cent metres de la porta”, diuen– hagin d’anar per zona a altres col·legis, com ara el Pla. Fins al curs 2020/21, el Migdia formava part de l’antiga zona 3 (sud), igual que el Cassià Costal, el Pla i el Pericot. Ara aquestes tres escoles són a la zona B, entre altres. El Migdia és a la zona C, juntament amb l’Àgora, el Bell-lloc i el Dalmau Carles, entre altres.

Al Migdia, un centre de dues línies i a tocar de l’institut Santiago Sobrequés, assenyalen que la nova zonificació no ha fet canviar els hàbits de les famílies. Hi continuen anant infants de Sant Narcís i, tot i tenir el servei de transport, no hi van residents de Santa Eugènia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ENRIC STERN TAULATS
COFUNDADOR DE LA CAMBRIDGE UNIVERSITY CATALAN SOCIETY

“És interessant barrejar ciència i militància”

LLAGOSTERA
Educació

La Girona pedagògica

GIRONA
QUIM ROCA
ALCALDE DE SANT GREGORI (JUNTS)

Caminant cap a un model més sostenible

SANT GREGORI

Propostes sobre la taula per renovar l’avinguda Sant Narcís

Girona
Societat

Turisme de tions, avets i pessebres

Girona
JOANA FRIGOLÉ
PSICÒLEG, COACH, ESCRIPTORA I CONFERENCIANT

“Cal alimentar la confiança dels joves”

girona

Platja d’Aro ja té en marxa la pista de gel

CASTELL-PLATJA D’ARO

Els banyolins víctimes dels nazis seran recordats a la seva ciutat

BANYOLES

Preparant els entrepans a la cantina

mataró