Educació

ALÀ BAYLAC I FERRER

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ PER A L’ENSENYAMENT DEL CATALÀ

“Ens vindria bé més ajuda des del sud”

Professor a l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà i president de l’Associació per a l’Ensenyament del Català (Aplec), Alà Baylac i Ferrer defensa que el coneixement de la llengua catalana entre els joves de la Catalunya del Nord ha de créixer amb més mitjans a l’educació pública.

Malgrat el nombre reduït d’alumnes de català a les aules, no en fa un balanç negatiu.
A l’ensenyament públic les hores d’iniciació a la llengua i el bilingüisme van pujant. La dinàmica és globalment positiva, tot i que massa lenta. Hem de passar a una altra etapa per poder tornar a desenvolupar el coneixement del català. Estem en uns 5.000 alumnes, un 9,1% de l’alumnat, que reben un ensenyament en català. Encara hi ha molt de camí per recórrer en comparació amb el 45% d’alumnes que al País Basc del Nord aprenen llur llengua. Sabent a més que aquí tenim un 75% d’opinions favorables entre les famílies perquè els seus aprenguin el català.
Què fa falta per incrementar el coneixement del català?
La clau és que l’Estat francès i el Ministeri d’Educació obrin més classes bilingües a l’ensenyament públic. El repte és arribar a disposar de prou ensenyants per poder desenvolupar al màxim possible les línies bilingües, és la condició bàsica per reactivar l’aprenentatge de la llengua, i les possibilitats reals de creixement són a l’ensenyament públic.
Falten mitjans o pressió social?
Les dues coses. Com més pressió social i política hi hagi a cada territori, més París hi posa mitjans i desenvolupa l’oferta. Allà on hi ha més pressió social i política és al País Basc i Còrsega i és allà on és més avançat. Aquí hi ha una opinió globalment favorable de la població però no es tradueix en una pressió gaire forta ni dels responsables electes ni en forma de manifestacions. Pressió mitjana i resposta mitjana. També ens vindria bé més ajuda del sud.
En quin sentit?
Ens vindria molt bé un suport moral i de mitjans financers que existia i no es fa més. Concretament, fa uns deu anys la Generalitat ens donava suport a través de l’Aplec, i això ja no existeix. Podríem parlar de convenis entre administracions, universitats, programes europeus, hi ha fórmules. Ens ajudaria i també implicaria una més gran motivació del ministeri i l’Estat francès. És molt important. Els bretons i els corsos no tenen un sud, nosaltres sí.
I l’ús social?
Al Principat tots els joves surten de l’escola sabent català, després que l’utilitzin o no és una altra problemàtica. Aquí encara estem en el primer pas per redreçar la corba de competències lingüístiques dels joves. Les enquestes ens diuen que un 35% per cent de la població sap parlar poc o molt català; un 61% que l’entén. Pel que fa a l’ús social del català, les respostes cauen a un 1 o un 2%, excepte quan aquestes mateixes persones passen la frontera i un 35% diu que s’hi expressa en català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Milers de meduses envaeixen les platges del Port de la Selva

EL PORT DE LA SELVA
societat

Pequín ja supera per primer cop Xangai en nombre de casos covid per dia

PEQUÍN

573 persones s’han fet milmilionàries durant la covid-19, una cada 30 hores

Barcelona

El TSJC tomba l’augment de la taxa d’escombraries en habitatges turístics de Torroella

TORROELLA DE MONTGRÍ

Jordà afirma que l’energètica pública podria estar “en marxa” a l’octubre

Barcelona

Retards en els trens d’alta velocitat Barcelona-Figueres pels actes vandàlics d’aquest diumenge

Girona
societat

El nombre de refugiats al món supera per primer cop els 100 milions

GINEBRA

Rodant els castells de 8

MONTSE POU
ALCALDESSA DE BORDILS (JUNTS)

A poc a poc i amb compte, però sense pausa

BORDILs