“No és cert que la concertada sigui una escola elitista”

A Catalunya hi ha un gran desconeixement de la realitat de l’escola concertada i de la tasca que està fent. És una part molt important del sistema educatiu i està fent una tasca social que no és ni coneguda ni reconeguda. Jo faig el símil amb la sanitat. Tenim un país en què la sanitat és pública, però molts dels CAP i hospitals són concertats o són cooperatives, i no passa res. Si portes el fill o la filla a fer un tractament a Sant Joan de Déu no et fan pagar el 20% del sou del metge i el 60% de la despesa de llum, aigua i gas perquè no li arriba el finançament. Això ens escandalitzaria, i està passant en el sistema educatiu i no ens escandalitza.

Hi són perquè el departament paga el 80% del sou dels docents. Per tant, el 20% del sou l’han de pagar les famílies. I només paga el 40% de les despeses de funcionament: llum, aigua, calefacció, taules, cadires, pissarres, personal d’administració i serveis, les reformes als edificis... El 60% restant l’han de posar les famílies. La gent es pensa que la concertada cobra quotes per guanyar diners, i no. Ho fa perquè el departament només cobreix el 80% dels docents i el 40% de les despeses de funcionament. Si no ho paguessin les famílies, les escoles haurien de tancar. Amb la baixada de la natalitat, que fa que les aules no estiguin plenes, i la crisi, que fa que moltes famílies no puguin pagar el que pagaven abans tot i que els nens continuen escolaritzats, les escoles amb realitats socials complexes estan vivint moments molt delicats.

Sí, i aquest és el problema. S’ha de revisar el sistema de reconeixement de la complexitat a les escoles. Les escoles concertades fan una tasca social perquè garanteixen el dret a l’educació, però hi ha realitats en escoles concertades amb una composició social de famílies amb moltes necessitats. No és cert que l’escola concertada sigui elitista, no és cert que no faci funció social i no és cert que els diners públics s’hagin de destinar només a una escola d’una titularitat.

Perquè en aquest país en els últims anys s’està intentant enfonsar la iniciativa social. No només en l’àmbit educatiu. Això em preocupa, perquè perdem diversitat i implicació de la gent. Moltes escoles concertades es van establir en barris molt marginals perquè no hi havia escoles públiques. La primera escola de formació professional per a noies era concertada. En aquest país, la iniciativa social ha tingut un paper molt important que no es pot perdre. No es pot dir que només allò públic és bo. Tothom crea valor públic. Cal destacar que totes les escoles catalanes són sense ànim de lucre, a diferència de comunitats com Madrid, on grans fons d’inversió han entrat a l’escola.

Això no és just i, a més, és fals. Tothom té dret a l’educació gratuïta. Si l’administració deixés de finançar les escoles concertades, hauries de pagar el 100% de l’escolaritat d’aquells nens i encara hauria de posar-hi més diners. No es pot parlar de doble xarxa, perquè no tenim una doble xarxa de nens i nenes. Les famílies decideixen, segons el seu criteri, quina és l’escola millor per als seus fills.

Això està passant. L’informe del síndic diu que el 70% de la segregació escolar passa dins de l’escola pública o dins de l’escola concertada. Que hi ha una pública que té molta segregació i l’altra, no. Jo posaria el focus a exigir que totes les escoles siguin molt bones, perquè la segregació escolar ve molt determinada per la segregació residencial. També ens hem de plantejar si això d’anar distribuint nens per tot arreu té sentit i és factible. Hi ha famílies que encara que no tinguin recursos també volen triar la seva escola.

Necessita dotar-se de recursos econòmics, i això no s’ha fet. Si envies una criatura amb necessitats a una escola i no la dotes de recursos, les escoles no poden atendre bé. Ara falta un pas més i el conseller ha dit que serà així, però de moment les escoles concertades no tenen els recursos.

El decret diu que ja s’hauria d’haver pagat enguany. El curs vinent ho faran a P3 i primer d’ESO, però dins de les escoles tenim molt alumnat amb necessitats. Nosaltres voldríem que s’arribés a tots els cursos, perquè tots els nens tenen drets. És un primer pas, però el que val urgentment és el finançament.

L’hem calculat. Ens hem basat en l’informe del síndic, en les plantilles, i ara estem parlant amb el departament per veure si coincidim en aquesta xifra. Són diners, però en el global del pressupost és una xifra que es pot assumir. Quan tinguem un acord ho explicarem.

Els professionals estan fent una molt bona feina en una situació molt complexa i amb dos cursos molt intensos, i estem rebent molts menys recursos que quan aquesta prestació la fas en un centre públic. S’hauria de finançar diferent en funció de les necessitats i la tipologia de l’alumnat, però no de la titularitat. Com pot ser que l’alumnat a partir de tercer d’ESO de l’escola pública tingui ordinador i de la concertada no? Hi ha nanos de rendes altes a la pública que tenen ordinador i alumnat de renda mitjana que va a la concertada que no en té.

En cap de les nostres escoles hem deixat d’acollir gent perquè no pugui pagar. El que passa és que es fa insostenible per a l’economia de l’escola si moltes famílies no ho poden fer. Discrimina molt que una família vulgui escolaritzar els fills en una determinada escola i no ho pugui fer per falta de recursos.

Hi vèiem molts problemes, en la proposta, ja que no solucionava la situació de l’escola concertada. Hi ha el compromís del conseller de trobar un consens. Voldríem, a més, estabilitat en la renovació dels concerts, no haver d’estar pendents cada quatre anys de si tens o no concert.

No formen part de la federació d’escoles cristianes. Ho haurien de dir ells. Jo crec que és bo que hi hagi diversitat i que en tot cas siguin les famílies les que diguin que aquell projecte no els interessa.

Tenim molta diversitat d’escoles; n’hi ha que fa més de 200 anys que funcionen i d’altres que van néixer durant la dictadura. Neixen de la inquietud d’un grup de famílies o de comunitats religioses que veuen que hi ha una necessitat educativa que no es cobreix. Seria perjudicial per al país trencar això.

Això ens entristeix, perquè la majoria d’escoles que necessiten passar a la xarxa pública ho fan perquè econòmicament no es poden sostenir. Un país no pot perdre projectes educatius de trajectòries llargues que han donat bons fruits només perquè no estan ben finançats.

Ha impactat doblement. Primer, per tota la reorganització que han hagut de fer, i els agreixo el gran esforç. Jo estava de directora en una escola en aquella època. Vam tancar dijous i dilluns els nanos ja tenien els horaris i feien les primeres connexions. L’esforç d’adaptació ha estat molt gran i hem demostrat que les escoles sabem donar resposta als reptes. També ha impactat econòmicament; hi ha moltes famílies que tenen una situació econòmica molt dura i no poden assumir les despeses de les escoles. Això posa les escoles en una situació complicada.

Perquè l’escola concertada té un grau d’autonomia que no té la pública i això és un avantatge a l’hora de reaccionar. Moltes escoles van haver de deixar ordinadors a les famílies, i sé de mestres que van pagar el wifi a les famílies. O que repartien fotocòpies als nens que no tenien connexió. Això es veu en altres aspectes, com la recollida ara de refugiats. Van molt més ràpides les entitats que l’administració. Per això l’administració no pot prescindir de la iniciativa social.

Sigui el plantejament que sigui, se n’ha de parlar bé amb el centre. En aquell moment, les direccions ens expressaven les dificultats de les tardes, l’absentisme, una sèrie de dades que ens van fer plantejar aquesta decisió. Crec que a l’escola se li demana massa. Qui ha de garantir que l’alumnat en risc de pobresa tingui l’alimentació que toca no és l’escola, són els serveis socials. L’escola pot ajudar, però els nens van a l’escola una mitjana de 170 dies, i a l’escola només fan un àpat. Per tant, no és cert que l’escola garanteix que mengin. A l’escola van a parar tots els problemes de la societat, però no és qui ha de donar resposta a totes les necessitats.

En èpoques en què el pressupost de la Generalitat ha pogut créixer, la pobresa també s’ha situat en nivells bastant elevats. Entre tots no hem sabut trobar la millor resposta, perquè, si no, no tindríem aquest problema en èpoques de bonança.

Aquest segon trimestre ha estat especialment difícil per a les escoles per la sisena onada de la pandèmia. És important el moment en què pots plantejar que un equip tiri endavant coses diferents. També és cert que a Catalunya fa anys que treballem amb un aprenentatge competencial; altres comunitats sí que han de fer un canvi molt gran. Tenim marge de millora, però ja hem fet un camí molt important. Ara toca seguir fent camí, però necessitem agafar forces, perquè estem molt cansats. Necessitem formar-nos i planificar-ho.

Podem assumir-ho si tenim els recursos necessaris en clau de professorat i de capacitat d’adaptar-nos. Aquest curs hi ha hagut moltes coses i ho hem de tenir en compte, perquè per fer-ho bé necessitem tenir temps i estar bé. I aquests últims tres mesos la pressió ha estat molt forta. Cal veure quan és el millor moment per fer les coses. Dialoguem i segur que entre tots hi ha una proposta. Fa anys que es parla d’avançar el calendari, però mirem quan és el moment adequat.