El 25% amenaça a final de curs
El TSJC exigeix executar en quinze dies la sentència que obliga tots els centres a fer més hores de castellà
El conseller d’Educació diu que hi presentaran recurs perquè és “aberrant” i demana “calma” en la recta final del curs
El TSJC ha requerit a la Generalitat el compliment immediat de la sentència del 25% del castellà a tots els centres educatius de Catalunya. El tribunal ordena al conseller d’Educació que, en un termini màxim de 15 dies, “dicti les instruccions i estableixi les garanties de control que convinguin perquè tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l’ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25% en un i en l’altre cas”. La interlocutòria, escrita en català però carregada de faltes ortogràfiques, requereix a l’alta inspecció educativa que verifiqui el compliment de les mesures i n’informi el tribunal. “L’elecció del mitjà per garantir el resultat” que estableix la sentència és “facultat” de la Generalitat, però “el que no inclou la seva llibertat és no actuar i permetre una situació contrària al mandat constitucional”, sosté.
La reacció del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, però, va cap a una altra direcció i anunciava ahir que en els propers cinc dies presentarà un recurs de reposició contra la interlocutòria dictada pel TSJC. Segons Cambray, aquesta decisió, que coneixia al mateix moment que els mitjans de comunicació, es pot qualificar d’“aberrant” des del moment en què “s’extralimita en les seves competències tant pedagògiques com jurídiques”. El conseller va insistir que dos dels cinc magistrats han presentat un vot particular en el qual diuen que aquesta interlocutòria no te raó de ser.
Des de la conselleria d’Educació, el seu màxim responsable va voler llançar un missatge de tranquil·litat a les direccions dels centres educatius davant el requeriment de l’alt tribunal i va fer una crida a la “màxima calma” per afrontar la recta final del curs. “Els mestres han de continuar fent la seva feina, no han de canviar res”, va insistir el conseller, que no deixava clar si, més enllà del recurs, dictarà les “instruccions i garanties de control” tal com li requereixen específicament a ell els magistrats. “El tribunal s’adreça al departament, al conseller, i donarem tot l’escut jurídic per seguir defensant llengua i model”, va remarcar.
Més català a les aules
“Un professor no tria quina és la llengua que es fa servir a la classe. En els pròxims anys tindrem més català a les escoles del que hi ha ara”, va assegurar. Segons va dir, l’aprenentatge de les llengües “no va de percentatges” i tot l’alumnat, “com fins ara”, acabarà quart d’ESO amb coneixements de català, castellà i anglès. El conseller hi afegia que l’administració “continuarà treballant” per conèixer la realitat del català a les aules i donarà suport als projectes lingüístics de cada centre.
A finals de març, el govern va anunciar un decret per modificar la llei de política lingüística i va dir que no aplicaria percentatges. L’acord entre ERC, el PSC, Junts i els comuns es va congelar després de la marxa enrere de Junts arran de les crítiques que va generar entre diversos sectors de l’independentisme. L’expresident Quim Torra demanava ahir en un comunicat a l’actual president, Pere Aragonès, que “no acoti el cap” i feia una crida a protegir d’una manera més “dràstica” la comunitat educativa: “Cal tornar a la concreció d’un programa independentista i evitar de l’única manera possible les ingerències contràries a la voluntat majoritària i democràtica dels catalans.” Des de les files del PSC, la diputada Esther Niubó acusava Junts d’haver anteposat els seus interessos al pacte pel català, que al seu parer hauria evitat l’execució forçosa de la sentència. També la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, veia urgent aprovar la reforma lingüística per evitar “intromissions” dels tribunals. Pel diputat de la CUP Carles Riera és “l’hora de la desobediència”, mentre que el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, assenyalava que “la intromissió de les togues és intolerable i antidemocràtica”.
La interlocutòria arriba arran de la petició de l’Assemblea per una Escola Bilingüe per forçar l’execució de la sentència que el TSJC va dictar el 16 de desembre del 2020 i que el 20 de gener passat va passar a ser ferma.