“Si no es rectifica, el curs no començarà al setembre”
La comunitat educativa torna a manifestar-se a Barcelona i els sindicats alerten que la manca de diàleg posa en perill la represa de l’escola després de l’estiu
Les famílies se sumen a la protesta
Centenars de persones van sortir ahir al migdia al carrer, a Barcelona, per manifestar-se contra la gestió del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. La protesta, que va començar a la plaça de la Universitat i va acabar al parc de la Ciutadella, després de baixar per Via Laietana i continuar pel pla de Palau, va reunir sindicats del sector –a excepció de la UGT, que no està d’acord a eliminar les escoles concertades–, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i per primera vegada també les famílies. Segons la Guàrdia Urbana, la protesta va aplegar unes 1.200 persones.
La portaveu nacional del sindicat Ustec-STEs, Iolanda Segura, va insistir en la importància del fet que tota la comunitat educativa estigués representada en la protesta i, sobretot, que s’hi haguessin sumat les famílies. “Cambray sempre ha volgut fer veure que els únics indignats érem els sindicats, però ara veiem que és tota la comunitat educativa que està en desacord amb la seva manera de procedir”, va assegurar.
Tot i que encara hi ha marge per al diàleg abans que acabi el curs, Segura va alertar que, en cas que l’absència de diàleg continuï i no es rectifiqui en les decisions anunciades, “no començarem les classes al setembre”. També Marta Minguella, secretària general d’ensenyament de la CGT, va advertir que si el govern es pensa que quan el curs s’acabi la cosa es calmarà “s’equivoca de totes totes”, i va assegurar que “el curs que ve serà de conflicte perquè estem disposades a defensar l’educació pública”.
La manifestació d’ahir en defensa de l’escola pública va ser el preludi de les quatre jornades de vaga convocades per als dies 17 i 25 de maig i 2 i 9 de juny. La protesta va ser convocada pels sindicats CCOO, CGT, Ustec-STEs, la Intersindical, Professors de Secundària, el Sindicat d’Estudiants i l’aFFaC, que reuneix associacions de famílies d’alumnes de Catalunya. Alguns sindicats com la UGT i la USOC es van desmarcar de la protesta, ja que no estan d’acord amb la reivindicació de la resta d’eliminar els concerts.
Per la seva part, la presidenta de l’aFFaC, Belén Tascón, va criticar que la conselleria els hagi deixat al marge de l’organització de les extraescolars del setembre vinent i les hagi cedit a empreses privades. “Sense les famílies, les escoles no funcionen”, va reblar, i va explicar que l’aFFaC s’ha sumat a la protesta perquè comparteix la demanda d’una eliminació progressiva dels concerts educatius i de la reclamació que s’apliqui el decret d’inclusió. “Si l’escola pública funciona és gràcies a les AFA i les AMPA, que estan copagant molts serveis de l’educació pública que haurien de ser gratuïts”, va afirmar, i va qualificar de “menyspreu i falta de respecte” les paraules del conseller Cambray, que va acusar les AFA de ser entitats amb un “funcionament irregular”.
Comunitat amb ànima
La portaveu de la Intersindical, Núria Pastor, va afirmar que el fet que en la protesta hi hagués representada tota la comunicat educativa indica que “el malestar que s’està vivint és col·lectiu”, mentre que, des del Sindicat d’Estudiants, Oriol González va criticar la pujada de les ràtios i de les taxes, que “impedeixen als estudiants accedir a la funció pública”. Des de la federació d’educació de CCOO, Teresa Esparbé va indicar que la conselleria funciona com una “gestoria” i no té en compte “la comunitat educativa i l’educació, que té ànima i s’ha d’anar teixint a poc a poc, com un puzle”.
LES FRASES
Més enllà dels cinc dies de vacances
La indignació era general. La pancarta que encapçalava la manifestació ho evidenciava. “La comunitat educativa diu prou”, deia. També les consignes que es van cridar durant la marxa, que es va allargar força més enllà de les dues hores: “Els diners públics, per a l’escola pública”, “Escola en català, pública i de qualitat”, “No a la privatització”, “No són cinc dies de vacances, són deu anys de retallades”, combinades de tant en tant amb els crits de “Cambray, dimissió”. El fil musical el van posar els docents de música carregats amb els seus instruments, que també deien “prou” a les retallades.
“Aquests cinc dies d’avançament de curs al setembre signifiquen que no podrem preparar els professors nous que arribaran al centre. Però aquest és només un dels problemes. Ens volen treure la immersió lingüística, no ens reforcen les plantilles per atendre els infants afectats amb trastorns. A la nostra escola tenim 90 criatures amb un diagnòstic i només un vetllador que dedica 30 hores a la setmana per a tots ells”, comentaven dues professores, una d’educació especial, de l’escola Fructuós Gelabert, de l’Eixample barceloní. El tancament de les escoles d’educació especial per fer una escola més inclusiva els ha suposat encarregar-se d’infants amb problemes sense incrementar el personal amb formació en els centres. Aquesta és tan sols una de les demandes de la comunitat educativa, que se sent menystinguda pel govern.
