El Govern rebutja els percentatges i dona aval legal als projectes lingüístics de cada centre
El Consell Executiu aprova el decret que entrarà en vigor quan es publiqui al DOGC però s’aplicarà el curs que ve
Plaja apunta que les direccions rebran demà “instruccions clares”
La Generalitat ha aprovat aquest dilluns el decret que ha de blindar el català a les aules. El departament d’Educació assumeix la responsabilitat “legal” dels projectes lingüístics, a més de la “inaplicació” de percentatges de llengua. La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha apuntat en roda de premsa que el decret “dona resposta a la sentència i protegeix el model de l’escola catalana”.
▶️ #Portaveu @patriciaplaja: "El #Govern ha aprovat un decret que té com a objectiu protegir els centres educatius i les direccions de les ingerències dels tribunals. Protegeix el model d'escola catalana, rebutjant els percentatges i garantint el català com a llengua vehicular" pic.twitter.com/3dUh55b3YE
— Govern de Catalunya (@govern) May 30, 2022
El Consell Executiu s’ha reunit avui de forma extraordinària per aprovar el decret llei, que entrarà en vigor quan es publiqui al DOGC, però s’aplicarà el curs que ve. El text concreta que els projectes lingüístics i les mesures adoptades i que no s’ajustin als criteris i objectius bàsics que estableix el decret llei “han de ser revisats en el termini més breu possible” durant el curs 2022-2023 per tal que puguin adaptar-s’hi.
Segons ha apuntat Plaja amb el decret “els centres tenen una nova protecció normativa”. Ha afegit que “demà rebran les instruccions clares” i que “la revisió dels projectes lingüístics es farà amb la màxima celeritat possible”. Plaja ha explicat que, després d’una esmena ‘in voce’ a la reunió, s’ha acordat que Educació tindrà fins a sis mesos -a comptar des de l’inici del curs- per validar els projectes lingüístics dels centres.
El decret llei aprovat avui pel Govern remarca que el projecte lingüístic de cada centre s’ha de “revisar i modificar”, si s’escau, en funció del coneixement oral i escrit i de l’ús de les llengües que l’alumnat acrediti en les diferents etapes educatives. La revisió es farà mitjançant proves i avaluacions periòdiques, tant internes com externes, en períodes no superiors als dos anys.
El text també apunta que, sens perjudici de l’autonomia dels centres educatius, el departament competent en matèria d’educació ha de validar en un període no superior als 30 dies que el projecte lingüístic s’adequa a la normativa vigent i instar-ne la modificació en cas contrari. “El departament competent en matèria d’educació assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics que valida”, subratlla.
El decret llei també constata la “inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l’ensenyament i l’ús de les llengües”. Així mateix, concreta que els projectes lingüístics i les mesures singulars que s’hagin adoptat i que no s’ajustin als criteris i objectius bàsics que estableix el decret llei “han d’ésser revisats en el termini més breu possible” durant el curs 2022-2023 per tal que puguin adaptar-s’hi.
I afegeix que les determinacions relatives a la tramesa i validació del projecte lingüístic dels centres que s’estableixen en aquest decret llei “s’han d’aplicar a partir de l’inici del curs 2022-2023”.
Blindar la immersió
El govern espera blindar així la immersió lingüística en català a les escoles i protegir els i les docents i els centres davant de la sentència del TSJC que imposa un 25% de classes en castellà. El TSJC va donar de termini fins demà dimarts, 31 de maig, perquè la Generalitat executi aquesta ordre a totes les escoles i instituts del país. Un cop entri en vigor el decret, però, caldrà que el Parlament el convalidi.
La norma aprovada per avui del Govern és complementària a la llei que s’està tramitant al Parlament després de l’acord entre el PSC-Units, ERC, JxCat i En Comú Podem per fixar la llengua catalana com a vehicular a l’ensenyament i la castellana com a idioma “d’ús curricular”.
La proposició de llei està aturada ja que Vox, Cs i el PP català han demanat que el Consell de Garanties Estatutàries es pronunciï sobre la seva adequació a l’Estatut, la qual cosa en retardarà l’aprovació final.
