Educació

societat

‘Bullying’, l’assignatura pendent

Un any després del suïcidi de Sallent, no s’ha fet pública cap de les investigacions per saber què va fallar

Aquest curs s’han unificat els protocols i s’ha creat la figura del coordinador de convivència

Docents i experts segueixen reclamant més prevenció, més contundència i menys burocràcia

Educació demana actuar amb la màxima diligència davant qualsevol sospita d’assetjament
Un dels esculls en la lluita contra el ‘bullying’ és la poca o nul·la col·laboració de les famílies dels assetjadors Hi ha més ‘bullying’ a primària, tot i que a l’ESO les agressions són més dures i intencionades
Els experts deixen clar que és important que se sàpiga què ha fallat en casos concrets

El sistema està fallant, i de forma estrepitosa, quan dues germanes decideixen tirar-se pel balcó per escapar del malson que estan vivint a l’institut. Fa just un any de l’intent de suïcidi de les bessones d’un centre de Sallent que va posar fi a la vida de l’Alana (el nom que figurava al document d’identitat, perquè se sentia un noi i es volia dir Iván, un dels motius pels quals l’assetjaven). Dotze mesos després, el resultat dels informes que es van prometre per aclarir per què no s’havien disparat les alarmes i ningú havia detectat el grau de patiment d’aquestes nenes de només 12 anys no s’ha fet encara públic. És incomprensible que oficialment encara no sapiguem què va fallar ni per què en aquest cas, però el fet que els familiars, amics i companys de les nenes expliquessin com les assetjaven pel seu accent argentí i per la transsexualitat d’una d’elles va posar en el punt de mira els protocols existents a l’escola per detectar i tractar casos de bullying.

El Departament d’Educació es va comprometre llavors a implantar mesures que ja estan en marxa aquest curs, com ara la unificació dels procediments d’actuació, l’obertura d’un registre de casos i la creació d’una nova figura que ha de vetllar per la convivència a l’aula, el cocobe. El món educatiu i els experts en assetjament, però, segueixen reclamant més esforç en prevenció, menys burocràcia i, en alguns casos, també sancions i accions més contundents per trencar dinàmiques perverses. De tota manera, deixen clar que la lluita contra l’assetjament escolar s’ha de convertir en una prioritat social i s’han d’atacar tots els problemes de base, com ara l’augment dels discursos d’odi ja sigui al carrer, a la política o a les xarxes socials; l’accés d’infants i joves a dispositius digitals sense límits i sense eines; la polarització de la societat, i el fet que el bullying no estigui tipificat com a delicte.

Per a Xavier Massó, secretari general del sindicat Professors de Secundària (ASPEPC-SPS), el principal problema en la lluita contra el bullying és que “la normativa actual és totalment garantista amb l’assetjador” i no es basa en sancions contundents per desincentivar conductes violentes o almenys evitar que quedin impunes. “Hi ha molts casos en els quals la resolució final és que l’assetjat canviï de centre, de manera que l’agressor es queda a la seva escola convertit en el rei del mambo”, denuncia. Anna Aguilar, delegada sindical del Maresme-Vallès Oriental, hi afegeix que molts casos es tapen perquè hi ha inspectors que pressionen per no activar protocols. Els dos docents atribueixen bona part de l’augment dels casos d’assetjament al decret d’escola inclusiva. “Hi ha molta gent que es pensa que, a les aules ordinàries, només hi entren alumnes amb discapacitat física o psíquica però també n’hi ha amb greus problemes conductuals”, reflexionen. El sindicat considera prioritari que hi hagi sancions més contundents per a tots els nens i joves que cometen bullying, que en els casos d’assetjadors amb problemes conductuals greus diagnosticats se’ls derivi a centres especials i també que els pares dels agressors s’hagin de fer càrrec dels danys físics i morals que han provocat, ja que, com assenyala Massó, creuen que “moltes famílies s’implicarien més si haguessin de pagar multes”. En tot cas, reclamen dades reals del que està passant a les aules i a cada centre en concret perquè, adverteixen, el nombre de protocols activats “és només la punta de l’iceberg”.

Especialistes al centre

Fa dues setmanes, representants de la Junta Central de Directors de Centres Públics de Catalunya van criticar al Parlament l’excessiva burocràcia en la lluita contra el bullying i la falta d’un acompanyament clar per part del Departament d’Educació. Un dels portaveus, Robert Velàsquez, va reconèixer que cada cop hi ha més consciència social sobre el problema però va denunciar, en nom de la junta, que la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV) serveix només per “prendre nota” d’una sospita i que el protocol no deixa clar què fer després de detectar un cas. Els directors d’escola van posar sobre la taula que els nous coordinadors de convivència, els cocobe, no tenen una formació específica i que els docents ja van prou saturats, així que reclamen que hi hagi un psicòleg a cada centre escolar, proposta que la consellera d’Educació, Anna Simó, havia descartat el dia abans en compareixença parlamentària. En la seva intervenció, María Carmen Moreno, una altra de les portaveus de la junta de directors, va recordar que ni tan sols els centres d’alta complexitat tenen un tècnic d’integració social, figura que consideren “imprescindible”. Per acabar, els portaveus van explicar que un dels grans esculls en la lluita contra el bullying és, massa vegades, l’escassa o nul·la col·laboració de les famílies dels assetjadors. El docent Francisco Salmerón va posar com a exemple diversos casos en els quals pares i mares han qüestionat la paraula del mestre quan aquest els ha comunicat que el seu fill està assetjant companys de classe i va deixar clar que “l’educació de base ha de venir de casa”. Diversos professors i experts consultats per aquest diari exposen el mateix problema.

El Departament d’Educació no vol donar dades concretes sobre el cas de Sallent ni fer comentaris sobre els informes, el procés judicial o explicar quina és la situació un any després, sobretot per preservar la intimitat de la família. En tot cas i encara que les causes d’un suïcidi sempre són multifactorials, per les primeres investigacions i per les declaracions de familiars, amics i companys va quedar demostrat que les dues menors patien bullying. A banda de la via judicial i la investigació interna del Departament, la Sindicatura de Greuges de Catalunya va decidir actuar d’ofici per determinar què va passar a Sallent, però un any després el seu informe tampoc està enllestit. Els experts en assetjament escolar admeten que són temes molt delicats i s’han de tractar amb cura, però deixen clar que és important que se sàpiga què ha fallat en casos concrets perquè s’hi pugui posar remei i no se’n produeixin de nous.

Durant aquest any, segons el Departament d’Educació, tant Inspecció Educativa com la USAV, un equip multidisciplinari en què hi ha professionals de la psicologia, la pedagogia, l’educació social, l’àmbit jurídic, de gestió i d’igualtat que assessoren els centres quan hi ha sospites de casos de violència, han fet seguiment a l’institut de Sallent. Juntament amb una entitat itinerant de contenció i assistència (EICA), s’ha assessorat l’equip directiu, s’han fet sessions formatives al claustre de docents, tallers amb l’alumnat de 1r i 2n d’ESO i tallers oberts amb les famílies.

El protocol i el ‘cocobe’

I és que un dels aspectes més controvertits i que va generar més dubtes va ser saber si l’institut de Sallent havia activat o no el protocol per un possible cas de bullying, ja que la conselleria no en tenia constància. Precisament la immediatesa i la rapidesa d’intervenció és un dels punts als quals més importància es dona en el nou protocol que s’ha començat a activar aquest curs, que unifica en un de sol les quatre actuacions que hi havia segons els diversos tipus de violència detectada als centres (física, sexual, LGTBI, entre iguals) i que ha fet sorgir la figura del cocobe. Aquest nou càrrec, que recau en un docent designat des de l’equip directiu de cada centre, s’ha de convertir en el referent de prevenció, identificació i resolució en casos de tot tipus de violència a més de promoure la coeducació, la convivència, el benestar emocional i la formació de tots els integrants de la comunitat educativa.

L’anunci sobre el cocobe el va donar al maig l’exconseller Josep Gonzàlez-Cambray uns mesos després del suïcidi de Sallent, i va ser comunicat als centres tot just a final de curs per començar a ser una realitat al setembre. Les presses a posar en marxa aquesta nova figura, que la consellera Simó va recordar en una entrevista a aquest diari que neix d’una llei estatal, han fet sorgir moltes crítiques sobretot entre els equips directius consultats, que consideren que aquesta persona hauria de ser un especialista en psicologia i no un docent llicenciat en biologia o filologia hispànica. Consideren que la formació específica que els cocobe han rebut per part del Departament no és suficient per poder abordar adequadament els casos d’alumnes en segons quines situacions de violència. Aquesta, per exemple, és l’opinió de Blanca Gómez, cap d’estudis de l’institut Europa, que aposta per un perfil més especialitzat i considera que una formació de 30 hores no t’habilita “per encarregar-te del benestar emocional de 300 persones”. De fet, la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, d’on neix aquesta figura, deixa en mans de cada administració educativa competent quin personal existent o no als centres escolars desenvoluparà aquesta funció. El Departament d’Educació ha decidit, almenys de moment, que se n’encarregui un docent del mateix centre. Són, però, moltes les veus que insisteixen en la necessitat de tenir psicòlegs als centres per poder atendre aquestes qüestions que no deixen d’estar relacionades amb el benestar emocional i, per tant, la salut mental de l’alumnat.

A més de la falta d’especialització, Gómez també critica que la figura del cocobe no tingui hores alliberades per dedicar-se a fer aquesta tasca i que ho hagi de compaginar amb les 18 hores de classe i les guàrdies assignades. Més enllà de les crítiques, també hi ha veus que aplaudeixen la figura, la unificació dels protocols (“ens facilita la feina i la burocràcia baixa”) i la formació rebuda. “Al nostre institut està funcionant molt bé”, assegura una directora d’un centre, que considera essencial actuar contra el bullying i les altres violències des del minut zero: “El que no podem fer és callar i deixar passar aquestes situacions.” En el seu cas, la persona que ha triat com a cocobe és un orientador del centre que “té formació en mediació i crear equip” i, per tant, està més preparada que qualsevol docent per fer aquesta nova tasca.

De casos d’assetjament escolar n’hi ha hagut sempre, però es constata un augment en els últims anys. De fet, dos mesos després de Sallent, la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència, que tot just es va crear el curs 2020/21, va rebre el triple de comunicacions per possibles situacions de bullying. Des de la seva creació, segons dades facilitades per Educació, la USAV ha atès 1.605 possibles casos d’assetjament escolar: 84 el primer curs, 347 durant el curs 2021/22, 684 el curs 2022/23 i 490 aquest curs 2023/24. La directora general de l’Alumnat, Anna Chillida, de la qual depèn la USAV, considera que aquest increment de possibles casos es deu a “la conscienciació social i de tota la comunitat educativa” i alerta que el principal missatge que s’ha transmès als centres és que cal actuar amb la màxima diligència “davant qualsevol sospita”. “La principal eina de prevenció és obrir el protocol”, comunicar-ho a inspecció, trucar a la USAV i “indagar i recollir tota la informació possible per acabar actuant”. També considera que la difusió que s’ha fet des del Departament ha propiciat que els instituts, les víctimes, els familiars o els companys acudeixin a la USAV, que és qui, sobretot als centres, “els pot acompanyar en tots els passos que s’hagin de fer”.

Una app per denunciar

El Departament ha desenvolupat una aplicació web, la UsApps , en diferents idiomes perquè qualsevol persona (alumnat, famílies, docents, professionals dels centres i persones externes) pugui denunciar de forma fàcil i ràpida possibles casos de tot tipus de violència, també l’assetjament escolar, i fer-ho a través del mòbil, l’ordinador o qualsevol dispositiu amb internet. Precisament, un element que ha fet incrementar en els últims anys l’assetjament és l’ús de mòbils i de pantalles, dins i fora de l’escola, que “poden afegir més complexitat” a l’hora d’intervenir. Per això, Chillida insisteix en l’important assessorament de la USAV. “Es pot passar d’un assetjament a un ciberassetjament, fent que la situació sigui encara més complexa, amb indicadors que surten fora de l’àmbit educatiu o que estiguin més invisibilitzats”, remarca Chillida.

Alguns centres consultats opten per solucionar els conflictes sense obrir protocols per evitar la paperassa o per tapar la possible mala fama que pugui fer davallar en un futur les inscripcions al centre. Sobre el fet que hi hagi centres que s’han sentit pressionats per Inspecció per no notificar els casos, Chillida es mostra ferma assegurant que ara el missatge és clar i s’ha instat totes les direccions a obrir sempre el protocol per intentar frenar d’arrel qualsevol cas. “Un centre que obri més protocols no vol dir que sigui més insegur, sinó que precisament actua amb aquesta diligència, sensibilitat i contundència davant possibles situacions de violència”, destaca la directora general.

De fet, fonts d’Educació també destaquen l’interès creixent dels centres per participar en els programes de formació Aquí prou bullying (d’11 el curs passat a 51 l’actual) i Enfocament restauratiu global (de 69 a 90), aquest últim dedicat a donar metodologies i eines per a la gestió de relacions i conflictes a través de pràctiques restauratives, comunicació no violenta i mediació. “S’ha fet un esforç perquè tots els centres que ho vulguin fer tinguin recursos i hi puguin participar amb l’objectiu d’universalitzar-ho més”, relata Chillida. Aquesta aposta per la mediació en casos de bullying no és exempta de polèmica, ja que grups de docents com ara Professors de Secundària consideren que “es posa al mateix nivell víctima i agressor”.

Dos de cada deu, assetjats

Anem tard, però comença a haver-hi estudis que quantifiquen el problema del bullying. Dos de cada deu alumnes de primària de tot l’Estat afirmen haver patit assetjament segons el primer Estudi estatal de la convivència escolar, encarregat pel Ministeri d’Educació i fet públic al mes de maig. Alhora, un 4,6% de l’alumnat admet haver assetjat algun cop un company. Més dades que demostren la magnitud de la tragèdia: l’estudi contra l’assetjament escolar a la infància i l’adolescència de la Fundació ColaCao, de l’any passat i d’àmbit estatal, indica que gairebé dos alumnes de cada classe pateixen bullying i hi ha un nen o jove assetjador cada dues classes. Des de quart de primària fins a quart de secundària, hi ha un 6,2% d’alumnes que se senten víctimes d’assetjament escolar. Una de cada tres admet no haver explicat a ningú què li passa per por i també per no preocupar la seva família.

L’informe alerta que “la relació entre el bullying i el suïcidi és molt alarmant”: més del 20% de les víctimes declara que ha intentat llevar-se la vida alguna vegada. També ho asseguren gairebé el 17% dels assetjadors. No només aquestes dades certifiquen la mala salut mental dels nostres infants i joves: segons un estudi publicat recentment, un de cada set adolescents pateix un problema de salut mental a Catalunya i el suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort no natural entre aquest col·lectiu.

El fill de la Meritxell Plana va patir assetjament escolar quan anava a 1r de primària. Ho van detectar els pares després d’anar de metge en metge intentant esbrinar què li passava i, tot i que avui, 11 anys després, encara pateix recaigudes malgrat les hores i els recursos invertits en teràpies, Plana deixa clar que la seva família ha tingut sort: “No com en el cas de Sallent o molta gent que em truca desesperada de pobles petits, on tots els nens van a la mateixa escola i juguen a la mateixa plaça i la víctima no es pot treure mai l’estigma de sobre.” Llicenciada en periodisme i publicitat, fa una dècada va patir molt la falta d’informació i d’acompanyament i per evitar que altres famílies passin pel mateix és avui la responsable de l’àrea de relacions institucionals de la fundació que la va ajudar, l’Associació Catalana per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar. Són un equip de voluntaris experts en aquest àmbit que entre d’altres activitats fan cursos de prevenció però també tallers per empoderar les víctimes i fins i tot per fer recapacitar els agressors. “El bullying és un problema multifactorial, avui en dia se simplifiquen tots els conflictes i s’intenta fer creure que tots som bons o dolents, ja sigui en una pel·lícula o en política, tot el sistema és responsable del que està passant, també les escoles, que han de ser més valentes, i les famílies, que han d’educar.”

Evidentment, el paper de l’administració és fonamental. “Potser s’hauria de començar a pensar a obligar els agressors a fer tasques comunitàries com ara repartir dinars en un menjador social per reparar el dany que han fet, calen solucions imaginatives i eficaces, no accions ideades simplement per fer veure que s’està actuant”, apunta Plana. Destaca l’experta que s’ha d’incidir molt en la prevenció perquè “quan el foc ha escalat és molt difícil extingir-lo”, i des d’infantil, en què ja es detecten casos d’assetjament. “De fet, n’hi ha més a primària, tot i que a l’ESO les agressions són més dures i hi ha més consciència”, matisa. La introducció a l’aula de nens i joves amb problemes conductuals greus que abans estaven en escoles especials sense haver dotat el sistema ordinari de prou recursos i l’ús de mòbils i xarxes socials sense control ni eines són també causants de l’augment del bullying, hi afegeix.

Quan es produeix qualsevol cas d’assetjament, sigui on sigui i del nivell que sigui, el sistema ja ha fallat, però malgrat tot a l’associació no només fan cursos de prevenció, sinó que treballen per reparar el mal. En els tallers que fan amb víctimes, en grup perquè els agredits entenguin que no només els passa a ells ni en tenen cap culpa, els ajuden a augmentar la seva autoestima i capacitat de resiliència i els proporcionen eines de defensa com ara aprendre a marcar límits. Els tallers d’agressors són més difícils de muntar perquè cal la complicitat de les famílies i molts cops són les primeres que neguen el problema o normalitzen agressions, però quan es poden tirar endavant intenten que els nens i joves siguin conscients del que hi ha darrere les seves accions i del seu impacte en els altres. Plana està en espera de veure com es concreta l’anunci per part del Departament d’Educació de crear un observatori sobre l’assetjament escolar però deixa clar que el sistema està fallant a molts infants i joves i posa un exemple demolidor: “Dos mesos després del dramàtic cas de Sallent, ens van trucar famílies d’aquella escola desesperades perquè els assetjadors continuaven en aquell centre i seguien fent bullying.”

Hi ha molts casos en els quals la resolució final és que l’assetjat canviï de centre, de manera que l’agressor es queda a la seva escola convertit en el rei del mambo
Xavier Massó
secretari general ASPEPC-SPS
Molts casos es tapen perquè els inspectors pressionen per no activar protocols
Anna Aguilar
delegada sindical ASPEPC-SPS
3
Es van multiplicar
per tres les comunicacions per possibles situacions d’assetjament escolar a la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) després del cas de Sallent. A final de curs, el nombre total va augmentar fins a 684.
20
per cent
de les víctimes de ‘bullying’ declara que ha intentat llevar-se la vida alguna vegada segons un estudi de la fundació ColaCao i la Universitat Complutense de Madrid.
Un centre que obri més protocols no vol dir que sigui més insegur, sinó que precisament actua amb aquesta diligència, sensibilitat i contundència davant possibles situacions de violència
Anna Chillida
Directora general de l’Alumnat
Una formació de 30 hores no t’habilita per encarregar-te del benestar emocional de 300 persones
Blanca Gómez
institut europa


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les temperatures s’enfilen fins els 33 graus a les Terres de l’Ebre

VINEBRE

Les tres urgències que vol combatre el moviment veïnal: l’amiant, el padró i la sanitat

Barcelona

Èxit de la jornada de Sant Pau per abordar la salut en clau femenina

Barcelona

El Perelló espera més de 15.000 visitants en la fira de la mel i l’oli

El Perelló
Ripoll

Protesta contra la censura del cartell de la festa major penjant-lo en carrers i botigues

Ripoll

La Via Júlia tindrà un nou paviment fet amb elements reciclats

Barcelona

Riudellots vol millorar la competitivitat del polígon industrial

riudellots de la selva
Tossa de Mar

Projecte a la Costa Brava perquè bussejadors banyistes i ajudin a trobar xarxes fantasma

Tossa de Mar

L’Ajuntament invertirà 17,4 milions a reformar el túnel de la Rovira

Barcelona