Societat

LLUÍS PUIGDEMONT

PRESIDENT DEL CONSELL DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT, DIRECTOR DE SERGI

“Cal que les administracions s’esforcin per arribar al 0,7%”

El nou pla director de cooperació 2019-2022 recull l’acord entre la Generalitat i el sector pel qual el govern es compromet a augmentar progressivament la despesa en cooperació

Què és el Consell Català de Cooperació al Desenvolupament (CCCD)?
El Consell Català de Cooperació es va constituir l’any 2001. És un òrgan consultiu que va néixer en un moment en què la Generalitat ja havia sistematitzat quin era el treball que volia fer en aquest camp i va engegar un consell integrat pels representants de l’administració, les organitzacions no governamentals de solidaritat i cooperació i altres institucions, entitats i personalitats com a membres destacats de la comunitat catalana per al desenvolupament.
La cooperació és un element per fer país?
La Generalitat així hi treballa amb altres cooperacions de països europeus, però alhora també vol que sigui una eina per poder implementar, desenvolupar o portar terme una cooperació internacional reconeguda i de prestigi, sigui a la Mediterrània, sigui a Amèrica o a Àfrica.
Qui pot fer de president del CCCD?
El càrrec només és per quatre anys, ha de ser exercit per algú que vingui del món de la cooperació i que no formi part de l’administració de la Generalitat. La funció del consell és assessorar en tots els temes de la cooperació catalana: el pla director, el pla anual, el pressupost, com s’executen..., i juntament amb sindicats, universitats, organitzacions d’immigrants, etcètera, s’intenta consensuar tant el plantejament i les aportacions que es fan des de la Generalitat, com de les entitats que s’hi dediquen, ja sigui per a l’educació o per a la cooperació per al desenvolupament.
Després d’uns anys complicats, sembla que la cooperació va cap a la normalització?
Sens dubte, en aquests moments s’estan complint els 25 anys del moviment que va omplir d’acampades la Diagonal de Barcelona, o el parc Central de Girona, en què es reclamava el 0,7% recomanat per l’ONU que els països rics havien de destinar als països en vies de desenvolupament per aconseguir un millor equilibri mundial. El 2010 es van marcar uns compromisos que anaven en aquesta direcció, però amb la crisi del 2012 alguns polítics van ajudar a malmetre la situació, tot se’n va anar en orris i la cooperació va quedar tocada. Avui es treballa per recuperar els compromisos, ho fem amb les organitzacions implicades i tenim clar que es farà un gran pas si tant l’educació per al desenvolupament com la cooperació gaudeixen d’estabilitat econòmica perquè puguin continuar lluitant per ajudar a revertir la situació de molts països atrapats pel deute extern o per fons que han de retornar.
Parlem del nou pla director?
Té una vigència de quatre anys i la seva redacció s’ha ajustat als estàndards de desenvolupament sostenible internacionals, tant els europeus com els de l’ONU, i també vol donar respostes a les emergències que es poden produir prop del nostre país. El pla és el centre de la cooperació catalana, tant la que fa la Generalitat com la que fan les entitats, i en ell es marquen objectius i línies de treball, que passarien per un enfocament de gènere basat en drets humans. També aposta per consolidar la dotació econòmica, que, segons recull, el 2030 hauria d’arribar al 0,7%. Un punt en què ha calgut més diàleg ha estat la dotació de les subvencions destinades a les entitats.
Que costarà de superar?
Personalment crec que hi hauria dues línies. La primera és que les subvencions de la Generalitat s’adaptin a la realitat del país. Cal veure quins tipus d’entitats hi ha a Catalunya, fixar-se no només en les grosses i professionals, sinó també en les petites que fan codesenvolupament, que és un treball importantíssim en els països d’origen i també fan una millor coordinació sobre el territori. Cal treballar perquè les administracions s’esforcin per arribar al 0,7%, però també s’ha d’analitzar quina resposta s’ha de donar als diferents tipus d’entitats. I l’altre tema és que hi ha d’haver un equilibri territorial en l’accés als fons destinats tant a educació com ajuda al desenvolupament, la qual cosa vol dir que no tot quedi focalitzat a Barcelona, sinó que el finançament reverteixi en les entitats de tot el territori, tant si són més grans com si són més petites.
Hi ha qui entén la cooperació com una resposta ràpida a les catàstrofes i oblida la feina diària de les ONG.
És un clixé que s’ha de trencar perquè si només pensem en solidaritat quan hi ha una emergència farem poc. Hem de tenir present que la gent de la cooperació treballem processos i tenim clar que si es vol revertir una situació això no es fa fent arribar uns diners immediats i després oblidar-se’n, sinó que cal tenir en compte temes com les infraestructures, l’accés a l’aigua, els llocs de treball, que ajuda les persones a conquerir l’autonomia i poder avançar. El pla recull moltes aspiracions de la societat catalana, però queda molta feina per fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia