Una dècada de l’espoli (i la nova vida) del Palau
Un documental ‘celebra’ l’efemèride a ‘Sense Ficció’
El pressupost per als cors s’ha doblat en aquest decenni
Dimarts farà deu anys del dia en què els Mossos d’Esquadra van entrar a les oficines del Palau de la Música per fer-hi un escorcoll que acabaria posant al descobert un desfalc de 23 milions d’euros perpetrat per qui, des del 1978, exercia de president de l’Orfeó Català: Fèlix Millet i Tuset (Barcelona, 1935). L’escorcoll va durar nou hores i de l’edifici de Domènech i Montaner els Mossos se’n van emportar un total de tretze caixes i l’episodi, el cop més dur sofert mai per aquesta institució capdavantera de la cultura catalana creada el 1891, posaria fi, amb tot el que se’n derivaria, al que alguns han anomenat l’”oasi català”.
Mariona Carulla (Barcelona, 1944), la presidenta a la qual, l’any 2010, aleshores de manera “provisional”, es va delegar, en les primeres eleccions democràtiques de l’Associació Orfeó Català, la comesa de superar el trauma de l’era Millet, continua encapçalant la institució, que, des d’aquell mateix any, té Joan Oller com a director general i, des del 2016, el britànic Simon Halsey com a màxim responsable artístic dels cors de l’entitat. Carulla, filla del fundador de Gallina Blanca, va ser reelegida en el càrrec el juny de l’any passat sense que es presentés cap altra candidatura.
La celebració d’aquest desè aniversari, com d’alguna manera ironitzaven aquests tres directius en la presentació, ara fa alguns dies, del pla estratègic 2019-2022 de l’entitat, podria haver estat “ignorada”, però, finalment, serà commemorada amb un documental encarregat pel mateix Palau en què s’explica “des de dins, i per primera vegada“ com aquella crisi, que tindria entre els seus punts àlgids el moment en què, el setembre del 2009, Millet, “des de la penitència més profunda“, va confessar els fets, es convertiria en una “oportunitat per renéixer”.
La centralitat dels cors
Palau de la Música (Ressurrecció), com s’anomena el documental, de poc menys d’una hora de durada, es presenta com una “crònica emocional i institucional” de la refundació del Palau de la Música i s’emetrà aquest dimarts a Sense Ficció, de TV3. “Vaig sentir que els Mossos havien entrat al Palau”, explica Carulla en el documental. “Vaig dir: «No en sé res, però segur que deu ser un error», que és el que pensava en aquell moment.”
La “recuperació dels valors fundacionals” ha estat esgrimida constantment des del 2010 pel Palau com la recepta per superar l’afer Millet i tornar-se a guanyar la confiança de socis, mecenes, administracions i la societat en general. I, en aquesta operació regeneradora, la “centralitat dels cors”, el primer punt del pla estratègic endegat l’any 2012, el primer que redactava en tota la seva història l’entitat, ha estat constament situada com a pivot de tot plegat. Les dades, en aquest sentit, són concloents: si en la temporada 2008/09, l’última amb Fèlix Millet al capdavant, es van dedicar als cors de la casa 705.000 euros, en el curs que ara s’acaba se n’hi han destinat 1.467.000, més del doble. Deu anys després de la seva gran crisi, el Palau viu feliç una nova vida.
