El 2018 es van detectar 173 casos de conducta suïcida
Un 69% de les persones que van intentar treure’s la vida van acceptar una visita de seguiment al centre de salut
El 2017 va haver-hi 61 defuncions
La depressió major és el principal factor de risc de suïcidi
El 2018, el codi Risc Suïcidi, pensat per identificar i intervenir en persones amb conducta suïcida, es va activar en 173 ocasions en l’àmbit de les urgències psiquiàtriques a les comarques gironines, que s’atenen a l’hospital Santa Caterina de Salt. El 95% de les vegades que es va activar aquest codi va ser per atendre persones que resideixen a la regió sanitària de Girona (165 casos). L’any 2017, van ser 150 casos. El 69% dels pacients gironins als quals es va activar el codi Risc Suïcidi el 2018 van acceptar fer una visita de seguiment al seu centre de salut mental de referència.
El cap de programes de salut mental de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Jordi Cid, va explicar ahir que el codi Risc Suïcidi està pensat per garantir la continuïtat assistencial a la persona que ha fet una temptativa de suïcidi. En concret, als adults se’ls ofereix fer una visita al centre de salut mental en menys de deu dies, i en el cas de menors, en menys de tres dies. “La idea és que la persona que ha fet una temptativa de suïcidi pugui parlar amb professionals per tal que aquests valorin què hi ha al darrere d’aquesta conducta i li puguin donar l’ajuda que es consideri més adient. L’objectiu és també evitar una segona temptativa”, va exposar el doctor Cid. Segons va ressaltar, un 31% de les persones que han fet un intent de suïcidi, tornen a intentar-ho dins del primer any. I una de cada deu ho aconsegueix. En aquest sentit, Cid va indicar que la dada més important relacionada amb l’activació del codi Risc Suïcidi és justament el 69% de les persones que accepten l’ajuda que se’ls ofereix des del sistema.
D’acord amb les dades de l’Idescat del 2017, Catalunya va registrar un total de 504 morts per suïcidi (374 homes i 130 dones) i la demarcació de Girona, 61 (47 homes i 14 dones). El nombre de suïcidis a les comarques gironines va ser novament superior al de morts per accident de trànsit (el 2017 n’hi va haver 48).
Segons l’OMS, més de 800.000 persones moren cada any per suïcidi i aquesta és la segona causa de mort entre persones d’entre els 15 i els 29 anys. I és que, d’acord amb l’Esca (Enquesta de Salut de Catalunya del 2018), el 7,6% de la població de més de 15 anys té depressió major o depressió major severa (3,9% dels homes i 11,2% de les dones). Aquest percentatge augmenta amb l’edat (sobretot a partir dels 75 anys, que és del 13,9%) i és més elevat en les persones que pertanyen a la classe social menys afavorida i en les persones amb un nivell d’estudis més baix (11,5% les que tenen estudis primaris o no en tenen i 3,4% les persones amb estudis universitaris). El percentatge de població amb depressió major o depressió major severa ha augmentat en el darrer any més d’un punt, sobretot en les dones. El 86% de les persones que intenten treure’s la vida presenten diagnòstics psiquiàtrics.
LES XIFRES
Més pacients als centres de salut mental juvenils
Els centres de salut mental infantils i juvenils de la demarcació van atendre l’any 2018 un 4,2% més de pacients que el 2017. En concret, es van atendre 5.739 pacients (5.506 l’any 2017). No obstant, s’observa una disminució del 3,3% en relació amb el nombre de pacients que acudien per primera vegada al centre (va passar de 2.075 l’any 2017 a 2.007 el 2018), fet que s’explica pel desplegament del programa de suport a la salut mental en l’atenció primària. Cal destacar, però, que el nombre de visites assistencials dels centres va créixer un 22,3%, passant de 27.808 l’any 2017 a 34.006 l’any 2018. L’edat mitjana dels usuaris va ser de 14,6 anys. En relació amb els diagnòstics més tractats en infants i adolescents, van ser el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (13%), seguit dels trastorns adaptatius (12%) i dels trastorns d’ansietat (11%). L’hospital de dia d’adolescents va atendre 55 adolescents (65% nenes). La mitjana d’edat es va situar en els 15,39 anys.
Del 2018, l’IAS ha destacat que l’activitat assistencial directa feta pels diferents tipus d’equips mòbils de salut mental en la comunitat, juntament amb altres mesures de millora implantades a la xarxa de salut mental i addiccions, va contribuir a reduir en un 21% els ingressos hospitalaris respecte a l’any 2017. En concret, l’any passat es va produir un descens de les urgències psiquiàtriques hospitalitzades: es va passat de 1.172 pacients a 931. També van baixar les urgències un 19,8%, amb 3.672 persones (4.580, el 2017).
Més de trenta activitats al territori per trencar tabús i prejudicis
N.A
Atès que el suïcidi es considera una de les causes de mort evitables, aquest any, amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental (10 d’octubre), la Federació Mundial de Salut Mental (WFMH) va decidir posar l’accent en la prevenció d’aquesta conducta. A les comarques gironines, s’ha organitzat una setmana d’activitats encaminades a trencar tabús i prejudicis sobre el suïcidi i també a fer difusió dels factors de risc. Tal com diu la WFMH, fer que les persones parlin sobre un tema que és tabú i sobre el qual hi ha idees errònies ajudarà la comunitat a conèixer els factors de risc perquè puguin identificar-los i aprendre a abordar-los. D’aquí que el lema de la setmana commemorativa, que tindrà lloc del 3 al 10 d’octubre, sigui Parlar i escoltar salva vides.
Els representants de les entitats i institucions gironines que han organitzat de forma conjunta aquestes trentena d’activitats –l’Associació Família i Salut Mental de Girona i comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària i Support Fundació Tutelar Girona– van presentar ahir la imatge i el lema d’aquesta quarta edició.
L’acte central se celebrarà el 5 d’octubre, a la rambla de la Llibertat de Girona. Durant la jornada, que vol ser festiva, informativa i reivindicativa, usuaris dels clubs socials de l’associació de familiars llegiran un manifest. El calendari d’activitats s’ha ampliat amb propostes que tindran lloc al llarg de tot el mes amb l’objectiu de facilitar l’assistència a la ciutadania i la seva organització a entitats i institucions del territori que treballen d’una o altra manera en l’atenció a la salut mental i que com cada any s’hi han volgut sumar. La programació es pot consultar a les pàgines web familiaisalutmental.cat, ias.cat, fundaciodrissa.com i supportgirona.cat. Totes les conferències seran impartides per experts en l’atenció a la salut mental.
L’atenció comunitària a la salut mental es desplega en centres, equips i programes ubicats a les diferents comarques. La població de referència de la xarxa de salut mental és de 728.521 persones (142.001 menors de 18 anys i 586.520 majors de 18 anys).
