Els homes, més a prop del complement de maternitat

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s’ha pronunciat a favor de les tesis dels lletrats del veí de la Garrotxa amb incapacitat permanent absoluta que reclamava cobrar el complement de maternitat. Aquest complement, actualment només el cobren les mares amb dos fills o més i suposa un màxim del 15% de les seves prestacions de jubilació, incapacitat o viudetat.

Amb el pronunciament del fiscal general, s’espera que la sentència del TJUE sigui favorable al veí de Girona i pot suposar una modificació de la llei espanyola. Per això, l’advocat Ferran Casas, del bufet Lleal Tulsà Assessors, recorda que, en cas que la sentència doni la raó al seu client, tindrà “una repercussió bastant gran” perquè els pares amb dos o més fills poden arribar a percebre l’augment de les seves prestacions de jubilació, incapacitat o viudetat que hagin estat sol·licitades amb posterioritat a l’1 de gener del 2016 –que és quan va entrar en vigor el complement. Per això, Casas insisteix que “és important” que els pares que es trobin en aquesta situació “ho reclamin abans no es faci pública la sentència –segurament el 2020–, ja que “l’Estat espanyol mirarà de posar traves perquè la despesa que pot comportar és important”. Per fer aquesta reclamació, els interessats, explica Casas, han d’adreçar-se a l’Instituto Nacional de la Seguridad Social.

Casas va portar al TJUE al juny el cas del veí de la Garrotxa amb incapacitat permanent absoluta i pare de dues filles que sol·licitava cobrar aquest complement de maternitat. La tesi principal dels advocats gironins sosté que els homes i les dones realitzen, igual, l’aportació demogràfica a la Seguretat Social, motiu pel qual existeix discriminació positiva en aquest supòsit. De fet, el mateix fiscal general de la TJUE diu en les conclusions que ara s’han fet públiques que l’article 60 de la llei general de la Seguretat Social explica que el complement de maternitat es va introduir per reconèixer una retribució demogràfica a la Seguretat Social i, acte seguit, afirma: “Resulta difícil veure com les dones i els homes no es troben en una posició comparable quant a la seva «contribució demogràfica» al sistema de la Seguretat Social, ja que tots dos continuen sent necessaris per a la procreació.”

En un escrit de conclusions de 23 pàgines, el fiscal general acaba donant la raó al garrotxí que ja fa dos anys va portar el cas de desigualtat al jutjat social número 3 de Girona. Va ser aquest jutjat el que va derivar el cas al tribunal europeu però mentrestant el demandant va morir. El procés judicial, però, ha tirat endavant.