Societat

MERCÈ CONANGLA

PSICÒLOGA

“Un de cada tres adolescents ha participat en un assetjament”

Conangla dirigeix, amb el psicòleg Jaume Soler, l’Institut de Recerca Ecologia Emocional. El centre ha estudiat les emocions de 2.450 adolescents a partir de les seves respostes

Què es pretenia amb l’estudi i quines en són les principals conclusions?
Fa 23 anys que treballem en gestió emocional i sabem que quan el món emocional dels adolescents i els joves és caòtic, quan tenen pors, quan la ira està reprimida, quan la vergonya els bloqueja, el seu cervell racional no està operatiu. Per tant, quan són a l’aula no aprenen. Els hem preguntat per les emocions, els seus sentiments d’identitat, les relacions amb les noves tecnologies, els valors, la comunicació amb la família, els hàbits de salut... I som conscients que tenim un jovent que pateix més del que hauria de patir, i cada vegada es detecten més depressions, suïcidis i addiccions, i moltes malalties mentals esclaten en l’època de l’adolescència.
Pateixen més que en generacions anteriors?
Són encara hipòtesis, però podríem dir que no és que ara hi hagi més gent que pateix, hem millorat com a societat, però al bullying, que sempre n’hi ha hagut, li hem donat nom, i quan es dona nom a una cosa es fa real. I tenim el factor de les xarxes socials, de manera que el que passa en un punt del món ràpidament arriba a l’altre. Si algú agredeix un company i en fa un vídeo i el penja, el dany es multiplica exponencialment. Tenim una mitjana d’un 15% d’adolescents que s’han sentit assetjats, i un de cada tres senten que han participat, ja sigui d’una manera passiva o de manera activa, en un assetjament.
Us ha sorprès aquesta dada?
Als 13 o 14 anys han de tenir una estructura moral i emocional molt ben posada per enfrontar-se al grup quan un dels motors a aquesta edat és la necessitat imperiosa de ser part d’un grup... Pensem que es pot aconseguir canviar, però s’ha de treballar des que neixen.
Què hi poden fer les famílies?
Si m’hagués de quedar amb un punt seria l’orientació en la vida. Un infant quan neix no és violent, no té l’orientació de fer mal. Si de petits riuen del nen que és més feble, que porta ulleres, no és encara mobbing, però és una llavor i s’ha de corregir. Si aconseguíssim orientar-los en la vida des de ben petits, crec que eliminaríem bona part de la violència. Quan ja tenen tres anys és bo plantar un arbre i que cuidin la llavor i vegin com brota. Si preservem la vida, la violència es fa més petita.
Què diuen els adolescents en aquest estudi?
Moltes coses. Com a bones notícies destaquem que es veuen bé i expressen un bon sentiment sobre la seva identitat i la pròpia imatge. També expressen uns sentiments molt positius sobre la vida, la pròpia existència i el món que els envolta. Valoren molt la diversitat en les formes de fer, de pensar, i estan convençuts que totes les persones han d’accedir als mateixos drets, siguin d’on siguin. També tenim gent sensibilitzada amb el medi ambient, pensen que s’ha de tenir cura de la vida, i això és una molt bona notícia.
En quines àrees manifesten més malestar?
Als 11 o 12 anys manifesten bastants sentiment d’alegria i pocs sentiments de solitud. A mesura que creixen el sentiment de solitud augmenta i baixa el d’alegria. ¿Estem donant als nostres joves eines d’autogestió emocional que necessiten per fer front als reptes, al bombardeig d’estímuls a què estan sotmesos? No les suficients.
Què hauríem de fer?
A Mèxic l’educació emocional està aprovada pel parlament com un eix transversal en l’educació. Això aquí no ho tenim. Tenim escoles que ho han posat en el seu pla, tutors que ho fan en l’hora de tutoria perquè estan sensibilitzats, però no tots els nens que entren en el circuit fan gestió de les emocions.
I les famílies?
Eduquem en les emocions i en els valors a través dels exemples dels referents adults. Que un professor estigui serè a l’aula i gestioni el que passa des de la cura, el respecte. Que un pare no escridassi i gestioni tranquil·lament fa més que tota la resta. Una de les conclusions de l’estudi és que no és tant el que hem de fer amb els nostre joves, tot i que hi ha eines que els hem d’oferir, sinó què hem de fer amb nosaltres mateixos per ser un bon model d’ésser humà equilibrat, creatiu, amorós, pacífic i autònom.
L’existència de les noves tecnologies és una diferència respecte de generacions anteriors.
Exacte, i hem de donar eines. Les noves tecnologies no són bones ni dolentes, és com les utilitzem. Hem de saber quan és oportú fer servir el mòbil.
És una generació més estressada que l’anterior?
Està estressada, però els adults estem molt estressats. Els ritmes en què estem vivint són molt desadaptatius. Quan la rapidesa i la pressa augmenten, cau en picat la tendresa. I la tendresa és aquell sentiment de cura a tots els éssers vius i la necessitem molt, perquè és un antídot contra la violència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia