Mitjana d’antiguitat de 41 anys dels habitatges a Girona
Els sectors de la ciutat on s’han dut a terme més processos de rehabilitació són al Barri Vell i al Mercadal
Un 30,7% del total d’immobles disposen del certificat d’eficiència energètica (CEE)
“Girona és una ciutat complexa, que presenta diferències entre barris, sovint perceptibles pel que fa a l’urbanisme, l’arquitectura o el teixit comercial.” És un dels arguments que es recull en els resultats de la diagnosi que ha de servir de guia per a l’elaboració del pacte local per l’habitatge. En aquest document d’anàlisi previ, s’hi exposa que la mitjana d’antiguitat dels immobles a la capital gironina és de 41 anys. Els barris que concentren els domicilis més nous són els de Palau, Fontajau, Montjuïc i Montilivi. D’altra banda, el Barri Vell i el Mercadal són els sectors on els processos de rehabilitació han estat més dinàmics i intensos. Això fa que el nucli històric no sigui, en general, on s’ubiquen les finques en pitjor estat de conservació de la ciutat. En l’informe s’afegeix que, entre el 2008 i el 2017, es van fer reformes en el 20% dels immobles de Girona, en una cinquena part dels quals es va tractar de reformes majors. I, al llarg del mateix període, la Creueta i la Font de la Pólvora és on l’índex de reformes va ser més baix.
En la diagnosi s’afirma que les subvencions per a la rehabilitació “van baixar abruptament a partir del 2011, i que van quedar gairebé estancades des d’aleshores”. Paral·lelament, del conjunt del parc d’habitatges, un 30,7% disposen del certificat d’eficiència energètica (CEE). La majoria dels emesos entre el 2013 i el 2018 es van deure a operacions d’arrendament (62,2%) més que no pas de compravenda: un factor que dona indicis evidents de la importància que té el mercat de lloguer.
27% de llars unipersonals
A Girona hi ha més de 48.000 habitatges. Es calcula que 37.496 funcionen com a domicili i estan ocupats per veïns que consten en el padró de la ciutat; més de 1.100 estan buits, i a 9.754 hi ha inquilins que no estan empadronats a la capital gironina. La tercera situació representa un 20% del total, i es dona sobretot a la Creueta, al Barri Vell, al Mercadal, a la zona del carrer del Carme i a Pedret. Pel que fa al nombre de persones per vivenda, aquí novament podem trobar diferències remarcables entre sectors: mentre que al Mercadal (2,2) i a Pedret (2,32) la mitjana d’ocupació és menor, la més elevada és a la Creueta (4,1), a les Pedreres (3,8) i a la Font de la Pólvora (3,44).
Al 35% de les llars de la ciutat, hi resideixen entre tres i quatre membres i el 27% són unipersonals. També hi ha gairebé un 20% de domicilis on tots els seus components són majors de 64 anys, incloent-hi un 30% en què sobrepassen els 84 anys. Els edificis unifamiliars en filera són la tipologia majoritària a Girona (37,5%) i, a poca distància, predominen els blocs de pisos (36,6%). Palau és el sector amb més habitatges aïllats, seguit de Montilivi i de Montjuïc. Els dos Eixamples i el Barri Vell són, en canvi, els barris amb més edificis plurifamiliars en alçada.
La superfície mitjana dels immobles és de 164 m², si bé també cal matisar que existeix una elevada variabilitat entre zones. Les àrees amb un estoc baix d’habitatges i amb edificacions més pròpies d’àmbits rurals són aquelles on la dimensió dels domicilis sol ser més gran, com ara a la part de les Gavarres, Campdorà i les Hortes. Barris més poblats on abunda l’habitatge aïllat, com ara Palau i Montjuïc, també presenten immobles amb una superfície molt per sobre de la mitjana. I, per contra, els domicilis de menors dimensions es localitzen a la Creueta, Font de la Pólvora i Germans Sàbat.
