Societat

Castellar del Vallès, segle XVII //

Pagesa

Violant Carnera, penjada per bruixa

EL 1617 VA PLOURE TANT QUE ES VA CONVERTIR EN “L’ANY DEL DILUVI”. EN PLENA ÈPOCA DE CACERA DE BRUIXES VA SER FÀCIL ASSENYALAR LES CULPABLES D’AQUELL MAL TEMPS: DONES SOLES I MARGINADES. VIOLANT CARNERA EN VA SER UNA

El 1617 va ploure tantíssim que es va anomenar l’any del diluvi. Només faltava això, en aquells temps difícils, plens de fam, epidèmies i crisis polítiques i religioses a tot Europa. Tanta desgràcia no podia ser casualitat. I algú, en algun lloc, va trobar el culpable de tot plegat: el dimoni.

Conegut el criminal, només calia identificar els seus còmplices: les bruixes que vivien ocultes entre la cristiandat. A Catalunya, com a la resta del continent, per por, per malícia o per guanyar alguns diners, van començar les delacions. Les jutjaven tribunals civils perquè l’Església no ho veia clar. Van ser el primer gran fenomen de totalitarisme.

CONFESSIÓ SOTA TORTURA

A Violant Carnera la van delatar uns veïns de les Arenes de Castellar del Vallès. Era pagesa i segurament vídua (potser també era lletja, o estranya, o potser més lliure del que la societat benpensant podia tolerar). El fet és que el 17 de desembre del 1619 la van detenir i ho va confessar tot amb gran detall: que era bruixa, que havia renegat de Déu i que participava en aplecs per la comarca amb altres bruixes i bruixots en què adoraven el dimoni i feien orgies i balls (“sardanes, ball pla i altres balls que acostumem a fer els pagesos”), va especificar. També va explicar que havia fet pedregar sobre Caldes.

Després d’aquesta declaració de manual, el batlle de Castellar va decidir traslladar el cas a Sabadell. Allà, davant d’un grup format per autoritats, jutge, fiscal, metge i notari, a Violant —gairebé nua sobre un banc i amb una cadena al coll— li van advertir: “Na Carnera, ja saps com estàs condemnada que sies torturada perquè digues la veritat: quines persones hi havia amb ta companyia i han usat l’art de bruixa”. Mentre la torturaven, Violant invocava Déu i els sants demanant un miracle, però això no va semblar rellevant al tribunal. No la van deixar estar fins que no va delatar altres dones. La sentència, és clar, ja estava fixada de molt abans: morir penjada en públic. Va ser una de les víctimes de la caça de bruixes més gran que s’ha fet a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia