L’Amèrica Llatina rep els primers cops de l’epidèmia
La regió ja concentra tres de cada deu casos dels infectats que hi ha a tot el món
La major part dels països decreten quarantenes parcials i totals per poder-se anticipar al pic de la pandèmia
El coronavirus ha arribat a l’Amèrica Llatina. De concentrar menys d’un 0,16% dels casos mundials fa només deu dies, la quantitat de llatinoamericans infectats representa avui un 1,5% del total. El primer positiu va ser detectat el 26 de febrer al Brasil, i la primera mort, el 7 de març a l’Argentina. Des de llavors, els governs han establert diferents estratègies per afrontar el que esperen com un tsunami. Tenen l’avantatge del temps i l’experiència asiàtica i europea, però greus problemes d’infraestructura sanitària i enormes bosses de pobresa, sobretot al voltant de les grans ciutats, com ara Buenos Aires, Mèxic i São Paulo.
La major part de la regió considera la salut un dret constitucional. Països com ara l’Argentina, per exemple, tenen una àmplia xarxa d’atenció pública i gratuïta, que es complementa amb el sistema privat. El problema és que la inversió global és molt baixa, si es compara amb la dels països desenvolupats. Mèxic destina a la salut un 3% del seu PIB, contra un 6,7% d’Itàlia, on la pandèmia ha mostrat la seva cara més dura. Segons l’Institut d’Estudis per a Polítiques de Salut (IEPS) del Brasil, la mitjana per càpita regional és de 950 dòlars (874 euros), quatre vegades menys que els membres de l’OCDE.
Amb aquest escenari, el brot de la pandèmia, que l’Amèrica Llatina espera per a finals d’abril i principis de maig, podria fer col·lapsar ràpidament sistemes d’atenció que ja funcionaven al màxim de la seva capacitat. El nombre de casos oscil·la entre els 300 i els 2.000, amb el Brasil al capdavant. Per això, tota l’energia està posada a evitar un creixement accelerat de la corba de malalts. “Hem de crear un altiplà, perquè el sistema de salut no es vegi sobrepassat”, repeteix una vegada i una altra el president de l’Argentina, Alberto Fernández, per justificar la quarantena total que regeix en tot el país des de fa una setmana. Amb el Perú, l’Equador i Colòmbia també han decretat que totes les persones han de quedar-se a casa, mentre que Xile recomana als seus ciutadans que surtin com menys millor, igual que al Paraguai i Colòmbia. El gran desafiament regional és trobar l’equilibri entre la paràlisi econòmica que segueix a les quarantenes massives i les necessitats d’atenció mèdica. El pitjor encara ha d’arribar i les conseqüències per a una regió sense anticossos econòmics poden ser devastadores.
LA XIFRA
Bolsonaro va a la seva
La pandèmia ha provocat al Brasil una profunda crisi política. El seu president, Jair Bolsonaro, sosté la tesi que les mesures contra el coronavirus són “pura histèria” i estan motivades pels seus opositors, que busquen la paràlisi de l’economia per arruïnar el seu govern. El rebuig presidencial a les estratègies de confinament impulsades per la resta dels països l’ha enfrontat als governadors, que han decretat la quarantena als seus districtes. L’enfrontament més notable ha estat entre Bolsonaro i el governador de São Paulo, João Doria. Antics aliats, la xerrada virtual que tots dos van mantenir dimecres va acabar a crits. Cada cop són més les veus que demanen un judici polític contra el president per no estar a l’altura de la crisi.
